L'Ajuntament de València, a través de la Regidoria de Servicis Socials que dirigeix Consol Castillo, ha presentat aquest dimecres, juntament amb altres set ajuntaments de les principals ciutats de l'Estat, les seues al·legacions al projecte de reial decret a través del qual el Ministeri d'Energia del Govern regula l'abonament social i la figura del consumidor vulnerable. Per a Castillo "el projecte de llei que ha elaborat l'executiu del PP no resol la problemàtica de la pobresa energètica ni dóna resposta als milers de famílies que es troben en aquesta situació".
En aquest sentit, la regidora Castillo ha lamentat que el projecte de reial decret anteposa la protecció de les companyies elèctriques en detriment del consumidor vulnerable, perquè la defensa d'aquestes famílies que podrien trobar-se en risc d'exclusió social se supedita a l'existència prèvia d'una administració pública que assumisca per endavant el pagament de les factures pendents, i perquè a més deixa en les empreses comercialitzadores la prerrogativa de determinar la condició de vulnerable del consumidor.
Castillo també ha apuntat que la reforma contempla, a més, diversos criteris qüestionables des del punt de vista del disseny de les polítiques socials, com és el fet que el Govern calcule per endavant que l'abonament social el demanaran tan sols un 45% de les persones que podrien rebre'l. "Dissenyar una ajuda sabent que el 55% dels potencials beneficiaris no la rebran mai és el reflex d'una nul·la sensibilitat social".
De fet, els descomptes previstos en la factura energètica que recull l'abonament social oscil·len entre un 25% i un 40% en funció del grau de vulnerabilitat del beneficiari, mentre que l'Ajuntament de València considera que hauria d'ampliar-se fins al 50% i el 100%, segons els casos.
CONTRA EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ
Tant el consistori valencià com els altres huit ajuntaments veuen igualment en el projecte de reforma del Govern del PP "un atac al principi de precaució que hauria de primar en el tall de subministraments, a l'entendre que aquesta és la manera més eficaç d'evitar accidents domèstics i eventuals tragèdies".Això és així perquè, a més de fixar un restrictiu criteri de renda, el projecte de llei fixa dos criteris addicionals que no estan vinculats amb la situació econòmica familiar: estar atés pels serveis socials (només un percentatge xicotet de les famílies que pateixen pobresa energètica estan ateses en aquests servicis) i que l'administració autonòmica o local financen com a mínim el 50% de les factures impagades i futures.
L'arbitrarietat arriba fins al punt que el decret inclou el conjunt de famílies nombroses en la categoria de vulnerabilitat, automàticament i sense tindre en compte la seua renda, per la qual cosa es podria donar el cas que una família nombrosa amb una renda alta siga considerada vulnerable i es veja bonificada en els seus rebuts mensuals. A més, el bo social només protegeix unitats familiars, el que deixa fora totes aquelles llars en què només viu una persona.
Addicionalment, els ajuntaments veuen en aquesta última mesura un nou atac a la seua autonomia i una sobrecàrrega addicional als seus limitats recursos, sense cap tipus de reforç econòmic o en forma de plantilla. "A hores d'ara el nostre ajuntament no podria assumir eixa càrrega de treball perquè necessitaríem uns efectius humans amb els quals no comptem ni podem comptar perquè la llei ens ho impedeix. Per tant, la llei hauria d'anar acompanyada de diners i de personal", assenyala Castillo.
Més enllà d'això, la gestió de l'abonament social se centralitza en les grans comercialitzadores d'energia i òbvia les petites que es troben al mercat lliure, que no obstant això sí que han de contribuir al seu finançament, la qual cosa, sens dubte, constitueix una limitació de la suposada liberalització del mercat elèctric i un atac directe a la viabilitat d'aquestes xicotetes comercialitzadores d'energia.
Per totes aquestes qüestions, i perquè la reforma suposa també un retrocés respecte a les legislacions autonòmiques que ja havien regulat els casos de pobresa energètica, com succeïx amb la Llei 24/2015 aprovada a Catalunya, els ajuntaments sol·liciten igualment que siguen les comunitats autònomes les encarregades de fixar en els seus respectius territoris els criteris que definisquen el consumidor vulnerable i les categories i requisits que ha de complir en cada cas.
Hui s'ha celebrat un acte a Barcelona amb l'objectiu de visibilitzar el rebuig municipalista de l'Estat espanyol a aquest projecte de llei del govern central, que ha elaborat el Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital i el ministre Álvaro Nadal.
Finalment, la regidora Castillo ha recordat al Govern espanyol del PP que per poder gestionar tot el pretén el Govern central ha de canviar la "marginació de recursos a què ens tenen sotmesos als valencians i la llei Montoro que ofega les administracions locals amb una gran manca de personal".