25n
25N
25N

Professionals de mitjans de comunicació i crítics d'art revelen les seues exposicions favorites de l'IVAM

Professionals de mitjans de comunicació i crítics d'art revelen les seues exposicions favorites de l'IVAM
17/04/2020 -

Responsables de Cultura dels mitjans valencians com ‘Levante-EMV’, ‘Les Províncies’ o À Punt; periodistes que exerceixen la crítica d’art de periòdics com ‘El País’ i ‘ABC’, o de revistes com ‘El Cultural’, ‘Art Press’, ‘Jot Down’ o ‘ICON’ han participat en ‘El Retrovisor de l’IVAM’ compartint quina ha sigut la seua exposició favorita del museu valencià.

En tan sols 100 paraules quasi 20 professionals de mitjans especialistes en art i cultura han evocat per a l’IVAM les exposicions que es van poder veure en el centre i que els van resultar més interessants, impactants o atractives. Les seues reflexions poden veure’s en la pàgina web del museu (consultar ací) i les seues xarxes socials.

La campanya, ‘#IVAMretrovisor’, recupera part de les principals mostres que l’IVAM ha exhibit en les seues galeries en els últims anys. És una nova iniciativa que el museu ha posat en marxa dins del seu programa ‘#IVAMdesdecasa’, que reuneix la seua oferta de continguts en línia per a gaudir-los durant el confinament.

L”IVAM Retrovisor’ recupera la memòria de diferents exposicions a través dels ulls i amb les paraules dels qui, en el seu moment, van escriure sobre aquestes. ‘Habitar el Mediterráneo’ és l’exposició en què han coincidit més. És destacada per Annabelle Gugnon, de la revista francesa ‘Art Press’; Joan Carles Martí, cap de Cultura de ‘Levante-EMV’; Sara Mut, d”Agenda Urbana’; Javier González-Cotta, de la revista ‘Mercurio’, o Nuria Gregori, d”El Temps de les Arts’. Tots ells escriuen sobre la mostra que es va inaugurar en l’IVAM a final de 2018.

Sobre l’exposició ‘Corpus’, dedicada a Helena Almeida i que es va poder veure en 2017, escriuen Ana Moure d’À Punt i Marta Gómez de ‘masdearte’. ‘Lost in Transition’, una mostra performativa de 2016, ha sigut la triada per Fernando Castro d”ABC’. Per part seua, la valenciana Carmen Velasco, responsable de les pàgines de Cultura de ‘Las Provincias’, ha optat per una mostra de 2015, ‘Tristes armas’ de Martha Rosler i Josep Renau, amb el rerefons del paper de la dona en escenaris hostils.

Per part seua, Javier Díaz Guardiola, d”ABC Cultural’, ha seleccionat ‘Fakes. No es verdad, no es mentira’, que recorda el fenomen de les notícies falses, sobretot en els temps de coronavirus. L’exposició, que va poder veure’s en 2017, repassa alguns dels camuflatges, infiltracions i sabotatges empresos per artistes a tot el món des que Orson Welles fera creïble un atac marcià per a posar en evidència el poder manipulador dels mitjans.

Mercè Ibarz, d”El País Catalunya’, i Marisol Salanova, crítica d’art col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, s’han inclinat per ‘Jean Dubuffet. Un bárbaro en Europa’, una exposició que va poder visitar-se fins a febrer d’aquest mateix any.

Adolf Beltrán, director d”Eldiariocv.es’, ha fet valdre l’exhibició dedicada al mestre del ferro Julio González i escriu sobre ‘Materia, espacio y tiempo. Julio González y las vanguardias’, una mostra que encara s’hi podrà veure quan el museu torne a obrir.

En un altre registre s’ha fixat Silvia Zarza, d”Europa Press’, el de les múltiples identitats que va oferir l’exposició de l’artista americana Gillian Wearing que va estar en la galeria 1 en 2015.

Un altre crític d’art col·laborador en mitjans com ‘ICON’ o ‘Vanity Fair’, Ianko López, ha destacat ‘Orientalismos’, que va ser inaugurada recentment en la galeria 1 amb 660 obres de 70 museus i col·leccions nacionals i internacionals. Ángel López, editor de ‘Jot Down’, s’ha fixat en ‘Caso de estudio: Equipo Crónica’, una mostra vinculada amb l’exposició que el museu va oferir en 2019 de Fernand Léger.

Luisa Espino, d”El Cultural’, rememora ‘Hasta cota de afección’ (inaugurada en 2018), com a homenatge als 30 anys d’història del museu i a la labor singular de dues artistes valencianes. Espino destaca com aquesta exposició va penetrar en els arxius històrics del museu, no només a través del treball arqueològic de decapatge de les parets de la galeria 6, sinó també per la labor d’investigació en els arxius de l’Institut revelant sense secrets l’evolució del centre a través de la línia de direcció de cadascun dels set directors que han passat per aquest.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quinze − 10 =

bombers
Valencia activa