En les últimes setmanes, els agricultors han eixit al carrer per a defensar unes retribucions més justes a canvi dels seus productes. La gran tractorada del passat divendres va ser un dels exemples més clars del descontentament dels treballadors del camp, que denuncien una "situació laboral indigna" i demanden respecte, preus més justos, amor a la terra i responsabilitat política.
La crisi del sector agrari valencià, no obstant això, és estructural i correspon a factors molt variats, tant d'índole local com internacional. En el cas de les polítiques europees, l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) denuncia que la Política Agrària Comunitària ha castigat sistemàticament al camp mediterrani, que tan sols rep ajudes del 5% dels costos de producció per a determinats cítrics.
Per a les fruites, les verdures i algunes vinyes, la situació és encara més dramàtica, ja que la immensa majoria no rep cap mena de fons europeu. "La PAC ha afavorit als cultius continentals. Alguns d'ells reben fins i tot el 50% dels seus costos de producció" es queixa l'associació, que denuncia una clara "situació discriminatòria" per al camp mediterrani. "No demanem res més que el que ens correspon" resolen sobre aquest tema.
De la mateixa manera, els agricultors valencians també demanen una assegurança de costos per part de la PAC, a més del climàtic "Això ens ajudaria a poder negociar millors preus de cara a l'intermediari" expliquen des de l'Associació d'Agricultors. "Ara, com no tenim cap mena de suport, si ens donen preus molt baixos, hem de vendre igualment perquè és això o perdre-ho tot. No obstant això, amb un fons que ens protegisca en cas de no poder vendre, podríem negociar millors preus" matisen.
Al marge de les polítiques europees, els agricultors també es troben amb la competència deslleial de tercers països, com ara Sud-àfrica. "Ells poden importar els seus productes a la Unió sense passar pels mateixos controls de qualitat que els productes europeus" relata l'associació. I és que aquests països poden utilitzar productes químics per al control de plagues que els productors de la Unió Europea tenen prohibits. "Nosaltres tots els anys hem de tirar producte perquè aqueixes plagues ens afecten igual, amb les consegüents pèrdues".
Tot això porta, també, al problema de l'etiquetatge. Des de l'Associació Valenciana d'Agricultors es queixen que la informació per al consumidor és molt opaca i poc aclaridora respecte a la procedència i condicions del producte. "En un supermercat, el consumidor l'única cosa que veu són els cèntims de diferència entre el producte europeu i l'estranger, però si s'informara una mica millor sobre la procedència de cadascun dels productes, molts estarien disposats a pagar-lo" conclouen.
Problemes a escala local
Un dels principals problemes del camp valencià en l'àmbit intern és l'atomització de la producció, la xicoteta grandària de les explotacions i la poca competitivitat en general. "Les explotacions més grans són més competitives perquè aprofiten molt millor els recursos" expliquen des de l'associació "però amb els preus tan baixos que tenim ara, és impossible que els agricultors vulguen invertir a engrandir o millorar els seus cultius".De la mateixa manera, els agricultors també lluiten contra un problema a vegades invisible: el robatori de peces dins de les seues terres. "Volem que s'endurisquen les penes per robar en el camp, molt especialment a les persones reincidents" exigeixen.
Totes aquestes circumstàncies han portat a l'abandó massiu de terres dins del territori valencià: 161.000 hectàrees en els últims anys, segons dades de l'Associació d'Agricultors. "L'agricultura afavoreix la dinamització del món rural, és un nou camp de treball per a la gent jove, que ara mateix no està sent explotat, i a més té un valor ecològic inqüestionable. Es parla molt de pactes verds i agricultura sostenible, però res d'això va si pot ser si es continua abandonant al productor d'aquesta manera. I això al final ens portarà a una pèrdua de la nostra sobirania alimentària" conclouen els agricultors.