Els grans projectes de Mobilitat en València

• La conversió en zona de vianants de València

Després de la seua constitució el maig del 2015, el govern municipal de València –en mans de Compromís amb els suports del PSPV i de València en Comú- va anunciar que prendria mesures perquè es limitara l'ús dels carrers cèntrics per a creuar la ciutat als vehicles privats, emplaçant-los així en les circumval·lacions habilitades. Hui, quan resten unes poques setmanes perquè es complisca el tercer aniversari de Joan Ribó com a alcalde de la ciutat, s'han dut a terme múltiples iniciatives per a pal·liar el tràfic dels carrers cèntrics motivades per un doble objectiu. El primer, i el més preocupant tal com han defensat sempre fonts del govern i el mateix Ribó, és reduir els alts nivells de contaminació de la ciutat que han arribat a estar en xifres properes a altres urbs com Madrid o Barcelona, acurtant-se unes xifres abans molt dispars. I el segon objectiu al·ludeix al de recuperar l'espai públic "per a tots els vianants valencians i valencianes". Es a dir, a la conversió d'espais en zones de vianants.

Des que la formació d'esquerres va donar la bolcada a l'hegemonia conservadora, València no ha deixat de modificar-se

Per això, des que la formació d'esquerres va donar la bolcada a l'hegemonia conservadora d'antany, València no ha deixat de modificar-se i la solució preferida per antonomàsia ha sigut la peatonalització d'algunes àrees cèntriques. Ara, tant govern com oposició estan d'acord en la necessitat de promoure canvis i blindar al tràfic en enclavaments turístics com Ciutat Vella o l'entorn de la Llotja –on ja s'ha actuat parcial i momentàniament- per on cada dia passegen milers de turistes, així com els mateixos valencians. Però existeix un dilema. Conversió en zona de vianants parcial o total?

Joan Ribó, alcalde de València

Des del govern saben que resultaria impossible convertir en zona de vianants al cent per cent tot el centre de València, simplement, perquè han de circular un nombre mínim de busos i taxis. Però, almenys, es pretén reduir el tràfic al mínim, mentre que des de l'oposició es neguen a acceptar canvis tan dràstics.

Una ullada enrere

Després de 24 anys d'un regnat quasi inqüestionable del Partit Popular, el canvi de govern va ser tal, que es va fer un gir total a cadascuna de les àrees de la ciutat. En matèria de mobilitat, Rita Barberá va apostar per iniciatives que hui ja han passat a la història. Una d'elles va ser l'ordenança que restringia l'ús de la plaça de l'Ajuntament i de la plaça de la Verge a actes exclusivament organitzats pel propi consistori. D'aquesta manera, s'evitava que organitzacions que solien reunir-se en aquests punts, com l'Associació Víctimes del Metro 3 de Juliol, seguiren fent-ho.

La conversió en zona de vianants estaba inclosa en el Pla de Mobilitat de 2013, del PP

Però la idea de la conversió en zona de vianants tampoc és nova. De fet, el PP la va incloure en el Pla de Mobilitat Urbana de València de 2013, motivat per la necessitat de preservar i potenciar l'entorn de la Llotja i el Mercat Central "pel seu significança històrica i monumental" tal com manifestava aquest pla. Tanmateix, les idees van quedar escrites en paper i mai van adquirir forma. Ara, membres de l'equip de govern com el regidor de Mobilitat Giussepe Grezzi no tenen pèls en la llengua per a recriminar que aleshores el PP tenia altres prioritats com la Fórmula 1, i que en cap moment es van atrevir a fer el pas, fent al·lusió al fet que no era una de les seues mesures imprescindibles.

Com ha sigut el canvi?

Vicent Sarrià (PSPV), regidor d'Urbanisme de la ciutat de València, va manifestar a finals del 2015 que "la filosofia i la prioritat de l'equip de Govern és aconseguir de forma gradual i consensuada amb associacions de veïns i comerciants que el centre històric recupere espai públic en detriment del vehicle privat".

