En la intervenció que l'alcalde de València, Joan Ribó, va realitzar, ahir, en el sopar col·loqui organitzada a Madrid per la Fundació Conexus, que agrupa a empresaris valencians i madrilenys, ha abordat la situació de infrafinanciació i falta d'inversió estatal en la ciutat, en un clar greuge comparatiu amb altres ciutats entre les causes de les quals s'ha referit a la situació de corrupció que ha afectat al Partit Popular valencià tant en la ciutat com en el govern autonòmic, amb la consegüent pèrdua de poder dins del Govern Central i la seua negativa repercussió a l'hora d'aconseguir les infraestructures necessàries.
"Al llarg de la història recent els valencians hem sigut oblidats i menyspreats a l'hora de prendre decisions estratègiques, quan al mateix temps hem sigut un dels principals motors econòmics, i les nostres exportacions han sigut durant segles la principal font de divises de l'Estat. Aquesta situació en els últims 20 anys no ha millorat, sinó que tot el contrari, ha empitjorat", ha assegurat Joan Ribó durant la seua intervenció d'aquesta vesprada en la sopa-col·loqui sobre finançament i inversió en la ciutat de València.
L'alcalde de València ha posat tres exemples d'eixa situació, el primer la falta de valencians en llocs decisius dins de l'organigrama del Govern de l'Estat. "Ja no solament parlem de la falta de ministres valencians, sinó que en el segon i tercer graó de comandament la situació és preocupant. Les raons d'aquesta nul·la representació que és difícil de trobar ja no solament en aquest període de democràcia, sinó en la història recent dels últims segles, té molt a veure amb la judicialització del Partit Popular de la Comunitat Valenciana i la seua relació amb múltiples casos de corrupció".
Ha afegit Ribó que des de la direcció del Partit Popular han realitzat un cordó sanitari entorn dels populars valencians. "A la Comunitat Valenciana romanen en els seus càrrecs àdhuc estant imputats, però fora d'ella no es compta amb ells".
Com a segon exemple ha posat "el retard constant i sense previsió d'execució del Corredor Mediterrani, que s'ha transformat en el tercer carril, al que un dirigent empresarial va batejar molt encertadament com "el carril bici". El dilluns el ministre de Foment va anunciar que les obres del tercer carril estaran llestes al llarg del 2019, la pregunta és: fins a on arribarà?"
Ha recordat que fa poc el Secretari Autonòmic d'Infraestructures va desvelar que "els fons europeus per al Corredor Mediterrani s'han invertit en el túnel passant entre Atocha i Chamartín. L'estratègia ha sigut clara: l'eix Barcelona-Saragossa-Madrid –Algesires s'ha convertit en el prioritari del Govern de l'Estat, deixant de costat l'eix natural per la costa en un segon pla. Clama al cel i causa estupor, no solament entre alguns partits polítics, sinó també en l'àmbit empresarial i en la societat civil valenciana".
S'ha referit més tard als obstacles "sense previsió de ser salvats" que, en la seua opinió, té en aquest moment el Corredor Mediterrani, entre els quals ha dit que el més preocupant "és el pas per la ciutat de la qual sóc alcalde. L'única solució viable per a eixa situació d'estrangulament, ha afirmat Ribó, "és la construcció del túnel passant en la ciutat de València per les grans vies, i l'alliberament del túnel de Serradora per a mercaderies, així com la seua ampliació en el nivell subterrani fóra de l'àmbit urbà, amb connexió amb el port de València per ample europeu".
Ha afirmat que era la solució contemplada en el conveni signat en 2003 per part del Ministeri de Foment, la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València. "Però en canvi ara només tenim una entrada de l'AVE de Madrid en superfície i a més en una estació provisional. Mentrestant, en el Ministeri de Foment sembla que estan intentant adaptar el projecte del 2003, però continuem sense dotació pressupostària. Veurem què es plasma en els pròxims PGE si n'hi ha.
"A mi m'agrada fer un símil futbolístic per a fer visible aquest greuge cap a la ciutat de València: Madrid 3- Barcelona 2- València 0", ha dit Ribó en referència al fet que a Madrid estan acabant el tercer túnel passant per la ciutat; a Barcelona van inaugurar el segon túnel, el de la Sagrera, amb ample europeu, "i a València encara estem a l'espera de poder tenir un projecte viable de túnel passant i estació subterrània".
L'alcalde ha afirmat que "empresaris, polítics i tota la societat civil valenciana tenim la responsabilitat d'exigir un nou sistema de finançament just, des del consens de totes les forces polítiques, de totes les entitats empresarials, ocupe qui ocupe la Moncloa". Igualment ha ressenyat que "el finançament autonòmic és prioritari i s'ha de trobar un model just, que tracte d'igual manera a tots. Però el finançament local, de la qual amb prou faenes es parla, al contrari que de l'autonòmica, és injusta per a tots i cadascun els municipis".
També s'ha referit a la recent celebració de les Jornades Municipalistes per un Finançament Local Just, que van concloure amb la signatura de la Declaració de València, a les quals van acudir 70 representants de tots els partits polítics: des del Partit Popular fins a Bildu, de totes les latituds de l'Estat, amb un objectiu clar: dotar als municipis, les institucions més pròximes a la ciutadania, de recursos suficients per a prestar serveis de qualitat.