25n
25N
25N

Marzà: “Els paredadors de Borriol han estat referents de la pedra seca, i era de justícia fer-los aquest reconeixement”

Marzà: “Els paredadors de Borriol han estat referents de la pedra seca, i era de justícia fer-los aquest reconeixement”
15/01/2019 -

El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha participat en un acte d’homenatge a 13 paredadors de pedra seca de Borriol a l’ajuntament de la localitat, que ha tingut la presència de l’alcalde de Borriol, Silverio Tena, el president d’Amics del Patrimoni de Borriol, Joan Palmer, i representants de la corporació municipal.

Segons el conseller Vicent Marzà: “Posem en valor el treball d’unes persones, els paredadors de la pedra seca, hereves d’una tradició essencial i del desenvolupament de moltes poblacions de les comarques de Castelló”, i ha afegit: “Era de justícia reconéixer la seua tasca, que ha contribuït al fet que la pedra seca siga considerada patrimoni de la humanitat, una riquesa de totes les valencianes i els valencians en què la mestria i el saber dels paredadors de Borriol i d’altres contrades no s’ha de perdre”.

En l’acte s’han lliurat diplomes que reconeixen la trajectòria vital treballant amb aquesta tècnica ancestral de 13 paredadors de Borriol: Vicent Soler Montañés, Vicent Bernad Fornals, Jacinto Ramos Falomir, José Pallarés, Babiloni, Enrique Falomir Falomir, Emilio Valls Balaguer, Vicent Llorens Edo, Colau Falomir Falomir, Pasqual Batalla Traver, Benjamín Barberà Renau, Vicent Vilarrocha Falomir i Vicent Linares Babiloni.

Els paredadors de Borriol

A Borriol, a banda de llauradors i pastors que feien aquestes construccions per a satisfer les necessitats pròpies dels seus oficis, hi hagué, i encara actualment n’hi ha alguns, arregladors de pedra o paredadors especialitzats, professionals dedicats només a la pedra seca que treballaven tant a les arrabassades i a les transformacions de finques de secà i d’horta de Borriol com a altres poblacions com Castelló, Vila-real, Onda i Benicàssim.

Aquests paredadors i picapedrers borriolencs també foren molt populars a la ciutat de València, especialment arran del creixement dels eixamples de finals del segle XIX i principis del XX, ja que eren la mà artesanal qualificada que emigrava a aquests indrets per a treballar la pedra.

Pedra seca: línies d’ajudes i patrimoni de la humanitat

En 2018, Cultura de la Generalitat va crear les primeres ajudes per a la conservació de la pedra seca al territori valencià. Han estat un total de 300.000 euros per a subvencionar la catalogació, el manteniment i la restauració de l’arquitectura de la pedra seca, que també es convocaran en 2019.

“Aquestes ajudes eren molt necessàries. A més, permeten que s’hi presenten també particulars per a assegurar que a les seues propietats es preserven les construccions en pedra seca i formen part d’un bé patrimonial col·lectiu”, ha comentat Marzà, i ha continuat: “En 2018, de les diferents modalitats d’ajudes a la pedra seca, 14 poblacions de les comarques de Castelló se n’han beneficiat per valor de 146.500 euros, i això mostra l’enorme riquesa de patrimoni que tenim a les comarques de Castelló pel que fa a aquesta tècnica constructiva”.

Les poblacions que han obtingut ajudes per a la conservació o la catalogació de la pedra seca a les comarques de Castelló han estat: Argelita, Borriol, Cabanes, Culla, Eslida, Portell de Morella, Vilafranca, Aín, Artana, Atzeneta del Maestrat, Benicarló, Morella, Parcent i Vistabella del Maestrat.

El conseller de Cultura ha volgut recordar que “hem format part activa de la candidatura per a fer realitat que la tècnica de la pedra seca valenciana siga declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Nosaltres vam declarar la tècnica constructiva de la pedra seca com a bé de rellevància local immaterial el novembre de 2016. A més, ens vam coordinar amb els diferents ajuntaments valencians que tenen pedra seca per tal que s’uniren també a la candidatura i formaren un equip valencià entre Cultura de la Generalitat i els municipis, cosa que ha enfortit aquesta declaració. El resultat de la unió de forces ha estat òptim”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

setze − 9 =

bombers