El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proposat, durant la seua intervenció en la XXIV Conferència de Presidents i Presidentes, l'adopció d'una estratègia conjunta entre l'Estat i les comunitats autònomes per a fer front a la COVID-19 persistent, així com l'impuls de plans estatals per a abordar els efectes de la pandèmia en la salut mental infantil i juvenil i en les persones que viuen soles.El president ha participat en la cimera autonòmica, celebrada en el Convent de San Esteban de Salamanca amb la presència de Sa Majestat el Rei Felipe VI i del president del Govern, Pedro Sánchez, on ha centrat la seua intervenció en la defensa de propostes sanitàries i socials per a fer front a l'efecte de la pandèmia en la població, per a aprofundir en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i en l'Estratègia 2030 enfront del Repte Demogràfic i per a atendre mecanismes de compensació a les comunitats que més turistes reben.Allí ha reivindicat la necessitat "inajornable" d'un nou finançament autonòmic, una fiscalitat justa, una distribució dels recursos hídrics per a garantir "aigua per sempre" per a tots els territoris, així com una descentralització de les institucions de l'Estat coherent amb "l'Espanya policèntrica i polifònica".El president ha subratllat que atendre aquestes reivindicacions de la Comunitat Valenciana és el camí per a "propiciar la igualtat d'oportunitats" i també perquè funcione l'"ascensor territorial". Així ho ha expressat en un marc en el qual també ha defensat necessitat d'aquest fòrum de presidents i presidentes autonòmics.
Mesures contra els efectes de la pandèmia en la població
Ximo Puig ha demanat una estratègia compartida entre el Govern d'Espanya i les comunitats per a fer front als efectes a llarg termini de la COVID-19 persistent, de manera que es quantifique l'impacte d'aquest problema de salut pública i s'adopten mesures de seguiment i intervenció assistencial.També s'ha pronunciat sobre la necessitat de desplegar un pla estatal sobre la salut mental de xiquets, xiquetes, adolescents i joves davant l'evidència que la pandèmia està incrementant el risc d'autolesions i conductes suïcides, així com de seqüeles a llarg termini en aquest sector de població.Per això, ha sol·licitat una estratègia compartida entre el Govern d'Espanya i les comunitats autònomes per a la salut mental de les persones més joves i vulnerables amb l'objectiu de millorar el benestar emocional de les xiquetes, xiquets, adolescents i joves.Puig considera també important compartir entre l'Estat i les autonomies una Estratègia d'Acompanyament a la Soledat, una actuació vinculada també amb el repte de l'envelliment i estretament relacionada amb els efectes de la pandèmia.Amb quasi 5 milions de llars espanyoles unipersonals, la soledat és especialment dolorosa en persones majors. De fet, més de 2,1 milions de persones majors de 65 anys viuen soles, i aquesta "epidèmia silenciosa" incideix particularment en les dones.
Creació de PERTE autonòmics
Per al president, resulta a més fonamental impulsar PERTE autonòmics que donen capacitat a les comunitats autònomes per a singularitzar el suport als seus sectors industrials a partir dels fons europeus, de manera que es done cabuda a activitats econòmiques estratègiques de caràcter regional (en el cas de la Comunitat Valenciana, per exemple, la ceràmica o el joguet) i a projectes també estratègics multidisciplinaris.
Més ajudes d'Estat a projectes d'empreses
El president també ha sol·licitat més ajudes d'Estat a projectes d'empreses i ha llançat en aquest sentit la proposta de flexibilitzar la normativa europea. La finalitat és que permeta no sols donar més quantitat de projectes fets costat a les empreses, sinó també més intensitat en el volum d'ajudes per empresa.A situacions excepcionals, normes excepcionals és la filosofia d'aquesta reivindicació, amb la qual la Comunitat Valenciana demana que no es queden projectes importants sense poder desplegar per l'establiment de limitacions burocràtiques a les ajudes públiques a projectes d'empreses.
Pla Integral per a la Joventut
A més, dins del Pla de Recuperació, el màxim responsable de la Generalitat proposa un Pla Integral per a la Joventut, una actuació que ha de constituir una "prioritat" perquè les persones joves tinguen les oportunitats necessàries per a no quedar atrapades entre dues crisis, tot això en la línia del Pla Ariadna impulsat en la Comunitat Valenciana i que compta amb una inversió de 1.800 milions d'euros fins a 2027, amb mesures en ocupació, habitatge, mobilitat, salut, educació, cultura, esport i participació.
Fons Estatal contra la Despoblació
D'altra banda, sobre el repte demogràfic, una altra de les grans àrees sobre les quals ha girat la cimera autonòmica, el president ha proposat crear un Fons estatal contra la Despoblació. Es tracta, com ha emfatitzat el president, d'"una qüestió d'Estat", que en la Comunitat Valenciana està sent abordada a través de l'Estratègia AVANT 20/30.Puig ha realitzat una proposta per a Espanya i ha proposat inspirar-se en el model escocés, que ha aconseguit donar-li la volta a l'"hivern demogràfic" en les seues Terres Altes i l'ha fet amb una Agència de Desenvolupament Territorial, activa des de 1965, que és finançada amb fons públics, però que gaudeix d'autonomia i que transcendeix legislatures i vaivens polítics.
Compensació a les comunitats turístiques
D'altra banda, el president ha reclamat l'activació del Fons de Garantia Assistencial (FOGA) per a compensar a les comunitats més turístiques que presten més servei, i no cobren per ells. La Generalitat considera aquest mecanisme necessari per a garantir el principi d'igualtat.La Comunitat Valenciana té un 29% de població vinculada no resident (la mitjana d'Espanya està en un 25%) i és la quarta amb un major número de població vinculada no resident en valors absoluts (1,66 milions). Es tracta de persones que no estan en el padró, però que resideixen, treballen, estudien o passen períodes vacacionals durant l'any.Cal tindre en compte en aquest sentit la població flotant turística, ja que es produeix un increment de població durant tots els mesos de l'any que se situa en una mitjana del 2,1%, amb més intensitat de maig a octubre, fins a arribar al 3,8%. Es tracta de població que necessita i rep serveis, però que resulta "invisible" en termes de finançament.
