El projecte d'adequació del Palau de la Música recupera l'essència de l'edifici i planteja una millora tècnica integral
La regidora Luisa Notario ha presentat els detalls del projecte, que suposa la major intervenció des de la seua edificació en 1988
Comentaris
Guardar
"Quan acabe l'obra d'adequació del Palau de la Música de València, que suposa la major intervenció de la història de l'edifici des de la seua construcció en 1988, tindrem a la ciutat unes instal·lacions segures, una millor acústica, major qualitat tècnica i un edifici sostenible". La regidora de Gestió de Recursos, Luisa Notario, ha presentat amb aquestes paraules el Projecte bàsic d'execució i direcció d'obra per a l'adequació del Palau de la Música, que millorarà la sostenibilitat de l'immoble i que "recuperarà l'essència del Palau original", ha destacat la regidora.Tal com ha assenyalat Luisa Notario, "la intervenció plantejada per al Palau se centra en diversos eixos principals: les millores estructurals en els sostres de les dues sales afectades, la reparació integral de la façana de l'edifici, l'actuació sobre les humitats de la sala d'exposicions, i una intervenció per a millorar l'acústica. Així mateix es millorarà l'eficiència energètica general de l'edifici". Notario ha afirmat que el projecte es posa en marxa "des de la màxima responsabilitat, per a fer una intervenció integral, no sols per a actuar sobre les sales afectades en el seu moment, sinó per a esmenar totes les deficiències de l'edifici, que era l'objectiu fonamental: aprofitar que el Palau anava a estar tancat per a solucionar totes les manques detectades". Com es recordarà, el juny de 2019 es va produir el despreniment dels reflectors acústics de la sala de concerts Mestre Rodrigo, la qual cosa va obligar a prendre una sèrie de mesures per tal de garantir la seguretat de les persones usuàries, i revisar l'eficiència de les instal·lacions. Després d'estudiar l'estat dels revestiments acústics, es va decidir realitzar una intervenció integral en l'edifici.Tal com ha recordat la regidora, malgrat la voluntat de l'equip de govern d'accelerar les obres, el procés de licitació s'ha retardat més de 8 mesos per diferents paralitzacions alienes a l'Ajuntament (recurs presentat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes-CV el gener de 2020 i desestimat pel TACRC al març, la suspensió dels terminis administratius per la declaració de l'estat d'alarma, i el recurs de la UTE Paredes Pedrosa que el TACRC va desestimar cinc mesos després).El projecte que ha presentat este matí la regidora Notario "va dirigit a preservar i recuperar, en la mesura que siga possible, la idea del projecte original redactat en 1984 per l'arquitecte José María García de Paredes". Per a això, s'actuarà en diferents eixos: la cúpula de vidre, la façana exterior, la climatització, els reflectors acústics, les butaques i les filtracions d'aigua de la sala d'exposicions.Respecte a la façana, en la construcció original es va utilitzar una pedra marina (Bateig Gris), amb dos acabats (granallatge en el sòcol i tosquejat en les parts més altes), però s'ha deteriorat una àmplia superfície amb xicotets despreniments en evolució, per la qual cosa es procedirà a la substitució completa de l'aplacat. I quant a la coberta vidriada, el projecte preveu recuperar la imatge original del vestíbul, eliminant la "tapeta" blanca exterior d'alumini situada en les juntes entre vidres, que no estava en el projecte inicial: es mantindrà l'estructura d'acer i els perfils d'alumini originals del mur cortina, però utilitzant un sistema de subjecció per "clipat" en el perfil de la cambra. L'estanquitat es resoldrà amb un segellament de silicona estructural per a recuperar l'aparença inicial des de l'exterior de vidres units sense fusteria aparent.El segon objectiu en la façana és millorar l'eficiència energètica, atés que el Palau és un edifici d'alt consum energètic. Se substituiran els vidres actuals per uns altres amb millors prestacions energètiques (vidres de baixes emissions, extraclars i amb protecció solar) el que permetrà reduir el consum d'energia per a climatització entre el 40 i el 50%. Cal tindre en compte, ha subratllat Notario, que el consum energètic anual ronda els 300.000 euros.
Destacats