L'alcalde de València, Joan Ribó, ha reiterat aquest matí la importància que les ciutats assumisquen un paper protagonista en els plans de recuperació socioeconòmica i sanitària després de la crisi per la pandèmia, i en la necessitat que els ajuntaments gestionen els fons europeus que finançaran les polítiques municipals dirigides a aquest objectiu. Ribó ha defensat aquests plantejaments durant la seua intervenció en la jornada Europea titulada «El paper de les nostres ciutats en la recuperació», en la qual ha participat, de manera telemàtica, junt amb els alcaldes de Saragossa, Jorge Azcón; de Sevilla, Juan Espadas; i de Madrid, Martínez Almeida.
Ribó ha reclamat que els ajuntaments no es queden «a la cua de les decisions preses en altres escales de governs», i ha instat les autoritats municipals a «participar segons els principis de màxima col·laboració i coordinació entre administracions». L'alcalde ha assenyalat els «reptes sense precedents« als quals s'enfronten les societats en aquests moments que, ha assegurat, «requereixen processos transformadors de gran profunditat». D'ací, la importància dels plans de recuperació, que brinden recursos essencials per a accelerar eixes transformacions, ha assenyalat Joan Ribó, qui ha instat a les ciutats a «tindre una veu pròpia per a poder avançar unides en eixe desafiament global de la resiliència, la digitalització i la sostenibilitat».
L'alcalde ha començat la seua intervenció recordant les paraules de qui fora secretari general de Nacions Unides Ban Ki-moon: «la batalla per la sostenibilitat global la guanyarem o la perdrem a les ciutats»; i ha defensat que les ciutats han de ser «espais saludables, habitables i sostenibles, amb entorns segurs i amables; que siguen motor de dinamisme i digitalització per a transformar el model econòmic i fer-lo més competitiu, resilient i verd; i llocs clau per a la garantia dels drets socials... assegurant l'accés a l'habitatge i avançant en el quart pilar de l'estat del benestar, els servicis socials».
RESPOSTES I OPORTUNITATS: ODS I AGENDA 2030
Els efectes de la pandèmia han marcat les intervencions dels representants municipals. Tal com ha explicat Ribó, «les conseqüències de la crisi ens han obligat a centrar-nos en les prioritats més immediates, però hi ha un abans i un després, que ve definit per les estratègies de ciutat a mitjà i llarg termini: és necessari donar resposta als nous reptes, però també es deriven noves oportunitats per a accelerar processos de canvi», ha assenyalat.En aquest sentit, ha explicat que València treballa en una estratègia de ciutat el referent de la qual són els ODS i l'Agenda Urbana 2030, i que posa l'èmfasi en diferents vectors de desenvolupament: la salut i la sostenibilitat (elements clau per a pensar les ciutats: qualitat de l'aire, alimentació saludable, entorns urbans verds, mobilitat...); la regeneració (econòmica, dels barris, i del teixit social i comercial); la transformació de la ciutat per a adaptar-la als nous reptes a través de l'urbanisme tàctic (per exemple, la recuperació de 12.000 m² per a les persones en la principal plaça de la ciutat); la digitalització i la transició energètica; i la resiliència com a element clau per a afrontar crisis futures.
Joan Ribó ha destacat la necessitat de seguir avançat en maneres de mobilitat sostenible, «un dels aspectes crucials que ha posat de manifest la pandèmia». «Sobretot –ha argumentat- la importància de no retrocedir per una percepció d'inseguretat en el transport públic» De fet, València ha impulsat una aposta estratègica en els últims anys per la mobilitat ciclista (actualment la ciutat compta amb al voltant de 160 quilòmetres de carril bici). No obstant això, el repte que hui es planteja la nostra ciutat radica a abordar la mobilitat a escala metropolitana, ha afegit.Una altra de les claus de la recuperació passa pel desenvolupament de projectes 'verds' i digitals. Ribó ha donat a conéixer els que València impulsa en l'àrea de la transició energètica, com els projectes pilot de Comunitats Energètiques que es desenvolupen en diversos barris de la ciutat, un model de producció i consum col·lectiu i descentralitzat d'energia renovable, que consisteix en la instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes públiques i privades de la ciutat per a desenvolupar un model de gestió col·lectiva de l'energia.