La futura llei de Renda Valenciana d'Inclusió, a més de complir el seu objectiu de lluita contra la pobresa, produirà un retorn en l'economia en el seu conjunt, de manera que cada euro invertit en aquesta prestació, generarà un retorn en la societat valenciana d'1,12 euros i també més de 3.000 llocs de treball, des de la seua posaa en marxa fins a la seua implantació plena l'any 2020.
Aquestes dades apareixen reflectides en un informe presentat per la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives en el ple del Consell de l'estudi realitzat pel departament d'Economia Aplicada de la Facultat d'Economia de la Universitat de València sobre l'impacte econòmic que tindrà l'aplicació del projecte de llei de Renda Valenciana d'Inclusió, que en aquests moments està en tràmit parlamentari.
Aquest informe conclou que amb la nova renda d'inclusió, la Comunitat Valenciana estarà entre les cinc amb més cobertura d'Espanya i tindrà un efecte generador de riquesa que superarà els 200 milions d'euros i suposarà un pas més en el model d'economia social que està impulsant el Consell.
Així, segons l'estudi, amb la posada en marxa d'aquesta renda, la Comunitat Valenciana va a passar de ser la penúltima d'Espanya en taxa de cobertura a situar-se entre les cinc primeres, ja que amb l'actual prestació de garantia, la inversió per càpita del Consell es quedava en 6,45 euros, i ara s'elevarà fins als prop de 50 euros (49,73), la qual cosa porta a la Comunitat de la penúltima a la quarta posició en el conjunt de l'Estat.
El document posa en relleu que la crisi econòmica ha afectat greument a la població, fonamentalment als aturats, però també als treballadors de menor salari i als pensionistes, i que la renda garantida de ciutadania, vigent actualment, té una taxa de cobertura molt allunyada de la mitjana, la qual cosa fa necessària una nova prestació com la d'inclusió, que col·locarà a la Comunitat Valenciana entre les autonomies avançades en aquest àmbit.
L'estudi de la Universitat estima que el 61% de la despesa neta dels ciutadans que perceben aquesta renda es quedarà en les empreses valencianes, i s'espera que tinga un efecte multiplicador en la producció que l'any 2020, quan la nova llei estiga aplicada íntegrament, podrà superar els 200 milions d'euros, la qual cosa suposa un retorn en aquest àmbit productiu d'1,4 euros per cada euro invertit.
Un retorn que també es produirà en l'economia en el seu conjunt de manera que cada euro invertit en aquesta prestació, generarà un retorn en la societat valenciana d'1,12 euros, dels 0,99 seran a través del consum, i 0,13 a través de la recaptació via imposats.
L'estudi reflecteix també l'efecte sobre la creació d'ocupació, amb una estimació que es pot arribar a generar més de 3.000 llocs de treball, 2.213 directes, 678 indirectes i 175 induïts, des de la seua posada en marxa fins a la seua implantació plena l'any 2020.
El projecte de llei de Renda Valenciana d'Inclusió que regula la posada en marxa d'una nova prestació i que substituirà la renda garantida de ciutadania, és una aposta des del dret subjectiu, que desterra pràctiques caritatives i assistencials mitjançant el reconeixement del doble dret: la garantia d'ingressos mínims i la inclusió social.
Es tracta, per tant, d'un projecte de llei obert a les noves realitats socials i dirigit tant a les persones en situació d'exclusió per manca d'ingressos econòmics, com a aquelles que perceben una prestació o ingressos del treball insuficient.
Beneficis de la nova renda
Sobre aquest tema, la nova normativa es basa en el principi d'igualtat i no discriminació, concebut des de la necessitat de les persones i per açò àmplia el temps de cobertura i estableix requisits accessibles. Al mateix temps, introdueix novetats significatives com la de contemplar la possibilitat que la renda tinga caràcter indefinit, quan fins ara hi havia un límit de tres anys, amb una manca de dues.A més, entre la flexibilització dels requisits d'accés a la nova prestació de renda cal destacar que serà necessari només un any d'empadronament, enfront dels 24 mesos actuals, i l'ampliació de l'edat de per a poder sol·licitar-la als 18 anys alhora que s'elimina el límit d'edat per a percebre-la, quan ara era només per a persones d'entre 25 i 65 anys.
El projecte de llei també preveu la creació de diferents tipus de renda, una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80% del salari mínim interprofessional, i una segona d'Inclusió Social, que es concedirà en funció d'una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes.
D'aquesta forma, l'import d'aquesta serà de 532 euros en el cas d'un titular, enfront dels 385 actuals, tant en els casos en què la persona no necessite un itinerari d'inserció o d'acompanyament com en els quals sí ho requerisca, i en aquest últim cas, si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar-ho mantindrà l'ajuda, però es reduirà fins als 266 euros.
Entre les millores que arreplega el text, s'inclou la redefinició de les unitats de convivència, de manera que ara dues unitats de convivència podran tenir el mateix domicili, sempre que els serveis socials així ho consideren, i la concentració de les ajudes, així que la persona que siga titular de la renda tindrà també accés a beneficis en altres àmbits com l'educatiu o el d'habitatge, sense necessitat d'haver de fer tràmits addicionals.
A més, amb aquesta norma se simplifica la tramitació i s'estalvia gestió burocràtica, de manera que seran els ajuntaments els que s'encarreguen de fer les valoracions de les persones demandants de la renda, i els serveis centrals de la conselleria s'encarregaran de la gestió, aconseguint així que els equips municipals puguen centrar-se a fer intervenció sobre el terreny.