Hilando Vidas: el teixit de la visibilitat de la dona rural valenciana

El projecte artístic que tix la reivindicació ha unit els 19 pobles de la comarca d’Els Serrans

Hilando Vidas: el teixit de la visibilitat de la dona rural valenciana
29/03/2019 -

L’emoció, la reivindicació, la lluita i la força per a aconseguir la igualtat són valors que exploten cada vegada més en la societat. Inunden els carrers de les grans ciutats el 8 de març i construeixen llars feministes que en el futur recordaran la importància d’haver emprés el camí. Però aquesta xarxa de sororitat també s’ha construït en pobles xicotets com els de la Serrania de València, on les puntades de Hilando Vidas han tret a la llum un treball que reuneix tots els ingredients que el feminisme necessita: teixir, teixir art.

Hilando Vidas plena edificis i carrers de color i d’obres d’art fetes amb cabdells de llana i agulles, però més enllà d’això, aconsegueix reivindicar tot el que les seues teixidores volen dir al món a través de les seues experiències i de la germanor amb altres companyes. I és que el que va sorgir com una celebració especial del 25 aniversari de l’Associació de Mestresses de casa de les Alcubles ‘Atenea’, hui s’ha convertit en una gran finestra que no solament decora el poble, sinó que visibilitza la lluita feminista, la força de la dona rural i les necessitats dels pobles de l’interior.

Part de la seua edició ‘Sororitat 2019’ s’exposa en la seu de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives fins al 29 de març

María José Cabanes, professora de Belles arts de la Universitat Politècnica de València (UPV) i actual directora artística, va rebre l’esbós d’aquesta proposta fa 4 anys i no va dubtar que totes aquestes qüestions havien de sorgir de dins d’elles, d’alguna cosa que unira a l’associació. “Vaig pensar que l’activitat que totes sabien fer era la de teixir, alguna cosa que fins ara s’havia fet en l’àmbit privat i que es va lligar a l’abnegada esposa i mare que s’encarregava de les labors de la llar. Així que vaig decidir convertir això tan oblidat en art públic i fer visible el treball de les nostres mares i iaies”, explica. Ara, idea les peces i els colors, dóna forma als temes que protagonitzen les instal·lacions.

Des de llavors, les Alcubles ha passat de ser el bressol a l’epicentre. Després de dues primeres edicions d’èxit teixint temes com la preparació al matrimoni, la maternitat, la conciliació familiar, els estereotips, la violència de gènere, l’explotació sexual o les dones en el camp i l’educació, Hilando Vivas va celebrar un tercer programa d’envergadura, ‘Sororitat’, que va marcar un abans i un després. El concepte que remet a la solidaritat entre dones, especialment per al seu apoderament, va arribar quasi al centenar d’implicades de diversos pobles de la comarca i va marcar la senda per a arribar a la magnitud actual: la unió dels 19 pobles de la comarca i 659 persones teixint les instal·lacions que s’exposen pròximament.

Carlos Villán

Així, Bugarra, Domenyo, Benaixeve, Titaigües, Andilla, La Yesa, les Alcubles, Pedralba, Villar del Arzobispo, Xestalgar, Sot de Xera, Aras de los Olmos, Casa del Bisbe, Higueruelas, Calles, Chulilla, Xelva, Tuéjar i Alpuente han unit a la seua gent en un projecte comú perquè, segons coincideixen Cabanes i Carlos Villán, responsable de comunicació, són llocs on hi ha un ritme de vida diferent, on el despoblament ha provocat particularitats que no tenen les ciutats i la rutina és una mica més difícil. “Per això, Hilando Vidas vol homenatjar a totes aquestes persones i a les dones que no van poder estudiar, que no van tindre tantes oportunitats en la vida”, destaca Villán.

