El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, ha assegurat que el debat territorial de Catalunya "no pot en absolut contaminar la Comunitat Valenciana" i ha demanat respecte al seu homòleg català, Quim Torra, ja que "ací ningú està demanant ni el dret a l'autodeterminació ni, per descomptat, ningú està volent associar-se a aquesta quimera que no té cap sentit per a nosaltres".
"La Comunitat ja va decidir en el seu moment el seu Estatut i la seua via, i la seua via és de profund autonomisme i, al mateix temps, vinculació sense cap mena de dubte en l'espai constitucional amb Espanya", ha indicat en una entrevista concedida a Europa Press en la qual ha explicat que no està per la confrontació amb la Generalitat catalana perquè advoca per ponts de diàleg per a avançar en una solució al problema, però ha exigit "respecte" perquè l'autodeterminació "no està en l'agenda política valenciana".
El cap del Consell, que ja va eixir al pas del posicionament de Torra defensant el dret d'autodeterminació valencià, ha explicat que la carta que va anunciar remetria a Torra per a demanar-li respecte s'enviarà pròximament i ha agregat que no ha parlat amb ell aquests dies, encara que creu que "li ha arribat clarament el missatge".
Puig ha incidit en què ell respecta totes les idees i li demana al mateix temps que respecte a la Comunitat i no la meta en aqueix debat perquè, a més, s'està donant així més representativitat de la que tenen als signants de la Declaració de la Llotja de Mar --República Valenciana i ERPV-- perquè les forces parlamentàries en Corts no estan demanant l'autodeterminació.
"Ací prenem una decisió que és Estatut i Constitució, a més des del Govern valencià apostem per un Estat que siga federal, és la nostra via. Pot haver-hi persones en la Comunitat que, amb total legitimitat, defensen l'autodeterminació, però en aquests moments no representen ni molt menys, ni des de lluny, un sentir ni majoritari ni rellevant", ha agregat.
També ha respost a Joan Tardà (ERC), que va emmarcar la reacció de Puig en la campanya electoral perquè, segons va dir, aquest entén la seua postura, "una altra cosa és que ho expresse públicament". "El que dic en públic és el que pense", ha afirmat, i ha precisat que si al que es refereix és al fet que és sensible amb la realitat plural d'Espanya i els senyals d'identitat "és cert" però no entén "ni en públic ni en privat el que està fent Torra".
"Intente entendre la situació de Catalunya, però aquells als quals ens dol el que està passant allí el que no entenem és l'entossudiment al diàleg efectiu entre catalans", ha agregat el 'president', a qui li agradaria, així mateix, que "Tardà i altres dirigents d'ERC actuaren com a vegades diuen en privat per a facilitar el diàleg i per a allunyar qualsevol indici de violència".
CENSURA QUE S'ANOTACIÓ Al "BENEFICI" DE LA VIOLÈNCIA
Puig ha incidit respecte a la violència als carrers que escoltar a "dirigents de la societat catalana --en referència a la ANC-- parlar del benefici que representa la violència a l'efecte de translació d'un problema polític" és "el més allunyat de la política i la democràcia" que ha sentit en la seua vida."Com la violència pot servir d'argument de propaganda? Això és molt greu, és que és això el que s'associa finalment a tot el que són els moviments de caràcter terrorista i això és el que no té cap lògica", ha assenyalat.
Així, encara que està segur que "no hi ha voluntat d'ajudar a un moviment violent", ha advertit que "no se li pot donar la més mínima cobertura a la violència, zero cobertura a la violència" i també ha instat a donar suport a "els qui donen la cara per mantenir la llibertat i seguretat de les persones".
Puig ha remarcat que la prioritat de qualsevol governant, tant ell com Torra inclosos, ha de ser propiciar la convivència i mantenir la llei com a base de la democràcia, i "no es pot convertir en un agitador". "Si vol ser agitador el camí és ben fàcil: deixar que algú que vulga assumir aqueixa responsabilitat --de governar-- l'assumisca i ell anar-se a l'agitació", ha afegit.
Així, li agradaria que Torra "governara per a tots els catalans, pensen com pensen, i garantira la llibertat de tots els catalans, els que es manifesten i els que no, els que volen anar a la universitat i els que no" perquè "no es pot estar simplement amb una part de la societat i defensant un interés partidista quan s'està governant".
LA UNIVERSITAT HA DE "GARANTIR LA LLIBERTAT"
Preguntat precisament sobre la situació que s'ha generat en les universitats catalanes impedint-se l'accés als estudiants a classe, Ximo Puig considera que quan un és rector "ha d'assumir la seua pròpia responsabilitat de garantir la llibertat", que és fonamental en l'àmbit universitari, vinculat als valors de la Il·lustració i la racionalitat."Ha de garantir aqueixa convivència", ha reiterat, perquè l'espai lògic de la universitat és situar-se "en una atmosfera diferent de la que li correspon legítimament als parlaments i els partits polítics". A més, ha incidit que les sentències es poden discutir però cal acatar-les perquè, en cas contrari, "també les normes de la universitat podrien posar-se en dubte".
Davant la pregunta de si creu que hi ha una solució al conflicte, Puig ha indicat que en aquests moments "és difícil veure-la, però ha d'haver-la" i no es pot cristal·litzar una posició nihilista. "Si que hi ha solució, però es necessita coratge per part de tots els actors per a pensar, per damunt de l'interés partidista personal, a Catalunya i a Espanya. Si pensem en el conjunt de la societat i allunyant-nos de dogmatismes es deurà i es podrà trobar alguna solució", ha agregat.
Al seu judici, les posicions inamovibles "només poden fer possible que no hi haja acord" i l'espai d'aqueix acord, en tot cas, "ha de ser la llei perquè és producte de la voluntat dels ciutadans. Es poden canviar, ha admés, però sempre "seguint les vies que marca la llei".
TREBALLAR "SENSE CAP MENA DE PROTAGONISME"
D'altra banda, preguntat sobre si es planteja actuar com a intermediari entre els governs central i català, ha insistit que el diàleg fonamental s'ha de donar primer "entre catalans" i cal "desfronterizar, no es pot ser independentista o anti independentista, això són fractures que acaben sent molt doloroses", al mateix temps que també cal superar "la rasa que s'està produint amb la resta d'Espanya"."Nosaltres --ha asseverat-- treballarem i a participar des d'una posició de respecte i positiva, no de confrontació, però sense cap mena de protagonisme".