PSOE i Unides Podem pacten derogar la 'llei mordassa' i auditar els béns espoliats pel franquisme

També preveuen limitar els aforaments polítics, suprimir el vot pregat i eliminar el termini màxim d'instrucció en causes penals

Guardar

fotonoticia_20191230180029_1920
fotonoticia_20191230180029_1920

El PSOE i Unides Podem han acordat substituir la Llei de Seguretat Ciutadana, a la qual es refereixen com a 'llei mordassa', per una nova norma que "garantisca l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica", i auditar els béns espoliats pel franquisme per a retornar-los als seus titulars.

Aquestes són dos de les mesures incloses en el pacte per a un Executiu de coalició "progressista" que el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, i el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, han presentat aquest dilluns en el Congrés dels Diputats.

En l'apartat 'Nous drets i memòria democràtica', el PSOE i Unides Podem es comprometen a aprovar "el més prompte possible" una nova llei de seguretat ciutadana que substituïsca a actual i que es basarà en "una concepció progressista de la seguretat ciutadana" i "prioritzarà la garantia de drets i la protecció de la ciutadania".

En particular, la nova norma regularà el dret de reunió, la identificació i registre corporal i la identificació dels agents policials, segons precisen. A més, derogarà l'article 315.3 del Codi Penal, que preveu multes o penes de presó de fins a tres anys per als qui, d'acord amb uns altres, coaccionen altres persones a iniciar o continuar una vaga.

RECUPERACIÓ DEL PAZO DE MEIRÁS

En el mateix apartat s'inclou un punt titulat 'Recuperació de la nostra memòria democràtica', en el qual les dos formacions polítiques acorden "auditar els béns espoliats pel franquisme per a retornar-los als seus legítims titulars".

Ací esmenten específicament la "recuperació immediata" del Pazo de Meirás per al patrimoni públic. Aquest pazo senyorial, situat en Sada (la Corunya), va ser la residència estival del dictador Francisco Franco fins a la seua mort i els seus hereus ho han mantingut com a part del seu patrimoni.

Així mateix, els socialistes i el partit morat han pactat implementar un programa d'exhumacions de les víctimes del franquisme que continuen en fosses comunes i declarar nul·les les condemnes i sancions de tribunals, jurats i altres òrgans penals, administratius o militars dictades durant la Guerra Civil o la dictadura per motius polítics.

També en relació amb aquest tema, acorden desenvolupar "actuacions de reconeixement i reparació de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura" --el 31 d'octubre es declararà com a dia de record per a totes les víctimes del franquisme i el 8 de maig com el dia de reconeixement a les víctimes de l'exili--, retirar la simbologia franquista dels llocs públics i prohibir l'exaltació i enaltiment del franquisme en llocs d'accés públic.

En últim lloc, es comprometen a "estudiar totes les vies legals" per a retirar les condecoracions concedides a persones que van protagonitzar actes criminals no jutjats durant el franquisme, així com les prestacions associades.

RECUPERACIÓ DE LA JUSTÍCIA UNIVERSAL

En l'àmbit de la justícia, el document preveu la recuperació de la justícia universal, que va ser limitada en 2014, durant el Govern de Mariano Rajoy. També inclou el compromís de substituir l'article 324 de la Llei d'Enjudiciament Criminal per a eliminar el termini màxim d'instrucció dels procediments penals, establit actualment en sis mesos prorrogables, "per ser una limitació per a la lluita contra la corrupció".

Igualment, el PSOE i Unides Podem promouran un pacte d'Estat per a la modernització de l'Administració de Justícia, amb la finalitat d'agilitzar la tramitació dels expedients judicials, i buscaran millorar el sistema d'accés a la carrera judicial, preveient "mecanismes que garantisquen la igualtat d'oportunitats amb independència del sexe i de la situació socioeconòmica dels aspirants".

D'altra banda, l'acord presentat aquest dilluns conté un apartat dedicat a la regeneració democràtica i la transparència. Ací s'esmenta, per exemple, un pla nacional contra la corrupció que "estudiarà la reforma del Codi Penal" i inclourà l'ampliació de les plantilles de les Forces i Cossos de Seguretat destinades a lluitar contra la corrupció i els delictes econòmics.

LLEI INTEGRAL CONTRA LA CORRUPCIÓ

A més, impulsaran una llei integral contra la corrupció que incorporarà un Estatut del denunciant, abordaran la regulació dels 'lobbies' o grups de pressió i regularan "de manera més efectiva" les condicions d'incompatibilitat de l'acompliment professional d'activitats privades per als servidors públics, endurint les sancions pel seu incompliment.

En aquest àmbit s'inclou així mateix una reforma de la Llei de Transparència i Bon Govern, accions per a "reforçar la lluita contra els 'càrtels' en la contractació pública, desincentivar els fraus, compensar el sobrecost, rescabalar els danys provocats i augmentar la transparència", i restringir els aforaments polítics reconeguts en la Constitució, "limitant-los a l'exercici de la funció per part del càrrec públic".

L'acord subscrit també arreplega una sèrie de canvis en el sistema electoral, com l'eliminació del vot pregat en les eleccions autonòmiques, generals, i europees i municipals i l'establiment de llestes cremallera en tots els processos "per a garantir la presència de dones en les institucions".

Així mateix, el PSOE i Unides Podem prometen treballar "per a aconseguir un ampli consens que permeta modificar la fórmula electoral per a millorar la proporcionalitat del sistema" i obrir, en la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, el debat sobre la possibilitat d'atorgar el dret de sufragi actiu i passiu a les persones joves de 16 i 17 anys.

ERRADICAR ELS DISCURSOS D'ODI

Finalment, el document advoca per enfortir un marc integral legislatiu i polític que "erradique els discursos i els delictes d'odi" per a garantir la protecció dels drets i llibertats de totes les persones, amb independència de les seues circumstàncies personals o socials, i amb especial atenció sobre grups d'especial protecció.

A continuació, aposta per garantir l'accés a la justícia i la reparació dels drets de les víctimes, així com l'aplicacióefectiva de la Llei de l'Estatut de la Víctima, i "impulsar la formació de tots els operadors jurídics, administratius i socials que intervenen en la resposta davant aquestes vulneracions de drets humans".

Destacats