El ple de l'Ajuntament de Quart de Poblet va aprovar anit per unanimitat sol·licitar a la Generalitat, a través de l'Agència Valenciana de Turisme, la declaració de la Passejà de Sant Onofre com a Festa d'Interés Turístic de la Comunitat Valenciana d'àmbit autonòmic, donada la singularitat i l'arrelament d'aquesta celebració, que es remunta a l'any 1723. Aquest tràmit era necessari abans de remetre a l'administració autonòmica el projecte, elaborat per la Regidoria de Turisme, que dirigeix Maite Ibáñez, amb el qual el municipi aspira a un reconeixement que té l'aval d'altres localitats valencianes, entre elles Elx, la festivitat de les quals més significativa, el Misteri, va ser declarada per la Unesco Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
L'alcaldessa, Carmen Martínez, va agrair en el ple la labor de l'associació Amics de la Passejà, que col·labora amb l'Ajuntament en l'organització de la festa i que també participa en l'impuls d'aquesta declaració d'àmbit autonòmic, com ja ho va fer quan la Passejà va passar a formar part de les festes d'interés turístic local el 4 de juny de 2007.
La Passejà és una processó votiva de la qual, segons s'arreplega en el projecte de la sol·licitud a l'Agència Valenciana de Turisme, s'han trobat referències documentals en periòdics que es remunten, fins i tot, al segle XIX, el més antic un exemplar de la Unió Catòlica de 1880. Se celebra en la nit del 9 al 10 de juny i es caracteritza per diversos elements que la fan peculiar i senyal d'identitat pròpia de Quart de Poblet.
El primer és la figura de sant Onofre, que és passejat pels carrers del poble. El seu camina, denominada afectuosament "la coveta", representa el moment en què el sant ermità rep la comunió de mans d'un àngel en la seua cova. Està datada en 1941 i el seu autor és l'escultor valencià Rafael Pérez Contel. Aquesta imatge és rèplica d'una altra més antiga, probablement del segle XVII, destruïda en la Guerra Civil. En segon lloc: la participació popular, representada per l'Ajuntament i els veïns i veïnes que acompanyen al sant de manera informal i distesa.
La pólvora, amb les rodes de foc que es realitzen en determinats punts del recorregut, i amb la fila de coeters de l'associació Amics de la Passejà, que encenen lluminàries i coets d'eixides, subjectats amb unes tenalles de fusta, així com la música, tant del grup de tabal i dolçaina que obri la processó com la banda que la tanca, contribueixen a assenyalar el caràcter festiu de l'acte.
El naixement de la Passejà es remunta al segle XVIII. Expliquen els majors que en finalitzar la primavera de 1723 la situació dels pagesos de Quart de Poblet, que eren la majoria dels habitants del poble, era desesperada. Hi havia una gran sequera i els mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més, amb prou faenes portava cabal, i les séquies feia dies que no portaven aigua.
Per aquesta raó, quan en la nit del 9 de juny es van arremolinar els núvols de tempestat, en moltes cases van començar a donar gràcies a sant Onofre per haver escoltat les seues peticions i no haver abandonat als seus fills de Quart en eixa situació angoixant. Però l'alegria de seguida es va convertir en un crit de desesperació quan van començar a caure en els carrers del poble grosses pedres de calamarsa: Si les collites estaven afeblides, aquella pedra seria la perduda completa i el pas a l'inici d'una temporada de fam. Els pagesos van eixir en plena nit als camps per a tractar de salvar el que es poguera. Allí, en l'horta, es perceberen que mentre al poble continuava caent la pedra, en els camps només plovia aigua beneficiosa.
De seguida, van entendre que açò era un senyal de la protecció del patró del poble i, corrent, es van concentrar en la porta de l'ermita, i obrint les portes, van traure el camina de vell ermità per a agrair-li la seua intervenció miraculosa.