El ple de les Corts Valencianes ha aprovat aquest dimecres amb els vots de PSPV, Compromís, Podemos i PP començar a tramitar una proposició de llei de modificació de la disposició addicional segona de la Constitució per a la recuperació "efectiva" del dret civil valencià, proposta signada per aquests grups a la qual s'ha oposat Ciutadans, que ha defensat un dret civil comú en tot el territori nacional.
Els quatre grups signataris de la iniciativa han subratllat que el propi Estatut d'Autonomia arreplega des de la reforma de 2006 el desenvolupament del dret civil valencià i s'han promulgat lleis com les de règim econòmic matrimonial, de custòdia compartida i d'unions de fet que han sigut totes elles tombades pel Tribunal Constitucional, la qual cosa deroga de facto les disposicions estatutàries entorn del dret civil propi.
El portaveu socialista, Manolo Mata, ha subratllat en la seua intervenció la "gran transcendència" d'aquest debat, al que han assistit representants de l'Associació de Juristes Valencians, i ha indicat que no es tracta d'un problema de "sentiments", sinó "de dignitat com a poble". No obstant això, ha alertat que més enllà de recuperar aqueixa potestat legisladora en matèria civil, aquest dret no pot ser "regressiu" i perjudicar la igualtat entre homes i dones: "Visca el dret foral, però muira el dret foral anacrònic".
La portaveu adjunta de Podemos Fabiola Meco ha indicat que aquesta proposta obri "una finestra d'oportunitat" després de les tres sentències del Constitucional que han donat "tres cops de porta a lleis valencianes". "Necessitem seguir avançant en conquestes", ha dit.
Per la seua banda, Isaura Navarro (Compromís) ha assegurat que amb aquesta votació estan "fent història" amb la unió pel dret civil propi i serà "la primera vegada que eixirà de les Corts la petició d'una reforma constitucional". "Volem recuperar el nostre autogovern, la qual cosa ens toca, la qual cosa està en el nostre estatut", ha indicat, per a criticar que les sentències del TC li recorden "a l'excés" als decrets de Nova Planta, anul·lant lleis senceres. "Negar el nostre dret civil és civil és negar la nostra història", ha advertit.
Per la seua banda, la diputada del PP María José Ferrer Sansegundo, ha recordat que la Comunitat és l'únic territori que va tenir dret civil propi des del segle XIII i ara "en la pràctica" no, i ha instat a defensar-ho "sense causes interessades", advertint que seria "un error històric estratègic vincular-ho a marcs nacionalistes" perquè "generacions de valencians de diferent orientació política ho han reclamat".
Ha recordat que en 2017 es va aprovar una iniciativa en Les Corts per a instar al Govern a cercar fórmules per a garantir aquesta capacitat legisladora i Ciutadans va votar que sí, per la qual cosa ha demanat "convicció, solidesa i unitat".
Emigdio Tormo (Cs) ha explicat el seu rebuig assenyalant que el seu partit defensa la seguretat jurídica i igualtat de drets en tot el territori nacional: "El dret civil comú és modernitat, progrés i capacitat de desenvolupament".
Ha indicat que a aqueix dret comú tendeix, per exemple, la UE i "ningú nega aqueixa prevalença" en els diferents països comunitaris. "Per què un dret civil comú general no pot ser beneficiós? 17 drets civils diferents no és progrés, és reculada, és tornar a l'Edat Mitjana", ha indicat.
Sobre aquest tema, Ferrer Sansegundo li ha retret que açò "no és qüestió de nacionalismes" i li ha preguntat en quin moment ha dit el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que va a suprimir el desenvolupament del dret civil català, seguint amb aqueixa argumentació. "Coherència", ha demanat la diputada, que ha recordat el seu vot a favor en 2017 a la proposta en defensa d'aquesta qüestió.