L'entrada d'un nou actor participant en el Botànic II també és visible en els primers pressupostos de la segona edició del govern progressista. La Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, de la qual és responsable el Vicepresident Segon, Rubén Martínez Dalmau, té assignats en el nou projecte de pressupostos inversions directes per a augmentar l'habitatge públic: de moment, ja són segures 111 nous habitatges per a enfrontar l'"emergència habitacional".
La Conselleria del líder de Podem en la Comunitat, veurà augmentar els seus comptes un 13,5%. En xifres relatives, és la que més creix -la segona és Polítiques Inclusives de Mònica Oltra, amb un 5,7%-. Habitatge passa així dels 165,5 milions a 187,9, gran part dels quals estan pensats, "específicament", per a intentar ser part de la solució contra la pujada dels lloguers -que ja han superat els preus de la bambolla immobiliària, abans de la crisi-.
Segons va detallar el Conseller d'Economia, Vicent Soler, en aquests nous pressupostos "s'ha creat una línia pressupostària específica de cinc milions per a reactivar habitatges que estaven parades". Un pla concret que assegurarà la disponibilitat, durant 2020, de 111 nous habitatges, segurament en règim de "lloguer sostenible". Una forma explícita, va assenyalar el Conseller, de donar resposta a aqueixa emergència.
Segons va assenyalar Soler, la Generalitat té un "parc públic d'habitatge gran", però gran part d'aquest està lluny de les condicions d'habitabilitat. Ja han realitzat, assegura, i continuaran amb aquesta partida específica, accions perquè aqueixos habitatges puguen albergar ciutadans i ciutadanes. És una política semblant a la que l'Ajuntament de València realitza amb els habitatges del Cabanyal.
També s'obrirà, amb els nous pressupostos, una altra via per a ampliar el parc. Es tracta de dos milions d'euros destinats a comprar mitjançant el "tanteig i retracte". Això enllaça, directament, amb la Llei d'Acompanyament que es planeja aprovar al costat dels pressupostos.
Segons es detalla en el projecte d'aquesta llei, també dita de Mesures, la Generalitat -des de la Conselleria de Dalmau-, tindrà l'opció de portar la iniciativa respecte a pisos buits. Es refereix a aquells habitatges els propietaris dels quals no poden costejar la rehabilitació de l'habitatge per a la seua posada en lloguer. La proposta de la Conselleria serà, llavors, fer-se càrrec d'aquesta rehabilitació a canvi d'una cessió per a lloguer social de, mínim, huit anys. El mateix lloguer social servirà, en part, per a pagar la reforma efectuada.
"Transformació"
Va ser precisament des de Unides Podem des d'una de les primeres formacions que es van valorar els pressupostos. En aquest cas, positivament. El diputat de la coalició en les Corts, Ferran Martínez, va assenyalar en declaracions a Europa Press que aquests nous pressupostos aporten una "capacitat de transformació". "Hi ha voluntat d'utilitzar els nostres recursos per a construir un nou pilar del sistema de benestar com és el dret a l'habitatge", va asseverar.
El cert és que aquestes mesures, tant pressupostàries com de la Llei d'Acompanyament, segueixen el camí que va iniciar el Pacte del Botànic II. En el punt tres de l'acord, sobre "Serveis Públics per a continuar rescatant i cuidant de les persones", es posava l'accent en l'"emergència habitacional".
En el subapartat 14, es detallava la intenció d'"ampliar el parc públic d'habitatge per a posar-lo en lloguer social". Es detalla, fins i tot, la motivació d'"implementar mesures per al foment d'habitatges propietat de particulars, com la cessió a canvi de la rehabilitació". Aproximadament sis mesos després de signar l'acord, això podria començar a materialitzar-se.