25n
25N
25N

Ximo Puig afirma que "apartar l'odi" és la "millor vacuna contra el fanatisme" i reivindica el valor de l'acord en temps de crisi

El president ha participat, al costat de la consellera de Memòria Democràtica, en l’acte organitzat en el Palau de la Generalitat en record de les víctimes de l’Holocaust nazi

Ximo Puig afirma que "apartar l'odi" és la "millor vacuna contra el fanatisme" i reivindica el valor de l'acord en temps de crisi
27/01/2021 -

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assenyalat que “apartar l’odi” és la “millor vacuna contra el fanatisme” i ha defensat que “en moments de crisis” com l’actual “és crucial apel·lar al que ens uneix i aparcar el que ens separa”.

El president ha fet aquestes declaracions en l’acte organitzat en el Palau de la Generalitat en memòria de les víctimes de l’Holocaust nazi, en el qual ha ressaltat que “arribar a un acord és una idea bàsica en aquest temps tan difícil que ens ha tocat viure”.

L’homenatge ha comptat amb la participació de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Memòria Democràtica, Rosa Pérez Garijo, el representant del col·lectiu romaní Demetrio Gómez, el president de la comunitat israelita de València, Isaac Sananes, així com la coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià, Rosa Brines.

“És un error pensar que són coses del passat o que només afecten els altres. No. Cap societat està immunitzada contra la barbàrie”, ha indicat el president, per a qui alguna cosa va malament “quan en una societat que va liderar l’antifeixisme s’assalta, en 2021, el símbol de la democràcia”, en al·lusió a les protestes violentes protagonitzades als EUA pels partidaris de Donald Trump després de la seua derrota electoral. En aquest punt, ha afegit que “una societat decent mai ha de mirar cap a l’altre costat, perquè cada dia són assaltats molts capitolis que créiem inviolables”.

“De poc serveix la memòria si únicament aboca a la melancolia”, ha alertat el president, que ha assenyalat que s’ha d’extreure de l’Holocaust l’ensenyament d'”estar sempre vigilants”.

“D’aquell episodi vam aprendre dues lliçons: primera, que quan s’ataca a un, ens ataquen a tots, perquè ningú està a resguard d’un fanàtic, i segona, que ningú està a resguard de convertir-se en un fanàtic. Això hem de recordar-ho avui, enmig de tanta postura maximalista”, ha assenyalat, i ha afegit: “Desconfiem, per tant, d’aquells que mai estan disposats a moure’s de la seua casella, d’aquells que tenen sempre totes les solucions, d’aquelles adrogueries de conviccions”.

Puig ha demanat aquest sentit “apartar l’odi”, “per decència, per intel·ligència i per a honrar la memòria de les víctimes de l’Holocaust ara i sempre”.

El president ha iniciat la seua intervenció esmentant a Virtudes Cuevas, veïna de Sueca, supervivent de Ravensbruck, condecorada a França per la seua lluita en la resistència enfront dels nazis, i també a Regina Elechán, l’única valenciana morta en un camp de concentració alemany, a l’alcoià Paco Aura, l’últim supervivent de Mauthausen, mort recentment; a José Guinot, d’Onda, el més jove dels que van perdre la vida, amb només 20 anys, o a Julián Gascón, de Càlig, el més major, amb 61.

Memòria esquinçada per l’Holocaust

Tal com ha recordat, van anar fins a 393 els valencians -392 homes i una dona- assassinats en els camps de concentració, “valencians de 163 pobles i ciutats, de Vallibona a Guardamar, passant per Quatretondeta”, unes xifres que reflecteixen que un de cada tres municipis de la Comunitat “té la seua memòria esquinçada per l’Holocaust·.

Per això, ha continuat, “tal dia com avui, 27 de gener, dia en què Machado i altres milers d’espanyols van travessar la frontera; tal dia com avui, dia en què els aliats van començar a alliberar els camps en mitjana Europa; tal dia com avui hem de recordar que el nostre país està ple de ferides per tancar”.

Puig, que, com ha recordat, també va sofrir la pèrdua d’un ser estimat a causa de l’extermini nazi -el germà del seu avi va morir en el camp de Gusen-, ha reivindicat el valor de la memòria com a “palanca” que ajude a canviar el present i a millorar el futur.

“L’horror de l’Holocaust el va sofrir, principalment, el poble jueu, un poble tantes vegades perseguit, tantes vegades recompost, però, a part dels jueus, va tenir moltes altres víctimes. Avui les recordem a totes elles. Desenes de milers de persones van morir per les seues idees, pel seu origen ètnic o per la seua condició sexual”, ha assenyalat.

El màxim responsable de la Generalitat ha subratllat també que la memòria “té un valor curatiu: ajuda a reconciliar a les societats amb el seu propi passat” i exigeix a més “una triple obligació: justícia, veritat i reparació”, una cosa en la qual està “absolutament compromés” el Consell amb iniciatives com la llei de Memòria Democràtica, amb programes com les ajudes per a l’excavació de fosses o amb l’espai de la memòria a Albatera, un dels camps de concentració més grans de la postguerra espanyola.,

Per part seua, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Memòria Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha ressaltat la importància de la memòria com a “instrument imprescindible perquè els botxins no obtingueren la victòria final: la d’esborrar-ho tot, com si res hagués passat”.

“Una tasca lenta i sempre dolorosa”

“És una tasca lenta, sempre dolorosa i que requereix molta constància i compromís, perquè sempre hi ha i hi haurà qui demane passar pàgina” i “deixar de remoure el passat”, ha assenyalat Pérez Garijo, que ha destacat la necessitat de véncer les resistències dels qui s’oposen a recuperar una memòria que “ha arribat molt tard” en l’esfera institucional i que ha mantingut obertes les ferides de l’etapa més negra de la nostra recent història.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

vint + divuit =