tros al plat

El requisit lingüístic no s'aplicarà en sanitat per a prioritzar el dret a la salut

Sindicats discrepen sobre l’abast de l’exigència del valencià, punt que es desenvoluparà en un reglament a aprovar en un any

El requisit lingüístic no s'aplicarà en sanitat per a prioritzar el dret a la salut
29/11/2018 -

La consellera de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha tancat aquest dimecres en la reunió de la Mesa General de la Funció Pública Valenciana, el tràmit de negociació amb els sindicats per a l’aprovació de la nova llei que regularà les relacions laborals de la Generalitat amb la seua plantilla i en la qual es preveu l’exempció del requisit lingüístic per a l’àmbit sanitari si entrara en col·lisió amb el dret a la salut.

Així ho ha assenyalat la consellera, qui ha avançat que la nova llei inclou l’obligació que, almenys el 50% dels llocs de cada oferta pública d’ocupació de la Generalitat i el seu sector instrumental, siguen d’accés lliure mitjançant concurs-oposició; es limitarà al 20% el nombre de places que podran ser oferides en promoció interna i regula el grau de coneixement del valencià que hauran de demostrar els candidats a treballar en l’Administració de la Generalitat.

L’avantprojecte contempla que el grau de coneixement del valencià siga desenvolupat mitjançant un reglament que haurà d’estar aprovat als sis mesos de l’entrada en vigor de la llei. Si en el termini d’un any aquest reglament no estiguera aprovat, s’aplicarà que als aspirants als grups A1, A2 i B, se’ls exigirà el certificat C1 (equivalent a l’antic Grau Mitjà) mentre que els opositors als grups C1 i C2 precisaran dels certificats B2 i B1 respectivament (equivalents al Grau Elemental).

Per a les agrupacions professionals funcionarials s’exigirà l’acreditació del nivell A2 (equivalent al Grau Oral). La llei contempla l’excepció “per a l’àmbit sanitari” ja que, segons Bravo, “l’exigència del requisit mai ha d’entrar en col·lisió amb el dret a la salut i, per tant, si aquesta exigència produeix una disfunció en el funcionament del sector públic sanitari, prioritzarem sempre el servei públic sobre l’exigència de la capacitació”.

Sobre aquesta qüestió, els sindicats han mostrat discrepàncies. Des d’UGT, el secretari de la FESP, Luis Lozano, ha criticat que l’Administració “impose” el nivell de valencià per a cada lloc si no hi ha acord en el reglament. Al seu entendre, abans que el valencià “el primer objectiu ha de ser salvaguardar el servei públic”, per la qual cosa ha avisat que no recolzaran la llei si açò no es modifica. En aquest i en altres punts de l’acord “no renuncien” a recaptar suports en el tràmit parlamentari.

També CSIF ha rebutjat el que considera una “imposició” del requisit del lingüístic i ha demanat que el nivell de valencià siga un mèrit per a l’accés i provisió d’ocupació pública.

Per la seua banda, Soledad Fernández, de l’àrea pública de CCOO PV, sí s’ha mostrat partidària de l’acord i de l’exempció. “No volem que un requisit de l’idioma faça que no tingues gent especialitzada en medicina”, un àrea on hi ha “molt de dèficit”, ha puntualitzat.

No obstant açò, el secretari d’acció sindical d’Intersindical Valenciana, Rafa Reig, ha criticat la futura llei “no garanteix els drets lingüístics de la persona que parla en valencià perquè ho deixa subjecte al desenvolupament d’un reglament de resultat incert i que és molt fàcil de canviar, una llei no tant”. Al seu entendre no es justifiquen les exempcions: “L’obligació de l’Administració és fer el possible per a garantir el dret a l’assistència sanitària i el dret dels quals volen ser atesos en valencià. No es tracta de contraposar dos drets, sinó de traure dos endavant”.

Amb la reunió d’aquest dimecres, l’avantprojecte de la Llei de la Funció Pública Valenciana supera un altre tràmit des que es va iniciar la seua elaboració per a solucionar els problemes detectats en l’Administració de la Generalitat per una comissió d’experts constituïda, al març de 2016, a instàncies de Gabriela Bravo.

