Puig mostra l'"agraïment i reconeixement del poble valencià" als premiats amb els Rei Jaume I 2020

Guardar

Ximo Puig, con las personas galardonas con los Premis Rei Jaume I 2020
Ximo Puig, con las personas galardonas con los Premis Rei Jaume I 2020

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha rebut aquest diumenge en audiència en el Palau de la Generalitat a les persones guardonades amb els Premis Rei Jaume I 2020, als qui ha mostrat l'"agraïment i reconeixement del poble valencià" al seu treball. Els guardons es lliuraran aquest dilluns, 30 de novembre, en la Llotja de la Seda de València en un acte presidit per la Reina Letizia.

En la seua salutació als premiats, el cap del Consell ha destacat que els Premis Rei Jaume I són "els més rellevants en el camp de la ciència espanyola", la qual cosa "entronca amb la vocació de la Comunitat Valenciana de participar en el projecte d'Espanya des d'una mirada de suport i aportació a la ciència".

Puig ha remarcat la posició de la Comunitat "en la defensa, projecció i valorització de la ciència, la innovació i l'emprenedoria". "Aquesta és l'essència d'aquests premis i l'essència del que la Comunitat Valenciana vol aportar a Espanya", ha agregat.

Així mateix, ha manifestat "l'agraïment i reconeixement del poble valencià al treball dels guardonats, en uns premis que tenen una doble virtualitat: premien l'excel·lència i tenen la mirada universal de la ciència al mateix temps que una clara vocació de valorar el que fa la ciència, la tecnologia i la innovació a Espanya".

També ha assenyalat la voluntat de la Comunitat de "continuar avançant en aquesta dimensió de raó, de ciència i d'il·lustració, superant les rivalitats i les mirades alacurtes i responent a la necessitat d'autoestima que tenim els diferents pobles que conformen el país".

GUARDONATS

Els Premis Rei Jaume I de 2020 són, en la categoria de Recerca Bàsica, Francisco José García Vidal; en la d'Economia, Diego Puga Pequeño; en la de Recerca Mèdica, Miguel Beato del Rosal; en la de Protecció del Medi Ambient, Fernando Maestre Gil; en la de Noves Tecnologies, Laura M. Lechuga Gómez, i en la d'Emprenedor, Verónica Pascual Boé.

El físic teòric de la Universitat Autònoma de Madrid Francisco José García Vidal ha explicat el seu treball en l'estudi de la interacció de la llum amb la matèria en l'escala microscòpica o nanofotònica. Segons ha indicat, la fi última d'aquesta línia de recerca premiada és "poder fer circuits fotònics que pogueren reemplaçar en un futur no gaire llunyà als circuits electrònics, amb un component de futur i benefici a la societat".

L'economista del CEMFI de Madrid Diego Puga Pequeño es dedica a l'economia espacial, la part de l'economia que s'encarrega d'"ajudar-nos a entendre per què importa no solament el que produïm, sinó també on ho fem". Puga s'ha referit "a l'on, no com a lloc geogràfic, sinó com ens col·loca respecte als altres i com ens situem els uns en relació amb els altres".

El metge i biòleg molecular Miguel Beato del Rosal va crear l'any 2000 el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona on es dedica a l'estudi de l'aspecte "més desconegut" de l'acció de les hormones, que és "com modulen l'acció dels gens i com actuen en l'àmbit de l'estructura de la cromatina i de les necessitats de l'entorn".

El biòleg i investigador del programa GenT de la Universitat d'Alacant Fernando Maestre Gil dirigeix el Laboratori de Zones Àrides i Canvi Global. El seu treball se centra en "intentar comprendre com funcionen els ecosistemes àrids del planeta" i "quin és el paper dels components dels ecosistemes com la biodiversitat i com els ecosistemes van canviant davant canvi climàtic".

La doctora, professora de recerca del CSIC i cap de grup del CIBER-BBN en l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, Laura M. Lechuga Gómez, s'ha referit al seu treball en el desenvolupament de dispositius nanotecnològics que "permeten fer mesura molt ràpida i precisa, però també molt precoç de les malalties". Així, amb una gota de sang, orina o saliva el dispositiu nanotecnològic "et pot dir si estàs començant un procés cancerós o una infecció".

Finalment, la propietària d'una empresa dedicada a la robòtica mòbil Verónica Pascual Boé treballa en la fabricació de vehicles sense conductor que automatitzen processos industrials de grans corporacions de l'automòbil, l'aeronàutica, el menjar, la farmacèutica i la cosmètica.

Arxivat a:

Destacats