- Així serà el nou pla del Cabanyal: sis aparcaments, zones verdes i més habitatges VPP
- Portuaris no és un bloc, és una comunitat
El passat mes d'abril, la Conselleria d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori creaven una comissió, formada per representants de la Generalitat, el Pla Cabanyal, l'Ajuntament de València i representants veïnals, amb l'objectiu de valorar les diferents actuacions que es podrien dur a terme en els Blocs Portuaris. Durant aquest procés, s'han sol·licitat informes tècnics per a avaluar l'estat del edifici i, finalment, mesos després, la decisió final, que decidirà el futur del bloc de Portuaris del Cabanyal, es posarà damunt de la taula en les pròximes setmanes.
En l'aire, dues alternatives: la rehabilitació del bloc d'edificis o el seu enderrocament i posterior construcció. Cal recordar que l'anterior pla urbanístic del Cabanyal condemnava a la desaparició a aquest bloc de vivendes. No obstant això, ja ha quedat totalment descartat l'opció de derrocar el bloc per a la creació d'un espai verd.
Sobre la taula, en aquest cas, dos informes: l'elaborat per l'empresa pública Aumsa, encapçalada per Vicent Sarrià, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de València, que declara l'estat dels edificis en situació de ruïna tècnica, advocant, així, per l'enderrocament i reconstrucció, enfront del de València en Comú, ferm defensor de la rehabilitació del Bloc de Portuaris, que no solament defensa una bona estructura de l'edifici, sinó que planteja un projecte de rehabilitació molt més econòmic -2,3 milions- que el pressupostat per Aumsa -14,3 milions-.
En aquesta línia, València en Comú que, des del principi, ha liderat l'oposició a l'enderrocament de l'edifici de Manuela Solís, més conegut com a Bloc Portuaris, considera fonamental que siguen els mateixos veïns que habiten en aquest edifici que decidisquen quina és l'actuació més adequada per als seus habitatges. Per això, s'ha proposat la creació d'un cens que fixe la població resident en l'edifici i, d'aquesta manera, donar veu a la voluntat col·lectiva dels afectats.
En aquest sentit, i a través d'un comunicat, València en Comú explicava la seua defensa a un projecte de rehabilitació "que s'ajuste a l'economia de les persones residents, de manera que no se'ls arrossegue a endeutar-se i perdre la seua pròpia vivenda en aquest procés. En les diferents rehabilitacions, en el mateix barri del Cabanyal, d'edificis privats on l'ajuntament és copropietari, no s'ha obligat als propietaris a fer una rehabilitació integral de l'immoble. Les comunitats de propietaris han pogut sol·licitar ajudes públiques per a realitzar les actuacions que han considerat oportunes, deixant al seu criteri el grau d'intervenció a realitzar tant en els edificis com en els seus habitatges i sent l'administració la que se suma a l'actuació com un veí més".
"Coincidim amb els veïns en què si l'administració planteja una rehabilitació integral, desitjable però molt més costosa, hauria d'assumir el sobrecost que aquesta suposa als habitants", encara que adverteixen que "s'hauria de desenvolupar el projecte de rehabilitació per fases per a poder garantir el reallotjament en el mateix bloc, minimitzant així costos i conflictes".
Sens dubte, una proposta que també secunden des de l'Associació Brúfol: "Estem encantats amb qualsevol proposta que vaja en la línia de recolzar a les persones que es troben en situació de desavantatge. És fonamental que les persones residents en el bloc no solament tinguen una seguretat jurídica en el dret a l'habitatge, sinó que des de les Administracions també es contemplen mesures socials per a aquest col·lectiu".
Davant la possibilitat que s'opte per l'enderrocament i reconstrucció de l'edifici, el portaveu de Brúfol explica, a València Extra, que "és el que més por ens dóna. Hi ha més de 70 xiquets i xiquetes que es quedarien sense un habitatge. Però, a més, el pla de reconstrucció planteja la reducció del nombre d'habitatges de 168 a 130. Seran públiques o privades? Actualment, el parc d'habitatges públics és el que hi ha i, en cas de veure's reduït, moltes famílies es veurien obligades a deixar el barri. A més, tot el treball comunitari que estem realitzant amb aquestes persones s'aniria en orris. Es traslladaria el problema a un altre lloc".