El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat la via valenciana per a abordar les reformes que necessita Espanya durant la seua intervenció en la inauguració del cicle 'Espanya en el context geopolític de la postpandèmia', organitzat pel Cercle d'Economia a Barcelona.
Durant la seua conferència, sota el títol 'La Via Valenciana per a una Espanya d'Espanyes', el president ha assenyalat la necessitat d'afrontar canvis en el model territorial i en el finançament autonòmic per a garantir una autèntica equitat entre territoris.
Per al president, la via valenciana de col·laboració entre territoris veïns s'emmarca en una Espanya necessitada d'una reforma territorial profunda dirigida "cap a l'Espanya de les Espanyes" que corregisca l'acumulació centralitzadora de poder de Madrid "posant fi a l'abús d'aquest efecte capitalitat que converteix Madrid en una gran aspiradora de recursos i infraestructures, de població, d'òrgans i institucions públiques i privades, de funcionaris estatals, de contractació pública i de xarxes d'influència".
Segons ha assenyalat Ximo Puig, "mentre arriba la reforma de la Constitució, que permeta el canvi de model territorial, apostem per construir un federalisme pràctic, des de la governança compartida".
El president ha assegurat que la deriva centralista s'ha accentuat i ha madurat en un 'procés invisible' de la capital que atempta contra la igualtat dels territoris que conformen Espanya. En aquest sentit Ximo Puig ha qualificat el 'dúmping' fiscal que exerceix Madrid d'"injust, deslleial i certament insultant".
"Ara, més que mai -ha afegit- és imperatiu que afrontem la necessària harmonització fiscal a Espanya, que no va contra l'autonomia fiscal, sinó contra l'abús de privilegis, així com de garantir la igualtat d'oportunitats i de serveis públics essencials".
Per al president, parlar de reforma territorial és parlar també de repartiment, "atés que no hi haurà una vertebració territorial completa sense un canvi equitatiu del model de finançament autonòmic".
"No es tracta d'una qüestió identitària, sinó de justícia social. Els valencians tenim dret a disposar dels mateixos recursos per habitant que la resta d'espanyols per a gestionar les mateixes competències".
D'altra banda, el responsable de la Generalitat s'ha referit a altres tres canvis que és necessari afrontar. En aquest sentit ha destacat el desafiament territorial i social que suposa l'Espanya despoblada, ja que el 80% dels pobles de 14 províncies estan en risc d'extinció; el reconeixement de la diversitat i la pluralitat d'Espanya; i la necessitat de garantir l'equitat financera.
Acords, serenitat i aliances
En el transcurs de l'acte, el president ha destacat que la via valenciana descansa sobre tres pilars: "l'acord, la serenitat i les aliances". El primer d'ells consisteix a aconseguir grans acords com els aconseguits per a encarar la recuperació després de la crisi generada per la pandèmia, tant en l'àmbit social, amb els empresaris i els sindicats; en l'institucional, amb les diputacions i els ajuntaments; i en l'àmbit polític, amb un pacte secundat pel 90% del Parlament autonòmic. "La societat valenciana ha demostrat que és l'hora dels ponts, no de les trinxeres", ha destacat.Així mateix, Ximo Puig s'ha referit al clima de serenitat que projecta la societat valenciana "enfront de la confrontació, el caos i la fractura" que està caracteritzant altres territoris com a "resposta irresponsable enfront del virus", i ha assegurat que el futur dels valencians necessita una triple aliança intergeneracional, entre sectors productius i estat del benestar, i entre territoris.
Nou keynesianisme intel·ligent
Durant la seua intervenció, el president s'ha referit a l'aposta decidida per la millora dels sectors econòmics, per enfortir l'aliança entre sector públic i privat, i per la gestió fonamental per a captar fons, invertir-los creant futur i reequilibrar asimetries, exercint "un nou keynesianisme intel·ligent", que procure una transició digital i sostenible a gran velocitat però sobretot justa."L'experiència valenciana en aquests moments pot oferir confiança, estabilitat, seguretat jurídica, mirada a llarg termini, millora del model econòmic, voluntat de reequilibrar els desequilibris territorials existents i d'actuar sobre les velles i les noves desigualtats", ha assegurat.
Commonwealth mediterrània
D'altra banda, el president ha defensat una "Commonwealth mediterrània" de territoris veïns en defensa dels interessos comuns, "atés que la Comunitat Valenciana i Catalunya comparteixen interessos i reptes a Espanya, a l'Europa de les regions i en l'economia global". En aquest sentit, ha assegurat que el corredor mediterrani, del qual ha comentat que el primer intent històric de reivindicació conjunta es remunta a 1930, "no és només una obra ferroviària, és un espai comú, físic i econòmic que cal revalorar cada dia".Així mateix, s'ha referit a la rellevància de les relacions comercials entre els dos territoris, i ha destacat que Catalunya és el principal client i el principal proveïdor de la Comunitat Valenciana, només superada per la Xina i Alemanya. A més, la Comunitat és el segon client i el quart proveïdor de Catalunya, amb un volum d'intercanvis per valor de 12.500 milions. Totes dues comunitats sumen el 28,3% del PIB espanyol, xifra que aconsegueix el 45% si se suma Múrcia i Andalusia, l'Espanya mediterrània del corredor.
Puig ha assegurat que la unitat d'interessos "ha de continuar i sobretot tornar a l'àmbit polític, atés que el bloqueig català que ha acompanyat al 'procés' s'ha traduït en la pràctica desaparició de les relacions institucionals entre totes dues comunitats".
"Això ha provocat la pèrdua d'un aliat fonamental en la reivindicació d'un nou sistema de finançament que reconstruïsca l'equitat, avui inexistent, i que corregisca tractes de favor". En aquest sentit, s'ha referit a la "responsabilitat de la mateixa Catalunya després d'anys de deriva unilateral i de camí a cap lloc" assegurant que "l'encaix entre Catalunya i la resta d'Espanya s'ha d'abordar amb coratge, generositat i voluntat de transacció".