Aquest pròxim divendres, 11 de maig, a dos quarts de vuit de la vesprada, tindrà lloc en el Saló d'Actes de l'Espai Cultural Feliciano Antonio Yeves la xarrada La Regió muntanyenca Celtibérica valenciana: una anàlisi de la despoblació de l'interior per D. Francisco Burillo Mozota i Dª Pilar Burillo Quadrat.
El catedràtic Francisco Burillo i la investigadora Mª Pilar Burillo exposaran els seus estudis sobre el drama de la despoblació de la qual han denominat "Regió muntanyenca Celtibérica", el desert humà major d'Europa, que engloba una interregió de territori fronterer de les comunitats autònomes d'Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i La Rioja amb una densitat d'habitants mínima. En un territori de 65.825 km2, dues vegades més que Bèlgica, on solament viuen 475.149 habitants (en la ciutat de Màlaga 569.009) el que dóna una densitat de 7,22 hab./km2, enfront dels 92 d'Espanya. Està tan despoblada que solament Lapònia, en el Polo Nord, es troba per sota dels 8 hab./km2, però el cas nòrdic amb molt majors taxes de joventut.
Els seus estudis han contribuït a situar el problema de la despoblació en l'agenda política i social i a l'impuls de moviments socials que cerquen la reversió d'aquesta tendència de recessió demogràfica que afecta greument a l'interior d'Espanya i a la nostra comarca.
Francisco Burillo Mozota (Paniza) és catedràtic de Prehistòria en la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Saragossa a Terol. Considerat una autoritat en l'àmbit dels estudis celtibéricos, és autor de nombroses obres sobre la qüestió, entre les quals destaca la seua tesi doctoral, La vall mitjana de l'Ebre en època ibèrica (1980), primera aplicació de l'arqueologia espacial a la Celtiberia, i Els Celtíberos. Ètnies i estats (2007), que és un clàssic en la història de la cultura dels celtíberos.
Intensament lligat a la Celtiberia, Burillo Mozota ha dirigit alguns dels més prestigiosos mitjans d'estudi i difusió de la regió i cultura celtíberas. Entre els càrrecs desenvolupats està el de president del Seminari d'Arqueologia i Etnologia Turolense; director dels Col·loquis Internacionals d'Arqueologia Espacial i dels Simposia sobre els Celtíberos, director de la Carta Arqueològica d'Aragó; director de les revistes Arqueologia Espacial i Kalathos i de les publicacions científiques del Seminari d'Arqueologia i Etnologia Turolense; president de l'Institut Aragonés d'Arqueologia i president del Centre d'Estudis Celtibèrics de Segeda i director del patronat de la Fundació Segeda. És destacable la seua adreça dels Projectes Segeda i Ruta Celtibèrica.
A més, l'interés que l'activitat universitària incidisca amb la recerca en el desenvolupament cultural, social i econòmic de la societat ha culminat amb el Projecte Regió muntanyenca Celtibèrica, que ha suposat una lluita a favor d'evitar la despoblació del territori denominat "Regió muntanyenca Celtibèrica" i la promoció d'idees de sostenibilitat per a aconseguir la regeneració d'aquest. El seu departament ha aconseguit posar en l'agenda política el greu problema de la despoblació de l'interior d'Espanya que és la major de la Unió Europea.
Mª Pilar Burillo, és una investigadora lligada al projecte Segeda i la Cosmogonia Celtibèrica i juntament amb Francisco Burillo ha presentat treballs com La Cosmogonia celtibèrica i el treball Regió muntanyenca celtibèrica (Espanya). Un projecte de desenvolupament rural per a la Lapònia mediterrània juntament amb Enrique Ruiz-Budría en 2013.
Ha encunyat la paraula demotanàsia per a definir "un procés que tant per accions polítiques, directes o indirectes, com per omissió d'aquestes, està provocant la desaparició lenta i silenciosa de la població d'un territori que emigra i deixa la zona sense relleu generacional i amb tot el que açò significa, com la desaparició d'una cultura mil·lenària, aquella que la UNESCO intenta protegir sota el terme de Patrimoni Immaterial".