Xifra històrica de professorat per al curs 2018-2019

El Govern posa el seu focus en la millora de l’atenció a l’alumnat i en les condicions laborals del professorat

Guardar

educacion
educacion

Compte enrere per a la "volta al cole", i el conseller d'Educació, Vicent Marzà, juntament amb el Secretari Autonòmic d'Educació, Miquel Soler, han fet un balanç de totes les millores en educació que s'han impulsat per a aquest nou curs escolar, així com una comparativa que ha deixat de manifest la gran aposta que el Govern del Botànic ha dut a terme no solament per a millorar l'ensenyament, sinó també les condicions tant de l'alumnat, com del professorat.

I és que tal com ha volgut deixar clar el conseller d'Educació, "l'educació està en constant moviment. Sempre ho ha estat, però abans anava en reculada i, ara, camina cap al futur. Per fi, després de tres anys de legislatura, comptem amb dades molt favorables que mostren que, encara que hem de seguir treballant, l'educació ja va pel camí que esperàvem".

Sens dubte, una de les dades més significatives de la presentació d'aquest balanç ha sigut l'augment del professorat en els centres de la Comunitat Valenciana. Una xifra històrica que ha aconseguit els 69.871 docents – 1.544 més que el curs anterior -. Davant aquestes dades, Miquel Soler ha volgut aclarir que també s'han millorat les condicions laborals dels docents amb mesures tan significatives, com reduir, a un 50% del professorat de Secundària, l'horari lectiu a 19 hores setmanals "perquè puguen dedicar més hores a la coordinació, la planificació o la incorporació de metodologies innovadores"; la presència, en un 63% de les aules de Primària, d'un tutor generalista; o la reducció a 9 dies del temps de substitució del professorat, que "fins ara passaven 23 dies abans que s'incorporara un nou docent".

No obstant això, les millores també s'han fet molt visibles dins de les aules, amb l'objectiu d'afavorir l'aprenentatge de l'alumnat, creant un ensenyament molt més individualitzat. En aquest sentit, s'ha aconseguit reduir la mitjana d'alumnat per aula fins a arribar als 21,9 alumnes. Un gran canvi si es té en compte que la mitjana va arribar a aconseguir els 25,2 alumnes per aula en l'última etapa de l'anterior equip de Govern. Concretament, les dades demostren que el 90% de les aules de Primària estaran per sota de la ràtio màxima de 25 alumnes, i un 97% de les aules de l'ESO per sota de la ràtio màxima de 30 alumnes.

Així mateix, Marzà ha explicat que, en aquests anys de legislatura, "el Govern del Botànic ha creat 1.801 noves unitats educatives en Infantil i Primària que milloren l'atenció a l'alumnat". En definitiva, el conseller d'Educació ha posat l'accent en eixa educació en moviment que, amb les polítiques adequades, "s'ha aconseguit revertir les retallades en professorat, recuperant els llocs de treball que s'havien destruït; ens ha permés centrar-nos en el foment de la innovació educativa; i hem pogut treballar, i seguirem fent-ho, en la millora generalitzada de les infraestructures escolars. Com? Amb més inversió per alumne; més professorat que mai; més formació per al professorat; més innovació educativa; més aules dignes amb el Pla Edificant, que s'ha passat dels 15 milions d'euros en 2014 als 87 milions d'euros en 2018; i apostant per una educació inclusiva perquè cada alumne/a és diferent i, per tant, té unes necessitats diferents".

5.907 euros d'inversió més per alumne

Malgrat l'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana, el Govern de la Nau ha continuat amb l'objectiu d'eliminar les desigualtats en l'àmbit de l'ensenyament. D'aquesta manera, s'han impulsat diferents accions socials com la Xarxa Llibres, que compta amb un 13% més d'alumnes adherits que el curs passat o les Beques Menjador, que en les rendes més baixes sí que cobreix la totalitat del cost del menjador, i que, aquest curs, ha comptat amb un pressupost de 71,8 milions d'euros. Una xifra que fa que un total de 127.000 alumnes siguen beneficiaris d'aquesta ajuda. En aquest sentit, el Secretari Autonòmic d'Educació ha assenyalat que "mentre uns creien que augmentar el pressupost de les beques menjador era tan sols un detall, la veritat és que s'ha demostrat que era una necessitat". Així, Marzà, des de la seua experiència com a professor, s'ha mostrat satisfet amb l'increment d'aquesta ajuda, ja que, tal com ha explicat, "hi ha moltes persones que necessiten aquesta ajuda per a poder quedar-se en el menjador i, fins i tot, per a poder fer un menjar al dia en condicions".

Dues importants ajudes – Xarxa Llibres i Beques Menjador – que permeten a les famílies estalviar-se fins a 705 euros i, fins i tot, en el cas de nuclis familiars amb renda baixa, no haver de realitzar cap tipus d'inversió per a accedir a aquests serveis.

Quant a l'alumnat en el tram de 0 a 3 anys, des del Govern del Botànic s'ha treballat en l'ampliació del nombre d'aules gratuïtes de 2 anys, així com a millorar el Bo Infantil, augmentant el pressupost fins als 42 milions d'euros i realitzant una distribució més equitativa de les ajudes, que han permés que "famílies que no podia escolaritzar als seus fills/es, ara puguen fer-ho".

Innovació educativa

Finalment, Miquel Soler ha analitzat el foment per la innovació que s'ha fet al llarg d'aquests anys de legislatura per a "donar resposta a l'alumnat actual". Així, a més de les noves dinàmiques d'aprenentatge en els instituts, com els treballs per projectes interdisciplinaris o les sessions d'aprofundiment de coneixements, i les sessions de competència comunicativa oral en anglés, valencià i castellà, també s'ha fet una aposta per atorgar una major flexibilitat horària, organitzativa i de gestió econòmica als centres educatius perquè "igual que cada alumne és diferent i té unes necessitats, el mateix ocorre amb cada centre. Ells saben millor que ningú com han de gestionar els recursos per a oferir a l'alumnat una atenció més individualitzada i de qualitat. Per descomptat, per a això, totes les administracions han d'estar coordinades perquè l'important sempre és l'alumnat".

Arxivat a:

Destacats