La pandèmia està alentint molts temes, però no és el cas d'un ampli projecte per a recuperar la història de Puçol. Va començar en 2013 i els primers resultats es van veure en 2015, amb la publicació del llibre Puçol en la memòria, volum 1. En 2019 va aparéixer el segon volum... i l'objectiu és presentar el tercer llibre a la fi de 2022. El treball que s'està realitzant fins ara és aqueix que no es veu: museus, arxius, restes arqueològiques, coves i qualsevol document que servisca per a reconstruir les nostres arrels.
Després de dos anys de cerca de materials, documentació, redacció i disseny, en 2015 es va editar el llibre Puçol en la memòria, volum 1, partint de 5.000 fotos cedides pels veïns de Puçol i el treball de redacció a càrrec de Sonia Pineda (impulsora del projecte), Encarna Sebastià (historiadora), Manel Alonso (redactor) i el Departament de Comunicació municipal (responsable del disseny, maquetació i fotos). Va ser un llibre centrat en les primeres dècades del segle XX.
El juliol de 2019 es va presentar el Volum 2, elaborat pel mateix equip, al qual es van sumar José Garcelán, Vicente Claramunt, Mery Cortell i Pepa Conesa. Esta vegada partint d'unes 6.000 fotos i centrat en les últimes dècades del segle XX, inclosa com a tancament una àmplia cronologia dels actes destacats en eixos cent anys i entrevistes a alguns dels personatges més significatius.
En l'acte de presentació del segon llibre, el desafiament plantejat per l'alcaldessa Paz Carceller va ser molt senzill: editar un tercer volum en el qual es recopile la informació de Puçol que falta, és a dir, des de la prehistòria fins a 1900.Senzill de plantejar, però més complex d'elaborar.
Puçol en la memòria, volum 0
El novembre de 2019 es va celebrar la primera reunió de treball del Volum 0, amb el mateix grup del Volum 2, al qual s'han afegit diverses incorporacions, la majoria d'elles components del Club d'Història Puçol: la pintora Tere Unsain, el fotògraf Ángel Torres, l'arquitecte José M. Tortajada, el recreador històric José León, Isi Lucas, Isabel Balensiya, José Sánchez, Rubén Hernandis, Adolfo León... Si en els dos primers volums el material gràfic era abundant, perquè l'havien aportat generosament els veïns de Puçol, portant a l'Ajuntament multitud de fotos de la seua família i els seus records, en aquest tercer volum aqueix tipus de material no és possible. Perquè el Volum 0, com s'ha batejat el llibre que tanca la trilogia, se centra en les èpoques en què no hi havia fotos, ni records de persones vives que ens puguen parlar de Puçol fins al segle XIX. De fet, algunes èpoques a penes estan documentades.És per això que el treball s'ha organitzat en dos línies d'investigació: una, en tots els arxius imaginables (Arquebisbat, Catedral, provincials, autonòmics, nacionals...); i l'altra, a peu de camp, buscant elements que il·lustren determinades èpoques passades (prehistòria, ibers, romans...), bé en l'actual terme de Puçol o als voltants (Sagunt, El Puig, Grau Vell, Serra Calderona...).Vicente Claramunt i José M. Tortajada fa mesos que treballant en l'ombra, recopilant dades i organitzant materials que, fins ara, quasi sempre han aparegut de manera dispersa o, directament, eren desconeguts per als veïns de Puçol.
Són dos investigadors molt diferents en la seua manera d'abordar el treball de camp. Però tenen moltes coses en comú: són generosos amb els seus descobriments, comparteixen el seu treball amb tots, s'ofereixen a col·laborar sempre que li ho demanes i, sobretot, són absolutament incansables.
En la pràctica, han dividit la cerca en dos grans blocs: un a partir de l'existència de pergamins i documents escrits, és a dir, de Jaume I fins a 1900, una tasca en la qual Vicente porta la veu cantant; l'altre, tot l'anterior a Jaume I, buscant en museus o recorrent llocs que podrien servir per a «il·lustrar» les dades que van apareixent, labor en la qual José M. és el màxim responsable.
Vicente Claramunt, la història documentada
«En 2013, quan es va començar a treballar en el primer volum, em va comentar Sonia Pineda el que anàveu a fer i no vaig poder fer-li cas, perquè caminava molt embolicat amb els blogs que estic publicant de carrers i places de València», recorda Vicente. «Per al volum 2, em va cridar Sabín i vaig començar a buscar coses. Va haver-hi una aturada durant la preparació, però jo vaig continuar acaparant informació, sobretot d'hemeroteca, perquè buscàvem documentació sobre el segle XX. Els últims mesos van ser molt intensos, quasi vivia en l'Hemeroteca Municipal de València, que està en la plaça de Magúncia».Vicente és un treballador molt meticulós, d'aquí ve que també buscara a la Biblioteca Nacional, que té una hemeroteca digitalitzada i, usant cercadors, és més fàcil traure informació del dia a dia, com les notícies de periòdics. Van ser uns dos anys buscant dades, comparant-los i prenent nota de les versions més fiables, perquè a vegades les fonts originals no coincideixen, «i amb tot això vaig elaborar la cronologia que apareix al final del segon volum, amb les dades més destacades del segle XX». I després de la reunió el novembre de 2019, mentre es començaven a fer els primers passos, va arribar la pandèmia, que ho va canviar quasi tot.