En aquest sentit, Joan Ribó sempre ha abordat l'assumpte com un projecte a llarg termini. "Estem començant a planificar no a quatre sinó a huit anys moltes coses", va dir ja a l'abril de 2016. L'alcalde és concís en referir-se a la conversió en zona de vianants completa de la Plaça de l'Ajuntament, que des de novembre de 2015 restringeix el tràfic l'últim diumenge de cada mes.

Giuseppe Grezzi, regidor de Movilitat Sostenible

"En quatre anys hi ha moltes coses que no es poden arreglar i aquest tema és un d'ells", manifesta Ribó al·ludint a la necessitat de deixar el pla per a una suposada, encara que prevista per a ells, segona legislatura.

Vicente Torres, membre de la Regidoria de Mobilitat, justifica a fonts del nostre mitjà el plantejament d'aquesta remodelació tan estesa en el temps, ja que "es necessita un concurs d'idees, un llarg procés d'adjudicació del projecte, de licitació, de tramitació, etc".

Primer, la Llotja i el Mercat

El febrer de 2016, es va avançar un poc més amb la conversió en zona de vianants de l'entorn de la Llotja i del Mercat Central de València. El projecte, a l'hora que necessari era obligatori, ja que s'havia de respondre als requisits indispensables perquè el conjunt arquitectònic fóra declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Entre ells, s'obligava a delimitar una zona de protecció al tràfic d'entre 300 i 500 metres. Compromís va completar una jugada mestra. D'una banda, començava a donar forma a un dels seus plans de govern i, a més no descurava el patrimoni arquitectònic de la ciutat.

Entorn de la Llotja convertit en zona de vianants

La iniciativa va ser ben rebuda per part del veïnat. No tant pels comerciants de la zona, sobretot els venedors en el Mercat Central, que es van queixar per la pèrdua de vendes. Aleshores, Grezzi posava content al costat de la seua bicicleta –el seu habitual mitjà de transport- en la zona. Enfront del Mercat Central s'havia tallat un dels dos carrils exclusius per a vehicles. La resta de la calçada va passar a estar ocupada per turistes, ciclistes, terrasses i pivots.

El canvi va ser tal que es va arribar a batejar la mesura del govern com el "macetazo" per la quantitat de tests amb plantes que es van utilitzar per a habilitar la zona i fer l'espai públic més verd i atractiu. Ara, per les polèmiques que ha suscitat aquesta obsessiva manera de delimitar amb tests les línies entre calçada i zona per als vianants, s'han començat a utilitzar bancs.

Van voler més: Ciutat Vella

Més tard, al maig del mateix any, Joan Ribó i el seu equip de govern van ser ambiciosos i van decidir actuar a l'entorn de les turístiques Torres de Serrano. Grezzi tornava a ser protagonista i es presentava davant les torres amb un cartell (il·lustrat per Laura Pérez) que titulava "Ciutat Vella recupera el carrer" amb un rostre d'evident satisfacció. Els plans de Compromís estaven resultant tot un èxit.

Remodelacions en els carrers de Ciutat Vella

La nova mesura va limitar el tràfic –únicament a veïns que demostren ser-ho- en Serrans, Nàquera, Batlia, Corretgeria, Salvador, Almodí, Almirall, Venerables i Trinitaris. Amb açò, el centre històric de la ciutat va recuperar la seua essència per als vianants. La transformació dels carrers va consistir en el reparat del paviment, l'eliminació dels bol·lards i la instal·lació de nova senyalització. Per exemple, el carrer Serrans passava a ser de sentit oposat.

Molts van haver de donar-se la volta en trobar-se un senyal de prohibit, amb cares llargues, al que el regidor va argumentar que "després de 30 o 40 anys és normal (aquesta resignació) i és necessari un període d'adaptació". Aquesta vegada, els comerciants de la Ciutat Vella sí que van respondre favorablement. Grezzi va manifestar que, malgrat que sentien por de cara al futur, alguns ja havien duplicat les vendes al cap de pocs dies de la instauració.

