El rastreig: la clau per a la detecció precoç del coronavirus

Els professionals dels centres de salut ordenen la realització de PCR i rastregen els contactes de les persones que han donat un resultat positiu

Guardar

centro salud
centro salud

Els metges i metgesses d'Atenció Primària han sigut una de les peces més importants de la gestió de la pandèmia, en paraules de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló. A l'inici de la crisi sanitària, l'alt índex de contagi del coronavirus els va obligar a tractar als casos sospitosos a través d'un telèfon, però ara, amb la funció de rastrejar la traçabilitat del virus, han tornat a l'atenció cara a cara per a anticipar-se als brots que puguen sorgir durant la desescalada.

Joan García, infermer d'Epidemiologia del Centre de Salut Pública de Benicarló, destaca que el seu treball com a rastrejador seria similar al del "policia de la COVID-19". La seua missió, assenyala, és trobar a tot aquell que haja estat en contacte estret amb una persona que haja donat positiu en el PCR detectat des d'atenció primària, per la qual cosa és possible anticipar-se a brots i trobar la traçabilitat del virus, que en la Comunitat Valenciana es va perdre al cap de poques setmanes de començar la quarantena.

En concret, les persones que presenten símptomes se sotmetran a proves PCR en els seus centres de salut, una novetat que s'aplica des del passat 11 de maig. Fins ara, aquestes persones es consideraven sospitoses i rebien atenció sanitària telefònica, però no se sotmetien a proves o test si la simptomatologia lleu.

Amb el canvi de protocol, els professionals d'atenció primària com García disposen de kits d'extracció de PCR per a prendre mostres a pacients amb símptomes. A continuació els envien als departaments de microbiologia on s'analitzen els resultats, un treball coordinat que, en paraules de Barceló, permet que tots sàpien si tenen coronavirus o no perquè hi ha suficients recursos.

Quan el resultat és positiu, els i les rastrejadores comencen a treballar amb aquesta persona. Elaboren un llistat dels seus contactes estrets, és a dir, de persones amb les quals han conviscut o amb les quals han mantingut un contacte de 15 minuts a una distància menor de dos metres i sense una protecció adequada. "Familiars, veïns o companys de treball... qualsevol persona pot estar en el punt de mira", adverteix García.

L'infermer explica que localitzen a la persona amb la qual ha tingut aqueix contacte estret i, per via telefònica, se li comunica que ha d'estar en quarantena domiciliària durant 14 dies. "Li expliquem la importància d'aquest comportament i què ha de fer si presenta símptomes. Després, l'equip d'Atenció Primària farà un seguiment del seu cas i comprovarà que no presenta símptomes del covid-19", afig.

Així, una vegada es fa la llista aquests contactes s'incorporen en la història clínica electrònica del pacient i la informació es trasllada de manera automàtica als equips dels Centres de Salut Pública, que s'encarreguen de caracteritzar a tots els contactes dels casos, com assenyala el benicarlando. Aquest seguiment es fa cada tres dies, sempre amb la possibilitat que si presenta símptomes es pose en contacte amb el seu metge d'atenció primària.

Segons la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, l'objectiu d'aquest procediment és aconseguir la traçabilitat més gran de tots els contagis que es produïsquen al llarg de la desescalada, que en cada fase augmenta els permisos de contacte social. I és que durant aquest període, és essencial la detecció precoç de tots els casos i la identificació dels seus contactes estrets per a poder aïllar-los i interrompre la cadena de contagis.

Per a dur a terme aquesta tasca, la Conselleria de Sanitat ha decidit contractar a 1.210 professionals per a reforçar la labor de seguiment de casos positius de coronavirus des d'Atenció Primària. En concret, s'incorporen 600 infermeres, 334 auxiliars administratius, 185 zeladors i 91 Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria.

Arxivat a:

Destacats