La tornada a l'esport ha de ser progressiva per a evitar el risc de lesions

Malgrat haver entrenat a casa, els músculs exercitats no sempre són els mateixos que en la pràctica d’esport aeròbic

Guardar

0819 cARRERA eL pALMAR
0819 cARRERA eL pALMAR

Milers d'esportistes esperen el xiulit d'eixida dilluns que ve per a tornar a entrenar a l'aire lliure. I és que el 4 de maig és la data marcada per a la volta a les activitats físiques a l'aire lliure, segons va anunciar ahir el president del govern, Pedro Sánchez, quan va explicar les diferents fases que tindria la desescalada. Una data que esperen amb ànsia i il·lusió els amants de l'esport a l'aire lliure, especialment els runners, que porten més de mes i mig sense practicar el seu esport preferit. Malgrat haver suplert l'activitat habitual amb la infinitat de classes preparades i adaptades a tots els nivells a través d'Internet, una pràctica que s'ha potenciat en les setmanes de confinament, no és el mateix que entrenar a l'aire lliure, així que la gran majoria aprofitarà la reducció de les restriccions per a tornar a la seua rutina habitual.

No obstant això, existeix el risc de voler recuperar l'estat de forma i el nivell d'entrenaments previ al confinament d'una manera accelerada, un fet que podria provocar la proliferació de lesions articulars i musculars entre els esportistes. La volta a l'esport ha de ser progressiva. Encara que les persones s'han exercitat, en major o menor mesura, durant el confinament a través de sessions en línia i vídeos de YouTube, cal ser conscients que els músculs exercitats no són sempre els mateixos que s'utilitzen en la pràctica de córrer. A més, el treball aeròbic realitzat a l'aire lliure és diferent del que es pot realitzar a l'interior d'una casa.

Així doncs, per a prevenir les lesions i l'excés de càrrega, es recomana realitzar un pla de retorn a la normalitat adaptat a les condicions de cadascun que es desenvolupe durant les pròximes tres o quatre setmanes. Aquesta progressió hauria d'assemblar-se a la realitzada quan es ve d'un procés de recuperació de lesió.

En el cas dels runners, el major perill és el de sobrecàrrega de tendons, genolls i articulacions de les cames. Per això, a manera d'evitar riscos, una de les possibilitats durant les primeres sessions és la d'alternar un temps de córrer amb un temps de caminar a ritme alt, adaptant sempre a les capacitats de cadascun.

A més d'aquestes recomanacions, cal seguir les indicacions habituals d'hidratar-se correctament, realitzar un bon escalfament i estirar una vegada finalitzat l'entrenament.

Arxivat a:

Destacats