Qualitat Democràtica inicia l'exhumació de 76 víctimes del franquisme en la fossa 21 del cementeri de Paterna

La intervenció cerca les restes de persones afusellades a Paterna en juliol de 1939

Guardar

fosa 21 paterna
fosa 21 paterna
La Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, ha iniciat els treballs d'exhumació de 76 víctimes del franquisme enterrades en el cementeri de Paterna.Es tracta de la primera actuació directa d'aquest tipus realitzada per la Generalitat a Paterna, que aquest mateix any es completarà amb l'obertura de la fossa 126 del mateix cementeri, la més nombrosa documentada en tot el territori valencià, on es calcula que estan enterrades 238 víctimes.La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a l'obertura de la fossa 21, on ha assegurat que la Generalitat "avança en el compliment del full de ruta marcat des de l'inici de la legislatura d'anar exhumant totes les restes de víctimes de la repressió franquista que existeixen en el nostre territori.""Estem retornant la dignitat, no de les víctimes que mai la van perdre; amb cada exhumació i cada vegada que entreguem unes restes als seus familiars anem retornant una mica de dignitat al nostre país", ha assegurat Pérez Garijo, per a qui "aquesta actuació directa de la Generalitat és un pas més en el camí de la justícia i la reparació per a les víctimes i les seues famílies.""Avancem en eixe objectiu tan important d'aconseguir un territori lliure de fosses, perquè no podem tindre una democràcia de qualitat si la construïm sobre les fosses de la vergonya", ha assegurat la consellera.Els treballs en la fossa 21 estan encomanats a l'Associació Científica Arqueoantro, adjudicatària del contracte, per 120.165 euros, per a la indagació i investigació, localització, delimitació, exhumació i estudi antropològic de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.A l'acte han assistit el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez, nombrosos familiars de víctimes de la fossa 21, autoritats dels municipis de procedència i representants d'entitats memorialistes, que han presenciat com els arqueòlegs retiraven les làpides que fins ara cobrien el túmul.Afusellaments de juliol de 1939Totes les víctimes d'aquesta fossa comuna van ser afusellades entre el 15 i el 21 de juliol de 1939, en quatre 'saques' d'entre 18 i 20 presos cadascuna.El lloc de procedència és molt variat. D'Ontinyent provenien 15 d'ells i altres 12 eren de Bocairent. També van morir assassinades 9 persones de Quart de Poblet, 9 de València, i 4 d'Alfara del Patriarca.De Catarroja eren 3 dones, Carmen Martínez Fortea, Bàrbara Morella Ribes i Francisca Ballester Nogueras, assassinades en l'última de les 'saques', el 21 de juliol.A més, entre els afusellats hi ha víctimes d'altres poblacions valencianes com Alacant, Vila-real, Bugarra, Losa del Obispo, Castelló, Torrent, Calles, Manises, Picassent, Mislata, Benicarló i Paterna. Entre ells hi havia obrers, teixidors, mecànics, llauradors, cambrers, obrers, sabaters, dibuixants, impressors, metges comerciants i industrials.En concret, en la 'saca' del 15 de juliol va ser afusellat el secretari de l'Ajuntament de València, José María Calatayud Alfonso.En aquests afusellaments també van caure homes d'altres llocs d'Espanya com Madrid, Cartagena, Jaén, Caravaca de la Cruz (Múrcia), Beas de Segura (Jaén), Albacete, San Felices de Ara (Osca) i Medina de Río Seco (Valladolid). Eren militars, guàrdies d'assalt, guàrdies civils, policies, advocats i empleats de banca.
Destacats