Puig reclama un "gran acord" per a superar la concepció radial d'Espanya en l'àmbit de la política, l'economia i les infraestructures

Afirma que la tornada a la “senda de la lleialtat institucional” pansa per l’aprovació del nou model de finançament autonòmic acordat en la Conferència de Presidents

Guardar

puig_rajoy
puig_rajoy

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reivindicat davant el Govern central la necessitat d'establir un "gran acord" que permeta superar la concepció radial d'Espanya i que s'estenga més enllà de l'àmbit de les infraestructures, impregnant tant l'economia com la política.

Així ho ha assegurat durant la seua intervenció en l'acte institucional organitzat a Castelló amb motiu de la posada en servei del tram d'alta velocitat Madrid-València-Castelló de la Plana, que ha comptat també amb la presència de la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador.

Durant el seu discurs, el cap del Consell ha reivindicat la importància de l'acord com "el millor instrument" en l'àmbit de la política per a impulsar una projecció d'Espanya que reconega la "fortalesa" i la "singularitat" de tots els territoris que la integren, a més de la "igualtat" entre els seus ciutadans.

D'aquesta manera, ha convidat al president del Govern, Mariano Rajoy, a "reflexionar sobre la projecció d'un futur compartit que ha de superar les visions hegemòniques que van únicament des del centre cap a la perifèria".

El president ha instat a més a recuperar "la senda de la lleialtat institucional", que "se sosté solament amb el compliment dels acords" i que, en conseqüència, pansa per l'aprovació del nou model de finançament autonòmic acordat en la Conferència de Presidents de 2017.

Per això, ha demanat passar "de les paraules als fets" en la negociació de la reforma del sistema de finançament autonòmic, ja que "cada dia que transcorre sense complir amb l'acordat és una ferida que amplia la desigualtat entre espanyols en serveis tan fonamentals com la salut, l'educació, els serveis socials i la lluita contra l'atur".

Puig ha incidit també en el la voluntat de diàleg de la Comunitat Valenciana i ha assegurat que continuarà estant "en la via de la lleialtat" per a contribuir al desenvolupament d'"una prosperitat social i inclusiva, que faça que tothom tinga dret al seu propi projecte de vida".

En aqueix sentit, ha recordat que l'autonomia valenciana "està fent els deures" i està creixent per damunt de la mitjana espanyola malgrat l'infrafinançament i a comptar amb nivells d'inversió "clarament insuficients".

"Patim un infrafinançament que ens obliga a gastar menys en serveis públics fonamentals i redueix al mínim nostra capacitat per a realitzar qualsevol altre tipus de polítiques i, per descomptat, invertir", ha asseverat sobre aquest tema.

Així mateix, el president ha fet referència a les últimes dades de l'Associació d'empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan), que mostren que en 2017 es van licitar en el territori valencià 321 milions per part de la Generalitat, 182 per part de les administracions locals i 165 del Govern central.

Consens en infraestructures estratègiques

Després de la inauguració del tram d'alta velocitat Madrid-València-Castelló de la Plana, Puig ha proposat també impulsar un "gran acord" en matèria d'infraestructures estratègiques que seria "desitjable" a nivell nacional, ja que, com ha recordat, "les infraestructures no saben de legislatures ni han d'orientar-se de forma partidista", sinó que estan "al servei de les persones i de l'activitat econòmica".

En la seua defensa dels acords com a eina, el president ha destacat el "consens històric" que ha despertat el Corredor Mediterrani entre la societat civil i el conjunt d'empresaris, treballadors i forces polítiques, i ha expressat la seua confiança en què l'acte de posada en servei del nou tram entre Madrid i Castelló contribuirà a impulsar la construcció d'aquesta infraestructura, que s'emmarca com "un objectiu lleial" tant amb els interessos de la Comunitat Valenciana com amb els de el conjunt d'Espanya.

En aqueixa línia, ha manifestat que la situació actual del Corredor Mediterrani, que ha definit com "la infraestructura més important del conjunt d'Espanya" es troba encara "massa lluny" de l'horitzó marcat per les necessitats de les regions de l'arc mediterrani, que, segons ha detallat, acaparen prop del 50% de la població, el 45% del PIB, el 47% del teixit productiu, el 46% de l'ocupació i el 51% de les exportacions.

Finalment, Puig ha agraït el treball de totes les persones i administracions que han possibilitat la posada en servei del nou tram d'alta velocitat Madrid-València-Castelló, ja que suposa "un pas més" per al conjunt de la Comunitat Valenciana, i ha agraït també l'"interès" del ministre de Foment, Íñigo de la Serna, en els projectes que integren l'Agenda Valenciana d'Infraestructures.

Arxivat a:

Destacats