El projecte de regeneració de la Cantereria converteix a Ontinyent en referent de la reducció de l'impacte ecològic a les ciutats

Amb una inversió superior als 3 milions d’euros, es compraran 44 habitatges pròxims al riu Clariano i es crearà una zona verda inundable

Guardar

cantereria
cantereria

En sols 4 anys Ontinyent ha patit tres temporals (2016, 2019 i 2020), els quals han constatat la necessitat de desenvolupar el Pla de Regeneració i Emergència Habitacional del barri de la Cantereria, que es veu afectat amb el perill dels desbordaments del riu Clariano. L'últim episodi va obligar a evacuar a més de 20 famílies dels seus domicilis, retornant al llit del riu l'espai guanyat per les edificacions.

En conjunt, el pla de regeneració de la Cantereria, signat el passat mes de setembre pel vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, i l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, suposarà en els pròxims anys un esforç inversor superior als 3 milions d'euros, xifra en la qual a més de la compra dels habitatges i el seu posterior enderrocament s'inclou l'actuació sobre els talussos de la zona i la creació d'una zona verda inundable semblant a la ja creada en la part del riu que dona al Molí Descals.

Jorge Rodríguez afirma que "vam ser valents, ja que vam fer front a un problema estructural. Hi ha unes cases en un espai, que fins als anys 50 o 60 no es va ocupar, que era horta... el que està clar és que el riu sempre tornarà al seu espai"

Durant aquests últims mesos s'està procedint a la compra dels 44 immobles afectats i els terrenys necessaris per a estabilitzar el talús del vessant del barranc pel qual discorre el Clariano. També s'està modificant el planejament urbanístic d'aquesta zona i es començarà a redactar els projectes de demolició dels habitatges adquirits fins ara per l'Ajuntament.

L'alcalde Jorge Rodríguez afirma que "vam ser valents, ja que vam fer front a un problema estructural. Hi ha unes cases en un espai, que fins als anys 50 o 60 no es va ocupar, que era horta... el que està clar és que el riu sempre tornarà al seu espai".

Per al primer edil, es tracta d'un projecte "complex i ambiciós perquè estem parlant d'un projecte que suposa l'adquisició d'un total de 44 immobles amb una inversió important. I també requereix la compra dels talussos, ja que l'aigua entrava per darrere de les cases i era necessari estabilitzar-los".

Rodríguez avança que l'objectiu és que el projecte veja la llum en els propers 3 o 4 anys. "Dels 44 habitatges n'hem adquirit 29, estem en procés de continuar adquirint i al mateix temps estem negociant l'estabilització dels talussos, el projecte d'expropiació per si hi ha alguna casa amb la qual no podem arribar a un acord i ja el projecte d'execució del parc inundable... calculem que ens costarà al voltant de 3 o 4 anys", assevera.

Un projecte referent

La ministra de Transició Ecològica i 4a vicepresidenta del Govern d'Espanya, Teresa Ribera, destacava el passat mes de febrer la decisió "valenta de l'alcalde d'Ontinyent" d'adquirir els habitatges del carrer de la Cantereria per construir un parc inundable. Ho feia durant una reunió de la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic i també a una entrevista a Radio Nacional.

En aquest sentit, el Ministeri per a la Transició Ecològica convidava aquesta setmana a l'alcalde a una reunió per a conéixer el projecte de regeneració de la Cantereria. El número dos del ministeri, el secretari d'estat de Medi Ambient, Hugo Morán, era la persona designada per la ministra Teresa Ribera per a conéixer més de prop els detalls d'aquesta iniciativa del govern municipal, amb el qual Rodríguez mantenia dimarts una reunió telemàtica. Durant la trobada, el primer edil va exposar al secretari d'estat els detalls d'aquesta actuació.

Per la seua part, el mateix conseller Martínez Dalmau, durant la signatura del conveni, també destacava que "les ciutats s'han d'adaptar a aquesta nova realitat en dos vessants diferents. En primer lloc és important actuar d'urgència en aquelles zones que es poden veure afectades per altres temporals i noves inundacions. Però en paral·lel cal seguir treballant en la prevenció. Adaptar les nostres ciutats al nou context i treballar per reduir al mínim l'impacte ecològic".

Destacats