La Comunitat Valenciana va reivindicar el divendres un
repartiment autonòmic just de fons europeus, per a demanar que hi haja "pertes autonòmics", i va insistir que
"no es pot ajornar més" el debat de la reforma del model de finançament.El president
Ximo Puig va visitar Salamanca per a participar en la
XXIV Conferència de Presidents de Comunitats Autònomes amb l'"objectiu general" de "coordinar i cooperar en l'agenda comuna de la superació de la pandèmia i la reactivació econòmica i social gràcies als fons europeus"."Nosaltres el que volem, com a Comunitat Valenciana, és participar clarament en tot el que és l'assignació dels fons europeus, per a ajudar a la modernització del territori", assenyalava el cap del Consell.El president del Govern, Pedro Sánchez, traslladava als presidents de les comunitats autònomes que
els governs regionals gestionaran fins al 55% del muntant total de fons europeus per a la recuperació econòmica que Espanya rebrà en 2021 per a eixir de la crisi. Espanya rebrà després de la primera bestreta un total de 19.000 milions d'euros del fons de recuperació de la Unió Europea en 2021 i haurà d'anar desbloquejant nous trams cada sis mesos a mesura que compleix amb una sèrie d'objectius i fites pactades amb la Comissió Europea.
PERTES AUTONÒMICS I FINANÇAMENT
Sobre objectius concrets, Ximo Puig va demanar en la trobada la
realització de projectes de caràcter transversal o pertes de caràcter autonòmic que aspiren als fons europeus, de manera que "tots els sectors de l'economia i les empreses, en el nostre cas moltes menudes i mitjanes, puguen participar també en els fons", perquè "la digitalització o la sostenibilitat ha d'arribar fins a l'última part del territori i a totes les empreses", ha defensat.Preguntat per les peticions perquè s'aborde el finançament autonòmic durant el conclave, Ximo Puig recalcava que "
per als valencians el finançament autonòmic és una qüestió fonamental i prioritària" i que també plantejarà aquest divendres que el seu debat "no es pot ajornar més". En eixe sentit, opina que tampoc es poden ajornar "qüestions derivades amb la situació de centralisme al nostre país", que "ha de superar-se", perquè "en aquests moments hi ha una diferència de renda molt important a Espanya" i "cal buscar solucions perquè finalment la igualtat de tots els espanyols es garantisca".
"ESPANYOLS DE SEGONA"
Sobre aquest tema, la vicepresidenta portaveu de la Generalitat,
Mónica Oltra, insistia el divendres durant la roda de premsa posterior al ple del Consell que l'important per a aconseguir un finançament autonòmic just és la unanimitat de la societat, mentre
carregava contra el rebuig de la Comunitat de Madrid a reformar el sistema actual perquè "no és estar en un projecte d'Espanya"."Temps ha passat de sobres, és peremptori.
Estem farts de ser sempre els últims de tot i convertir-nos al final en una espècie d'espanyols de segona", denunciava la també líder de Compromís, recalcant que "no és una qüestió de temps, sinó d'importància, i això ho és".Oltra recordava que el Congrés va acordar que el Govern havia de presentar abans de Cap d'Any la seua
proposta per al nou model, una cosa que Compromís va consensuar amb els socis de Moncloa (PSOE-Unides Podemos). "Els governs es deuen als mandats dels parlaments perquè la seua legitimitat naix d'ací", reiterava, puntualitzant que el 31 de desembre és la data d'eixida d'"aquesta carrera que ha de començar".Davant l'oposició de la Comunitat de Madrid (PP-Cs), expressada aquesta setmana en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha sostingut que el govern d'Ayuso té "poc a dir de condicionar a la resta d'Espanya, a pesar que es diga que Espanya és Madrid i Madrid és Espanya perquè no és així".Així mateix, sobre si la Generalitat donaria suport a una manifestació convocada per Compromís, Oltra descartava "especular sobre futuribles incerts" com a portaveu de govern, ja que encara no està convocada. Ha remarcat, això sí, que "
quan un vol armar un canyaret, convé no quedar-se com el gall de Morón: sense plomes i cacarejant".
