25n
25N
25N

Ribera Salud a l'UCI: les reversions sanitàries com a pilar bàsic del Consell

Amb la primera reversió realitzada l’abril de 2018, la segona parada del Consell serà Torrevella el pròxim 15 d’octubre de 2021

Ribera Salud a l'UCI: les reversions sanitàries com a pilar bàsic del Consell
14/10/2020 -

No fa més de dos anys que el primer hospital públic amb gestió privada, podem dir que va ser pioner, va passar a una gestió 100% pública en mans de la Generalitat. Va ser l’1 d’abril de 2018 quan el Consell va realitzar la primera reversió sanitària, en aquest cas, amb l’Hospital de la Ribera, a Alzira, el qual portava des de la seua construcció, l’any 2000 en mans de l’empresa privada Ribera Salud. No obstant això, la primera parada va ser Alzira, però al Consell encara li queden diferents parades a les quals arribar per efectuar la totalitat de les reversions. En aquest cas, Dénia, el Vinalopó i Torrevella encara compten amb els serveis sanitaris hospitalaris i d’urgències en mans privades, i de la mateixa manera que ho va estar Alzira, en mans de la mateixa empresa, Ribera Salud. No obstant això, el Consell assegura més reversions com la d’Alzira, i per això la de Torrevella ja té data concreta i a partir del 15 d’octubre de 2021, aquest centre hospitalari passara a ser de gestió pública en mans de la Generalitat.

‘466 nous professionals, noves especialitats i un total de 7,8 milions d’inversió en el primer any’

Solament amb els primers dotze mesos de gestió pública, la Conselleria de Sanitat va resumir les accions dutes a terme amb una contractació extra de 466 nous professionals, la incorporació de noves especialitats, una inversió de més de 7,8 milions d’euros i huit dies menys d’espera quirúrgica.

Amb només un any de gestió pública, el nombre d’intervencions quirúrgiques va augmentar un 4,52% respecte a l’1 d’abril de 2018, fins a aconseguir les 20.319 operacions. D’aquesta manera, l’espera mitjana per a la intervenció durant el primer any va arribar a ser de 54 dies, 8 menys que els 62 de 2018.

A més de les inversions en personal i equip ‘rutinari’, des de l’Administració asseguren que també “s’han assumit inversions d’urgència per a pal·liar greus deficiències de l’anterior gestió”, també relacionat amb les intervencions: equips de tractament i diagnòstic i equips de quiròfans.

Pel que fa a tot allò que comporta una reversió sanitària de l’àmbit privat al públic, en primer lloc, la màxima seguretat jurídica esdevé de gran importància, ja que davant la judicialització del procés per part de Ribera Salud, la qual volia paralitzar la reversió, nombroses sentències dels tribunals ordinaris i també del Tribunal Superior de Justícia han dictaminat que la successió d’empreses i la subrogació del personal es va fer correctament. D’aquesta manera, al nostre país mai abans s’havia dut a terme un procés com aquest que ara s’ha convertit en un model a seguir en els processos de desprivatització de la sanitat pública amb garantia de seguretat jurídica.

‘Noves àrees i desplaçament d’especialistes a consultoris locals’

Per altra part, amb la reversió de Ribera Salud a l’àmbit públic, se’n van crear noves àrees, com per exemple l’especialitat de cirurgia pediàtrica. A més, des de la reversió s’està produint el desplaçament d’especialistes a diversos centres de salut pròxims a l’Hospital ubicat a Alzira on abans no estaven. D’aquesta manera, l’objectiu de Sanitat és evitar que els pacients hagen de desplaçar-se sempre a l’hospital per a ser visitats pels seus especialistes. Entre altres coses, des de la seua reversió, aquest hospital compta amb un nou quiròfan.

Ara, fa dos anys en què la gestió privada va deixar de treballar al departament de salut de la Ribera. Dos anys en els quals s’han complit els resultats que tenen els altres departaments. D’aquesta manera, ara ja té un 40% més de professionals contractats, arribant als més de 800 treballadors que fa dos anys, quan la gestió era totalment privada. Així, les condicions de treball no sols s’han mantingut pel que fa a salaris, carrera professional i incentius, sinó que s’ha produït una pujada salarial històrica del 2,50%, que amb la concessió sanitària mai s’havia vist.

’24 llits més, nous aparells, un quiròfan més i una millor assistència’

Curiosament, en fer-se realitat la reversió, la nova direcció es va trobar amb una tecnologia diagnosticoterapèutica i d’infraestructures obsoletes i insuficients, el que va provocar que s’hagueren de licitar aparells nous (PET-TAC, Mamògraf 3D, Accelerador Lineal, Neuroestimulador, diversos ecògrafs) i abordar obres (un quiròfan més, 24 llits més, reformes i millores en centres de salut) per un valor total de 7,8 milions d’euros que hui dia estan redundant en una millor assistència als pacients.

Per tot això, Pedro Duran, portaveu del SIMAP al Comité d’empresa de la Ribera afirma que “després de quasi dos anys de gestió pública directa de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, aquests fets donen una visió global de la infradotació sanitària que es va permetre tindre en el departament de salut de la Ribera en mans de gestors privats durant 18 anys per a establir el seu negoci; i de com s’està havent d’invertir diners i esforç per a intentar homogeneïtzar-ho amb la resta de departaments de salut del territori valencià”.

D’aquesta manera, si tot va bé, la mateixa sèrie de millores que va provocar la reversió publicoprivada a la ribera, pareix que serà realitat amb la reversió de l’Hospital de Torrevella, que segons va comunicar ahir la consellera de Sanitat i Salut Pública, Ana Barceló, “l’hospital de Torrevella serà públic a partir del 15 d’octubre de l’any que ve”, ja que “el contracte de gestió privada pel sistema de concessió acaba aquest mateix dia” i des de consellera s’ha decidit “no prorrogar la concessió”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dinou − deu =

bombers
bombers