25n
25N
25N

El cinema d'estiu del Centre del Carme arranca amb la comèdia francesa ‘Mon pire cauchemar’ ambientada en el món de l'art

Del 16 de juliol al 8 d’agost, cada nit a les 22 hores es podrà gaudir, amb accés gratuït, d’una programació en versió original amb doble subtitulat, en castellà i valencià

El cinema d'estiu del Centre del Carme arranca amb la comèdia francesa ‘Mon pire cauchemar’ ambientada en el món de l'art
15/07/2020 -

El Centre del Carme Cultura Contemporània represa l’humor i torna aquest dijous amb el seu cicle de cinema de comèdia europea ‘De què riuen a Europa? una proposta que convida de nou a un divertit viatge pel vell continent a través de 21 pel·lícules pertanyents a 12 països diferents, 16 d’elles inèdites a Espanya.

El cicle s’inaugura amb una pel·lícula ambientada en el món de l’art. ‘Mon pire cauchemar’ (El meu pitjor malson, 2011) té l’encant de reunir per primera i única vegada a un còmic incendiari com Benoît Poelvoorde amb una gèlida Isabelle Huppert, una combinació explosiva que Anne Fontaine (Coco Chanel) va imposar per a resoldre un guió punxant, el recorregut emocional del qual haguera sigut improbable amb altres actors.

El film està ple d’obres d’art contemporani autèntiques, tant en el pis d’Agathe (Isabelle Huppert) com en les galeries, i compta amb la col·laboració del cèlebre fotògraf japonés Hiroshi Sugimoto.

La comèdia italiana irromp amb força aquest divendres 17, amb Mario Monicelli i ‘La ragazza amb la pistola’ (La xica amb la pistola, 1968). Monica Vitti, musa existencial i parella de Michelangelo Antonioni, va deslligar la seua vis còmica en mans d’aquest geni de la commedia all’italiana guanyant el premi a la millor actriu en el Festival de Sant Sebastià i el David Donatello. La pel·lícula va ser nominada a l’Óscar a la millor pel·lícula estrangera l’any que va véncer Sergey Bondarchuck amb ‘Austerlitz’.
‘La ragazza amb la pistola’ alça un pont entre dos mons: un vell, ple de fissures, lleis i costums; i un nou, dinàmic, amb moltes tonalitats de color i menys ombres. Carlo di Palma torna a l’avançada Gran Bretanya dels 60 dos anys després de fotografiar-la en Blow-up. Però ara amb ànim de divertir-nos més que enlluernar-nos, i mostrar el xoc que rep una tosca siciliana en aqueix espai distés, jove i liberal.

Ich und Kaminski (Jo i Kaminski, 2015) de Wolfgang Becker, es projectarà dissabte que ve, 18 de juliol. Per a Wolfgang Becker la sendera de l’art condueix a un enfilall de mentides que acabarà desemmascarant una bella veritat. Un itinerari apassionant a través del personatge de Kaminski, un alumne nonagenari de Matisse, amic personal de Picasso.

La pel·lícula està basada en la novel·la homònima de Daniel Kehlmann, un dels grans noms de la literatura alemanya actual.

El coordinador del cicle, Daniel Gascó, ha destacat que “Kehlmann li va entregar un exemplar del seu llibre al director quan promocionava a Àustria Goodbye Lenin. Al no detallar-se cap estil pictòric en el llibre, Wolfgang Becker va contractar un escenògraf que va pintar 500 quadres per a visualitzar l’obra de Kaminski”.

Tancarà la setmana diumenge que ve, 19 de juliol, ‘The naked civil servant’ (El funcionari nu, 1975), una pel·lícula que, 45 anys després de la seua filmació, continua considerant-se un dels millors films que haja produït la televisió britànica i que va significar la consagració d’un actor: John Hurt.

La pel·lícula adapta la biografia de Quentin Crisp, que va eixir publicada en 1968, el mateix any que es va aprovar la Llei de delictes sexuals, que despenalitzava les relacions entre homes consentida. En adaptar fidelment les seues memòries, va convertir a Quentin Crisp en alguna cosa més que una celebritat, en un tresor nacional.

Entre altres curiositats Daniel Gascó ha assenyalat que “abans de produir-la, la BBC va rebutjar el guió fins a tres vegades. Com sol ocórrer amb les TV movies, es va rodar en tan sols 21 dies” i ha afegit que “abans de ser actor John Hurt va ser estudiant de pintura i va tindre casualment a Quentin Crisp de model en una de les seues sessions”.

De què riuen a Europa?

De què riuen a Europa? cerca revitalitzar les nits d’estiu amb un nou cicle de comèdia europea, del 16 de juliol al 8 d’agost, en el claustre gòtic del Centre del Carme.

De dimarts a diumenge, cada nit a les 22.00 hores es podrà gaudir d’una programació en versió original amb doble subtitulat, en castellà i valencià. Les projeccions compten amb aforament limitat i reserva prèvia per a gaudir de l’activitat en aquesta “nova” normalitat de manera segura.

El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont ha assenyalat que “en aquests temps de pandèmia ha quedat demostrat que la cultura ocupa un paper essencial en la vida de les persones. Per això després de presentar un cicle específicament en línia el mes de maig passat, vam recuperar ara l’experiència en viu, amb la projecció d’aquest cicle que busca traure’ns el somriure amb una sèrie de pel·lícules poc conegudes a Espanya i que es troben fora dels circuits habituals del cinema i la televisió”.

Pérez Pont ha afegit que “el CCCCinema d’Estiu recupera l’essència del cinema de barri, a la fresca, i ens convida a redescobrir Europa amb un viatge a través del que més ens uneix com és el sentit de l’humor”.

El crític cinematogràfic i coordinador del cicle, Daniel Gascó, ha manifestat que “cal reprendre l’humor. Encara que només siga perquè és un revulsiu capaç de relaxar qualsevol estat d’alarma, l’arma que millor descompon la solemnitat d’un moment. La comèdia sempre ha relativitzat les coses, ha ordit una crítica constant a tot allò que es creia definitiu”.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

un × 3 =