El Port va arrabassar la platja a Natzaret i erosiona el cordó litoral de l'Albufera, però paguem tots

Des de l’Associació de Veïns de Natzaret reclamen un Parc de Desembocadura “amb desembocadura”, actualment sota una rotona

El Port va arrabassar la platja a Natzaret i erosiona el cordó litoral de l'Albufera, però paguem tots
09/07/2019 -

Caminant són una mica més de 30 minuts fins a la Malva-rosa, quasi una hora fins a la de Pinedo. En transport públic, uns 20 minuts per a la primera i 25 per a la segona. En 1988 al barri valencià de Natzaret li van arrabassar la platja per a estendre el port. Amb el temps, en comptes de “platja i riu”, amb l’arena a menys de 100 metres, han passat a tindre asfalt i un projecte de Parc de Desembocadura “sense desembocadura”. Un pla amb alt cost ambiental, en la qualitat de vida dels ciutadans i que, fins i tot, està darrere de la disminució del litoral sud de València.

En 1986 es va aprovar, entre l’alcalde socialista Pérez Casado i el Port de València l’ampliació que deixaria al Cap i Casal sense una de les seues principals platges, pocs mesos abans de l’aprovació d’un Decret d'”Avaluació d’impacte mediambiental”, que probablement hauria complicat el pla. 31 anys després, està provat un pla -ara en fase d’apel·lacions- per a retornar part de la ‘dignitat’ a l’enclavament amb l’anomenat Parc de Desembocadura. Un projecte, no obstant això, que encara ha de fer alguns passos per a ajustar-se a les demandes veïnals.

Des de l’any 1965 fins ara, el litoral de la ciutat de València ha canviat molt. Les successives ampliacions del port de la ciutat, el més gran d’Espanya, del mediterrani i el cinqué amb més trànsit d’Europa, han portat més que mercaderies i viatgers. La seua posició en el mar altera els corrents i fluxos naturals de la zona: l’equilibri entre l’erosió i el depòsit d’arena nova es trenca.

Des de llavors, les platges de sud de la ciutat, l’Arbre del Gos, el Saler i la Garrofera, han perdut litoral any a any -fins a 80 metres en Pinedo-, i la platja de les Arenes, a la Malva-rosa, rep un excedent. Està en risc, al sud, el cordó litoral que manté separada l’Albufera del Mar Mediterrani, del qual depén la seua supervivència.

Desguàs del Túria

El Ministeri de transició Ecològica pretén atallar el problema amb una operació de 28,6 milions d’euros: portarà arena d’un banc a 65 metres de profunditat enfront de Sueca per a recuperar la línia de costa de 1965. No obstant això mentre el causant, el Port de València, encara cause aqueixos corrents, aquesta operació haurà de repetir-se en un futur.

Encara que va començar abans, és la destrucció de la platja de Natzaret el que es recorda com a punt clau d’aquest problema. Julio Moltó, portaveu de l’Associació de Veïns de Natzaret, repassa com abans la línia arribava “fins al que ara serà el Parc de Desembocadura”, que ara està a uns 300 metres de la fi del “Moll de desviament del Túria”.

Sota el moll, ocult a la vista, està la ‘desembocadura’ del llit històric del riu valencià. “Per al port és simplement un desguàs, tres tubs sota terra. Demanem dignificar-ho. El Parc Fluvial del Túria hauria de tindre l’eixida al mar el més digne possible”, assevera Moltó.

El Pla Especial de Natzaret, que contempla la construcció del Parc de Desembocadura no inclou, no obstant això, cap desembocadura. “És una vergonya que el riu acabe com una claveguera davall d’una rotonda”, va assenyalar l’alcalde Joan Ribó poc després d’arribar al consistori.

“De posar i treure”

Tanmateix això, de moment, no es complirà: “Nosaltres el que reivindiquem és que l’Ajuntament i la Generalitat posen damunt de la taula els interessos de la ciutadania. Entre altres coses, aqueixos interessos passen perquè el riu té eixida al mar, cal recuperar la memòria fluvial de la ciutat”. Respecte a com abordar-ho, Moltó creu que “solucions tècniques” hi ha moltes, com “un pont elevat”, però veu irrenunciable aqueixa “dignificació” de l’antic llit reclamada pels veïns, una ciutat “menys agressiva i més verda“.

Totes aquestes i més reivindicacions les van presentar en les al·legacions al Pla, i encara estan per resoldre’s. Des de l’associació no confien massa en el futur del projecte tal com està plantejat. Ja en el segle passat, van aconseguir mantenir un ‘tros’ de platja que es va convertir en el parc de Mar Blava. Una cessió temporal que, en esgotar el termini, va passar a propietat del Port de nou. Ara ocorre el mateix: els terrenys del Parc de Desembocadura se cedeixen a 25 anys: “És de posar i treure, absolutament precari. Si aqueixos terrenys ja no tenen ús portuari, que passen a ser propietat de l’Ajuntament. Als regidors els triem, al President del port no. Aqueixos terrenys han de ser de titularitat pública“, assenyala Moltó.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

disset − 8 =

Festes Torrent 2019
Festes Aldaia