25n
25N
25N

La recuperació de l'entorn de la plaça de Bruges inclourà la recuperació de Les Covetes de Sant Joan

La recuperació de l'entorn de la plaça de Bruges inclourà la recuperació de Les Covetes de Sant Joan
20/11/2020 -

Els Pressupostos Municipals per a 2021 inclouen la rehabilitació de la plaça de Bruges i tot el seu entorn, en el marc del PEP (Pla Especial de Protecció) de Ciutat Vella. A aquest projecte queden vinculats uns dels elements més singulars i propis de l’arquitectura i la tradició de la ciutat de València, les Covetes de Sant Joan. L’alcalde de València, Joan Ribó, ha visitat aquest matí aquests antics recintes comercials, que seran rehabilitats i posats en ús de la mà de l’Associació Recuperem les Covetes, amb el suport de l’Ajuntament.

Ribó ha visitat les antigues edificacions, situades a l’esquena de l’església de Sant Joan del Mercat, acompanyat pel president de Recuperem les Covetes, Raúl Escobar, qui ha agraït públicament a l’Ajuntament «tota la seua col·laboració a l’hora de donar suport als objectius de l’associació, i la seua predisposició en tot moment per a recuperar aquests importants elements del patrimoni cultural, històric i comercial valencià», tal com ha afirmat. En paraules d’Escobar, «amb els dos BIC (Bé d’Interés Cultural) i La Llotja Patrimoni de la Humanitat, ens trobem en la plaça més important, quant a patrimoni, no sols de València, sinó de tota la Comunitat Valenciana». A més, el representant de l’associació ha assegurat que no hi ha en tot l’Estat «ni potser en tota Europa, un element similar a aquestes Covetes».

L’alcalde ha recordat que l’Ajuntament porta molts mesos treballant de manera conjunta amb les propietats dels recintes, tant per a agilitar la seua situació administrativa, com perquè la seua rehabilitació i recuperació es vincule al projecte de l’entorn de la plaça de Bruges. De fet, el mes de maig passat l’Ajuntament va renunciar a exercir el seu ‘dret de retracte’ en l’adquisició de les Covetes, amb l’objectiu que els propietaris particulars agrupats en l’Associació Recuperem les Covetes pogueren donar impuls a la rehabilitació i posada en ús d’aquests espais històrics. El dret de retracte és un dret d’adquisició preferent pel qual el seu titular (en aquest cas l’Ajuntament de València, per tractar-se d’unes edificacions en entorn BIC i afectades pel Pla Especial de Protecció de Ciutat Vella) té la facultat d’adquirir un determinat bé o dret.

Ribó ha mostrat el seu convenciment que la funció comercial i artesanal que durant segles es va dur a terme en aquests recintes pot tornar a ser una realitat. A preguntes dels periodistes que han assistit a la visita, l’alcalde ha explicat que, en principi «està previst que les obres de rehabilitació de la plaça i el seu entorn comencen en 2021. «A l’Ajuntament li correspon la urbanització dels exteriors, els accessos… tal com estableix el projecte de rehabilitació. Però l’interior de les Covetes l’emprendrà la propietat». A tot això se suma el projecte de rehabilitació de l’església de Sant Joan del Mercat, impulsat des de la Fundació Hortensia Herrero.

El president de l’Associació, Raúl Escobar, ha explicat que la funció de les Covetes al llarg dels segles ha sigut sempre «d’ús comercial, de xicotets comerços; i amb el pas del temps han anat canviant de propietaris i d’usos segons les necessitats de cada època». Segons Escobar, l’objectiu que l’associació es planteja actualment és «recuperar aquest ús de xicotet comerç i potenciar-lo en clau de comerços de proximitat relacionats amb el disseny i amb l’artesania». El representant de l’entitat també ha destacat la importància d’escometre aquesta labor de recuperació «en un moment en què València es troba en ple apogeu cultural per la designació com a Capital Mundial del Disseny 2022».

ESPAIS BIC EN UN ENTORN BIC

Les Covetes de Sant Joan són espais BIC localitzats en un entorn també BIC (la plaça del Mercat, La Llotja i a l’Església de Sant Joan del Mercat). Es tracta d’edificacions de principis del segle XVIII, habilitades en semisoterranis de poca superfície, que albergaven deixalleries i comerços de vell. Constitueixen un valuós exemple del patrimoni cultural valencià, i la seua història es remunta a 1700, any en què la ciutat va cedir a la parròquia els terrenys sobre els quals, en 1702, l’arquitecte Julio Capuz va començar a alçar els locals i la terrassa que els cobreix. Després d’uns primers anys d’explotació dels recintes per part del mateix arquitecte i uns altres en què ho va fer l’Església, al començament del segle XIX les Covetes van ser alienades i adquirides pels professionals que en elles comerciaven. Sabaters, llauners, llanterners… donaven servici a la clientela des d’estes coves urbanes, vestigi excepcional dels primers llocs fixos del tradicional mercat que dona nom a la plaça i que, molt temps després, va donar origen a la construcció del Mercat Central.

L’alcalde ha conclòs la seua intervenció destacant la voluntat de l’Ajuntament que les Covetes de Sant Joan «recuperen tota la seua dignitat patrimonial i que la ciutadania puga gaudir d’elles, al mateix temps que es fomenta el respecte i l’interés social en la seua conservació». De fet el PEP de Ciutat Vella estableix que «es permet l’ús comercial vinculat al comerç de productes de la ceràmica, tèxtils, brodats, boixets, passamaneria, locals o negocis dedicats a la venda d’elements associats amb la cultura en general, llibres, fotografies, mobles i objectes antics, obres d’art, joieries, argenteries, tallers de disseny o d’artesans/as i similars».

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quatre × 3 =