ACCEPTADES ENTRE EL 70-85% DE LES AL·LEGACIONS

La consellera ha mostrat la seua satisfacció perquè ha sigut “molt consensuada” amb els sindicats als qui se’ls ha acceptat entre el 70% i el 85% de les al·legacions.

L’avantprojecte s’estructura en set àmbits d’actuació que afecten l’organització de l’Administració de la Generalitat; el règim per al personal de les administracions públiques; l’estructura i ordenació de l’ocupació pública; l’accés a la Funció Pública; els drets i deures de les plantilles; la provisió de llocs i mobilitat dels treballadors i les polítiques per a garantir la igualtat de sexes.

REDUCCIÓ DE COSSOS, ESCALES I TERMINIS DE SELECCIÓ

La futura norma canvia el sistema de selecció i “blinda que el 50% de les places que isquen siguen per oposició lliure”, ha ressaltat.

El text preveu que l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP) es convertisca en l’Escola Valenciana d’Administració Pública (EVAP). Aquest organisme, que tindrà rang de direcció general, garantirà l’objectivitat, imparcialitat i professionalitat dels processos selectius de tots els organismes de la Generalitat i crearà una comissió de selecció (amb tribunals permanents) encarregada de dissenyar les proves d’accés.

Es redueix el nombre de cossos i escales de l’Administració de la Generalitat, que passen dels 201 cossos, escales i agrupacions funcionarials que existeixen en l’actualitat a un total de 87. Per a agilitzar la gestió s’introdueixen “agrupacions de llocs de treball”, que inclou la possibilitat d’establir grups funcionarials atenent als llocs de treball que realitzen tasques similars.

La nova norma obliga la Generalitat a reduir els terminis dels processos de selecció del personal, de manera que les proves d’accés hauran d’estar finalitzades en el termini d’un any a comptar des de la convocatòria.

Inclou la possibilitat d’obtindre ajudes econòmiques per a l’accés a l’ocupació pública destinades a fomentar la preparació dels aspirants que posseïsquen un bon expedient acadèmic i manquen de recursos per a la preparació de les proves selectives.

També es manté també la reserva d’un contingent no inferior al 7% de les vacants per a ser cobertes amb persones amb diversitat funcional o sensorial.

PERSPECTIVA DE GÈNERE

Així mateix, es contemplen les recomanacions sobre igualtat entre homes i dones arreplegades en el ‘Llibre violeta de la Funció Pública Valenciana’, elaborat per experts en perspectiva de gènere amb mesures per a avançar en la igualtat entre homes i dones. Entre elles, s’estableix que els Plans d’Igualtat que estan en marxa en el si de la Generalitat tindran caràcter vinculant i es garantirà que els membres dels òrgans de selecció de personal tindran formació en igualtat.

La llei arreplegarà la prohibició de la discriminació directa o indirecta en matèria de drets individuals, tant en la retribució com en la formació, apostant per la conciliació des de la corresponsabilitat. No només el permís de paternitat ja s’ha ampliat de quatre a sis setmanes, sinó que l’avantprojecte estableix que no es podrà produir la remoció o cessament del personal que es trobe en situació de risc durant l’embaràs o gaudint d’una situació de permís de maternitat o paternitat. Aquesta previsió serà també d’aplicació a les víctimes de violència de gènere.

Respecte a aquesta última matèria, la futura llei estableix que quan l’empleada pública afectada per un cas d’aquesta naturalesa reduïsca la seua jornada en un 30 per cent o menys per a fer efectiva la seua protecció o el seu dret d’assistència social, les seues retribucions es mantindran íntegres. La normativa també està orientada a facilitar que les empleades víctimes de violència de gènere tinguen més fàcil la mobilitat geogràfica i amb altres administracions públiques en el cas que ho necessiten.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × 2 =

viva gym canovas
recogida residuos organicos en valencia
nadal rocafort 2018
Expojove 2018
nadal paiporta 2018
nadal 2018
Nadal Rafelbunyol
Obra Yolo en el teatro escalante
bienal mislata
Talia
Olympia