25n
25N
25N

El requisit lingüístic centra la disputa per la futura Llei de Funció Pública valenciana

PP, Ciutadans i VOX s’uneixen en bloc contra la proposta del Botànic de tindre un nivell de coneixement de valencià exigible per a entrar com a funcionari

El requisit lingüístic centra la disputa per la futura Llei de Funció Pública valenciana
02/03/2021 -

La que pot ser la futura Llei de Funció Pública valenciana porta embossada diversos anys en el si de les Corts, perquè el requisit del valencià per a accedir a l’administració no para de dividir tant als partits del Botànic com als de l’oposició. Si primer aquesta divisió es va donar en el seu plantejament, ara també es dóna en el debat d’esmenes. No obstant això, ara l’oposició al Botànic, és a dir el Partit Popular i Ciutadans, ja no el fan ‘a cegues’, sinó que aporten al·legacions en coincidència amb una protesta del sindicat de funcionaris CSI·F. Mentrestant, PSPV, Compromís i Unides Podem recorden que el requisit lingüístic del valencià en si, es regularà en un reglament posterior, al que PP, Cs i Vox qüestionen, en bloc, que siga necessari i adverteixen que molts treballadors es quedaran fora.

La Llei de Funció Pública ja va quedar com a pendent en finalitzar la passada legislatura, però, al fil d’això, el text legal ha passat per la comissió de Justícia sense canvis substancials després de més d’un any des que la Generalitat l’aprovés abans de la pandèmia, amb la previsió que isca pròximament avance en el ple de les Corts.

BotanicI

I és que la controvèrsia d’aquesta Llei es configura quant a les esmenes, aconseguint el total de 379. Sobre aquest tema, el Botànic no es rendeix, els del govern, el PSPV, Compromís i Unides Podem, han acceptat amb la seua majoria algunes com una del PP, modificada per Compromís, perquè els funcionaris en pràctiques no deixen de percebre complements previs o triennis reconeguts o una altra que regula el fet que els funcionaris puguen optar al teletreball de manera voluntària, donar un màxim d’un any per a establir un reglament de provisió de places per a discapacitats, agilitar la cobertura de baixes o publicar el text dels temaris d’exàmens en la web de Conselleria.

No obstant això, les disputes es continuen centrant en un únic assumpte, el requisit lingüístic del valencià, en el qual l’oposició posa l’accent que és l'”únic objectiu” del Botànic per a entrar a l’administració, però que des de Compromís, la diputada Nathalie Torres titlla de “sectari” el vot en contra a aquesta llei per part de PP, Ciutadans i VOX.

La posició de la formació de Cantó, Ciutadans, és clara, i així l’ha manifestat el seu portaveu en la Comissió de Justícia de les Corts, Vicente Fernández, criticant que “pretenen utilitzar la Llei de Funció Pública per a dur a terme una imposició lingüística del valencià en l’Administració”, una cosa amb la qual coincideix el Partit Popular. Sobre aquest tema, el partit d’Isabel Bonig ja ha anunciat que eliminarà el requisit lingüístic de la Llei de Funció Pública “quan governe en la Comunitat”. En aquest sentit, la formació popular, que ha presentat fins a 209 esmenes, critica que el requisit s’ha negociat amb “nocturnitat” i que “la batalla entre la Conselleria de Justícia i Educació finalment l’haja guanyat Compromís” perquè la direcció general de Política Lingüística haurà d’emetre un informe favorable. “És la llei de Compromís i el PSOE està jugant el paper del ximple útil”, ha criticat José Antonio Rovira, portaveu del PP en la mateixa comissió on es debat aquesta normativa.

Per la part del govern, els socialistes defensen que les aportacions dels sindicats en la fase d’al·legacions estan incorporades al que retreuen al PP tenir “complex de cranc” per tornar a la seua llei de 2010, al que a socialista Rosa Peris diu la “cayetanització“, recordant que a Galícia governen i també hi ha requisit.

La formació taronja de Compromís defensa que en el territori valencià és necessari equiparar valencià i castellà en l’administració i que està avalat jurídicament, una qüestió justificada davant les insistències de l’oposició, al que Nathalie Torres ha recalcat que “no podem canviar la realitat que les llengües no parteixen de la mateixa situació“. A això, Torres, molt dura nega que hi haja imposició lingüística o que siga una “extravagància” alguna cosa que funciona en altres autonomies.

Per part seua, els morats i els estatges de Unides Podem, es mostren partidaris de cobrir les places per oposició i que “s’aprofundisca en el teletreball” i que aquesta modalitat “siga reversible excepte en situacions excepcionals per a garantir el dret a la desconnexió digital”, defensa la seua portaveu adjunta Estefania Blanes.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × 5 =