D’aquesta manera, els hexàgons de llana tan característics de ‘Sororitat’ representen les bresques d’abelles, aquell equip que construeix les coses i que està en la base d’aquestes instal·lacions artístiques. Perquè encara que sembla que és un treball que només realitzen mestresses de casa, hui dia compta amb xiquetes des dels 12 anys que cusen al costat de les quals arriben als 90, amb alumnes de col·legis i instituts que l’aborden en classe, clubs esportius i persones amb discapacitat i amb dos homes, ja que, en paraules de la directora artística, “açò sempre ha estat obert a tothom perquè volem unir a totes les generacions que tinguen inquietuds, que vulguen expressar el que pensen i que compartisquen aquests temes, independentment d’una ideologia. Es tracta de valors i el fet que s’hagen unit dos teixidors és genial per a trencar barreres”.

A més, Cabanes insisteix que no es tracta de “teixir per teixir”, sinó que durant eixa preparació de les instal·lacions les dones porten al seu propi terreny els conceptes. Villán recorda especialment l’emocionant que va ser per a ell veure com una dona de 80 anys explicava a les joves el que era la violència masclista, i el que representava que aqueixa generació que ho va viure de forma assossegada ara ho verbalitzara. Per això, té clar que “està provocant coses en la gent” i que aquesta germanor que s’ha generat es tradueix que, per exemple, l’associació de mestresses de casa ara es diu Associació de Dones de les Alcubles, o que hi haja una motivació social que es trobava a faltar en aquesta zona despoblada. “La gent està entenent-ho com una lluita per a reivindicar la figura de la dona, però també per a donar vida a una comarca apagada, perquè al final que tu isques en televisió pel que fas i no per un accident té un valor incalculable”, afig.

Entre aquesta xarxa intergeneracional diversa i els diferents hexàgons, la docent valora especialment que Hilando Vidas és un reflex del feminisme actual i la seua heterogeneïtat, ja que, en les seues paraules, “ha d’entendre’s des de diferents edats, des de l’home que tix per la igualtat, des de la unió de tota una comarca per a fer-se visible i en un espai on no hi ha ideologies polítiques, sinó l’objectiu d’homenatjar les dones d’ara, del passat i del futur”. Per això, pensant en el mateix exemple que posa Villán, reconeix que després de quatre anys se li continuen posant els pèls de punta quan aquestes artistes comparteixen experiències i que “tot ha valgut la pena perquè aqueix objectiu s’ha complit”.

Hilando Vidas

Tejiendo frente a la Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas (Carlos Villán)

Ara, Cabanes i tot l’equip de coordinadores dels 19 municipis de la comarca d’Els Serrans o de la Serrania, tiren la vista arrere perquè no esperaven veure el que són ara. Després de ‘Sororitat 2019’, les més de 600 teixidores i teixidors preparen ‘Sororitat Serrania’, amb la qual l’any que ve tractaran d’intervenir les façanes de diversos edificis públics de València per a fer-se encara més visibles. “La idea és que hi hagen bastants edificis coberts durant les setmanes prèvies al Dia de la Dona i que el 8 de març centenars de dones de la comarca es concentren i entren a la ciutat per les Torres de Serrans, la porta oficial, perquè deixen de ser invisibles” com han sigut fins ara, explica Villán.

Per això, al març han donat una bestreta en la capital exposant algunes mostres de ‘Sororitat’ en un enclavament tan assenyalat com la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana, on una mostra del col·lectiu va teixir el que formarà part de l’obra de 2020. Aquell acte que era sol una xicoteta part va aconseguir, com ha explicat Villán, que les teixidores se sentiren útils i visibles fins al punt que, malgrat que la mostra estaria oberta del 9 al 20 de març, ara ho estarà fins al divendres 29. Així, les bresques d’abelles teixides entre tantes mans, deixaran la porta oberta a un 2020 més feminista perquè, com va valorar la vicepresidenta Mónica Oltra, “aquestes generacions veuen a la dona des de diferents punts de vista, però ací ningú es pot despenjar perquè sempre trobaran un hexàgon al qual enganxar-se”.

Més informació

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dinou − 16 =

sagunt a escena 2019
turismo salou