«Després de la primera reunió, em vaig posar a treballar. En veure que hi havia molta informació, vaig obrir el blog Anotacions per a una història de Puçol, per a anar publicant-lo ací tot», continua Claramunt, que comprova amb satisfacció com eixa publicació va creixent en nombre de seguidors. «Als quals els agrada la història, veig que entren en tots els articles; això sí, comentaris hi ha pocs, però lectors molts, perquè el blog té un comptador de visites i puc veure com continuen augmentant a poc a poc els lectors».
El blog és l'única cara visible del treball realitzat. Un treball complex, no sols per a localitzar els documents on se cita Puçol, sinó també per a transcriure'ls de la llengua original, que pot ser llatí, valencià, espanyol o una mescla de tots.
«A més, estan escrits amb lletra molt complexa. Cada document medieval cal transcriure'l al llatí i després traduir-lo. A partir de l'any 1600 ja solen estar en valencià o espanyol, amb lletra humanística, que també és difícil de transcriure. I a partir de 1700 es lligen bé, encara que usen moltes abreviatures, que les vas coneixent a força de llegir pergamins, per la qual cosa he de llegir cada document diverses vegades».
I una vegada obtingut el text, cal tindre en compte el context en què es produeix, per a comprendre tot el seu significat. Així, Vicente ha descobert fets històrics poc coneguts, «com quan demanen al rei poder portar armes de defensa a Puçol... i ens toca buscar en l'Arxiu del Regne la resposta a aqueixa carta i per què s'ha fet la petició».
El millor, sens dubte, és que Vicente està vivint les coses que van passar a Puçol entre el segle XIII i el XIX. Literalment. Les viu, les sent. I algunes ja mai les oblidarà: «com el motí en 1680, quan tots els veïns de Puçol van abandonar les seues cases fugint de la justícia».
Un tema que està encara investigant. Com molts altres. Hi ha molt per descobrir... i és una ocasió perfecta per a publicar la història més completa possible de la població: «Tant de bo tire avant el llibre. Jo mateix no creia que hi havia tant de Puçol, però n'hi ha; hem de trobar-ho i posar-ho en ordre».
José M. Tortajada, l'altra història
La història documentada és el primer bloc de treball. Però hi ha una altra història. Més complexa si cap, perquè en buscar entre les restes visitables (muralles, habitatges, restes arqueològiques) només trobem dades centrades en les grans poblacions (com Arse, Saguntum, Murviedro o Sagunt, segons les diferents èpoques), però, abans del segle XIII i Jaume I, a penes es parla en els llibres d'història del que hui és Puçol. «El que passa és que estem acostumats a acceptar la història que s'ha escrit i eixa sempre l'han escrita els vencedors, per la qual cosa no és neutral i, a vegades, tampoc reflectix tota la veritat del succeït», explica Tortajada, un home acostumat a dubtar de tot, fins que les peces encaixen en el puzle.La seua tasca inicial ha sigut recórrer museus, com el Museu d'Història de València, on hi ha multitud de restes de les diferents èpoques: ibers, romans, visigots, musulmans, cristians... «Són materials normalment trobats a València capital, però ens valen per a fer-nos una idea de com eren el vestuari, la casa, els utensilis de cuina o la vida quotidiana, això aporta una primera font d'informació».També ha estat en els museus de Sagunt i al Grau Vell, considerat el port romà de Sagunt, però Tortajada manté que una mica més al sud «hi havia un altre port, més xicotet, situat on hui està la Marjal dels Moros, allí queden algunes restes, i potser era el port de Puçol, del qual ja es parla en alguns documents de l'edat mitjana quan se li concedeixen drets per a comerciar, pagant els impostos corresponents, naturalment».
Són coneguts des de 1606 les restes romanes documentades entre El Puig i Puçol (una domus, un habitatge familiar que va ser excavada a consciència en 1745), i es coneixen des de 1917 les restes del Trull dels Moros, també romans, encara que la proximitat de Sagunt convida a pensar que ibers i altres pobles també han hagut de deixar petjades en un territori que abans no estava tan dividit com en l'actualitat.«Com més retrocedim en el temps, més difícil és establir uns límits com els termes municipals que coneixem hui dia», continua Tortajada.
«La Cova del Pardalot, o del Pardalet com uns altres la criden, situada ací al costat, al costat del Mont Picaio, és probablement el primer assentament conegut de què hui és Puçol. Se sap que prop d'ella hi havia, almenys, dos poblats ibers i el nostre objectiu és documentar tot això amb fotos i amb dades, perquè es conega on va nàixer Puçol, encara que en aquells temps no fora més que una cova, un xicotet assentament o una alqueria musulmana, i, segles més tard, la nostra actual població».