Ara, quan ja ha passat dos anys des que s'actuara, observem com no existeix cap control per a veure si un vehicle el porta un veí o no. D'aquesta manera, qualsevol circula pels carrers de Ciutat Vella i la mesura ha passat a no ser l'efectiva que pensaven.

I açò se sabia des del primer moment, encara que els comerciants de la zona es van conformar amb la iniciativa. La gerent de l'Associació de Comerciants del Centre Històric de València, Julia Martínez, va manifestar que la conversió en zona de vianants seria positiva perquè "és un entorn monumental i turístic que mereix una bona qualitat ambiental". A més, va valorar com a correcte el canvi perquè segons ella, augmentarien les vendes, fet que després, en efecte, va ocórrer. "Si un carrer l'alliberes de tràfic i pots passejar tranquil·lament, es visibilitza més l'aparador i la gent creua més fàcilment. Qualsevol entorn per als vianants urbans fa que en cinc anys es revitalitzen els comerços de l'entorn", va dir.

La plaça de la Reina: futur-present

Fernando Giner, portaveu del grup de Ciutadans en l'Ajuntament de València és una de les figures més implicades en la causa. "Tot el que volen fer està molt bé per al medi ambient", destaca, "però hi ha una falta d'organització enorme". El líder de C's es refereix als termes i les dates d'actuació. Des de l'oposició valoren com a bones les intencions de Compromís però no comparteixen la seua manera de treball

La conversió en zona de vianants d'aquestes zones ha tingut un bon acolliment i des de l'Ajuntament ja pensen en noves iniciatives que afectaran el popular carrer de la Pau o a la plaça de la Reina, a més de perseverar en la idea original d'actuar sobre la plaça de l'Ajuntament.

El setembre de 2016 s'avançava. Des de l'Ajuntament de València, l'equip de govern, encapçalat per Giuseppe Grezzi –un dels baluards del projecte- anunciava que les obres per a la plaça de la Reina s'iniciarien en 2017 i que, per al 2018 estaria llista.

Això no obstant, no va ser així. El passat 22 de març, el regidor de Mobilitat va presentar el projecte definitiu de remodelació d'aquest enclavament. Un dels canvis més importants serà el que concerneix el pàrquing subterrani. L'accés d'entrada es traslladarà al carrer de La Pau, i l'eixida al carrer del Mar, la qual cosa permetrà "alliberar l'espai per al vianant que podrà gaudir d'una plaça de més de 10.000 metres quadrats", va assegurar Grezzi.

Projecte de remodelació de la plaça de la Reina

• Com serà la remodelació integral de la futura plaça de la Reina
• José María Tomás Llavador: 'L'objectiu amb la nova Plaça de la Reina és recuperar l'espai públic per a la ciutadania'

Així mateix, va assegurar que hi haurà "zones de descans, zones verdes i zones d'ombra per a combatre les altes temperatures de la ciutat". Així, "es col·locaran un centenar d'arbres i plantes mediterrànies amb bancs al voltant, que generaran ombra, però també es col·locaran uns tendals alts desmuntables que asseguraran que sempre hi haja espais d'ombra en la plaça. A més, s'instal·larà un sistema de pulverització d'aigua i dues fonts".

El futur llunyà: Plaça de l'Ajuntament?

Si açò és un procés lent i gradual, com en el seu inici va declarar el propi Ribó abans d'iniciar-ho tot, primer aniria la plaça de la Reina, i una vegada acabada, la de l'Ajuntament. I és que, el projecte d'aquesta segona plaça va ser un dels més votats en els últims pressupostos participatius impulsats pel govern local, que comptaven amb fins a 7 milions d'euros. Més de 3.800 persones van votar aquesta opció, per darrere de la proposta guanyadora de crear estacions d'energia solar, que va recaptar més de 4.000 vots.

Amb tot, portarà el seu temps. Ara com ara, el cost inicial, el que es dedicarà en 2018 a la redacció del projecte, és de 450.000 euros. Per tant, l'inici de les obres es retardarà almenys, fins a 2019.