La rehabilitació de la Torre Octogonal del segon albacar del Castell de Cullera avança a bon ritme i ja es troba en una fase intermèdia. Després d'un primer estudi de documentació i anàlisi de l'arquitectura d'aquesta fortificació de finals del segle XII i que està conformada per 14 nivells, s'han enderrocat des de la tàpia 8 fins la 14 i a hores d'ara s'estan reconstruint mitjançant els mètodes tradicionals.
Uns treballs per als quals també s'han hagut de fabricar peces especials conforme a les mesures originals i utilitzant la tècnica constructiva de la tàpia de terra piconada, emprant encofrats de fusta, terra, cal i grava natural tal com es creu que es va fer en l'antiguitat, segons ha explicat hui mateix l'ajudant cap responsable de l'obra, Ana Cháfer, en una jornada de supervisió de l'actuació en la qual també han participat la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, l'alcalde de la ciutat, Jordi Mayor, el regidor d'Urbanisme, Bernat Escolá, i tècnics municipals.
Mayor ha volgut agrair la rapidesa de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport a través de la Direcció General de Cultura i Patrimoni per "actuar de manera urgent a consolidar l'única Torre Octogonal que hi ha la Comunitat Valenciana i que els despreniments no anaren a més".
L'alcalde també ha volgut posar en relleu que s'està construint "tal qual es va fer fa 900 anys, amb els mateixos materials i de la mateixa manera i que amb aquesta restauració es consolidarà encara més com un emblema del poble de Cullera".
Per la seua banda, la directora general ha anunciat que la previsió és que estiga acabada per a mitjan mes de juliol d'enguany. "Salvaguardar el patrimoni de tot el territori és necessari per a mantenir viu en el segle XXI el que es va construir fa molts segles, perquè siga de qui siga la titularitat, al final, és de tots els valencians i valencianes", defensa Amoraga.
Per la seua banda, la direcció de l'obra ha destacat que la Torre Octogonal és un cas especial i no molt habitual perquè es tracta d'una tàpia a una cara i amb singularitats per donar-li major resistència, i l'objectiu és tornar a fer una coberta que funcione bé, evacue les aigües pluvials correctament i protegisca tota la fortificació.