L'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat de diversos membres de l'equip de govern, ha participat aquest matí en la inauguració de la trobada City Hub València «Talent i benestar. Eixos de creixement sostenible d'una capital», que ha tingut lloc a l'auditori Carmen Alborch de l'IVAM, organitzat pel diari Levante-EMV. L'objectiu de la trobada és analitzar les fortaleses i els desafiaments de les ciutats en un panorama competitiu, com a eixos d'activitat econòmica, desenvolupament i benestar.
Tal com ha explicat l'alcalde, València afronta aquest repte sobre tres eixos prioritaris: la sostenibilitat ambiental, la igualtat social i la dinamització econòmica, «polítiques que estem desenvolupant des del govern municipal prenent com a referència l'Agenda 2030 de l'ONU, i per a les quals hem activat processos d'innovació social i urbana posats al servici de la qualitat de vida i el benestar de les persones», ha indicat. De fet, l'alcalde ha subratllat la voluntat del Govern Local de «deixar arrere les etiquetes, i omplir les polítiques de contingut perquè tinguen una repercussió real sobre la vida de les persones. És alguna cosa que impulsem conjuntament amb la ciutadania i els diversos actors socials de la nostra ciutat. Es tracta de generar talent, d'atraure-ho, de cuidar-ho i impulsar-ho, amb la finalitat de fer de València un punt de referència de la innovació», ha explicat el primer edil.
Durant l'obertura de la trobada, l'alcalde ha detallat les polítiques municipals en les quals s'assenten aquests tres principis, i que han obtingut reconeixement internacional, com per exemple la concessió de la Capitalitat Mundial del Disseny que València exercirà en 2022. «És una gran oportunitat per a impulsar la indústria creativa valenciana i espanyola, avançar en competitivitat, i projectar tots els nostres productes i la nostra economia al món. Però a més –ha afegit- donarem visibilitat, a través del disseny, a noves fórmules per a millorar la vida de les persones».
Ribó ha defensat una «concepció transversal del disseny, que permeta donar resposta, des de la innovació, als grans desafiaments: la sostenibilitat ambiental, el diàleg intergeneracional, la igualtat, la gestió de la multiculturalitat, i la generació i gestió de l'espai públic». En aquest sentit, ha apostat per un nou concepte d'urbanisme assentat sobre una visió integral: una ciutat consolidada que es relaciona amb el seu entorn (l'àrea metropolitana, el Port, l'horta, l'Albufera i el riu).
CANVIAR ALLÒ GLOBAL DES D'ALLÒ LOCAL
«Projectem sobre València un nou model urbanístic de llarg recorregut des del vivencial perquè només des d'allò local aconseguirem canviar allò global», ha defensat Joan Ribó. En aquest context, es defineixen els plans urbanístics del Cabanyal o Ciutat Vella, les estratègies de barri (Natzaret, Orriols, Benimaclet...), l'adequació a la planificació territorial (Àrea metropolitana, horta i litoral), la descentralització dels Pobles de València.D'aquesta forma, l'Ajuntament de València se situa per a fer front «a la major amenaça a la qual s'enfronta la humanitat: l'emergència climàtica». Tal com ha argumentat Joan Ribó, «el municipalisme es corresponsabilitza» des del convenciment que «qualsevol solució a problemàtiques globals passa per les ciutats. Per això, plantegem projectes per a una València més verda, més equitativa i amb una major capacitat d'atracció per a la innovació, per a la creació d'ocupació de qualitat i per al seu gaudi. Per això, i d'acord amb les noves estratègies europees en investigació i innovació, des de l'Ajuntament s'ha pres la iniciativa de la innovació en les polítiques públiques amb la participació de la ciutadania. «Dit amb altres paraules: els nostres veïns i veïnes han de ser copartícips de la transformació digital per a millorar la qualitat de vida dels nostres barris, i perquè no es formen bretxes irreparables», ha defensat l'alcalde.
També s'ha referit Ribó a elements que adquireixen una importància singular en el desenvolupament d'aquesta nova València, com la Marina, «transformada en espai d'apropiació ciutadana, en el qual la cultura, l'esport, l'oci i la innovació han pres el protagonisme; el Centre Mundial d'Alimentació Sostenible, CEMAS, en col·laboració amb la FAO i destinat a promoure l'alimentació sostenible a les ciutats del món, la implantació d'un centre d'investigació biomèdica de referència del Centre Superior d'Investigacions Científiques, que acollirà tecnologia d'avantguarda i crearà llocs de treball d'alta qualificació, o les iniciatives que fan de València «un referent mundial de Smart City».
L'alcalde ha conclòs manifestant el seu orgull «pel progrés d'aquesta ciutat que, des d'un desenvolupament innovador, integral, inclusiu i sostenible, està preparada per a atendre els reptes del futur». «Però mai és suficient –ha afegit- Els desafiaments són constants i canviants, i el nostre deure, com a administració però també com a part activa de la ciutadania, és el d'afrontar-los, adaptar-nos, i superar-los. Formació, innovació, atracció i retenció de talent, són algunes de les claus per a una ciutat que vol vincular-se amb la sostenibilitat, la igualtat i la generació d'oportunitats», ha subratllat.