25n
25N
25N

El Pressupost per a 2021 de València manté les inversions en obra pública per a estimular l'economia i activar l'ocupació

La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, ha detallat els projectes que es desenvoluparan i que suposaran una injecció de 34,5 milions €

El Pressupost per a 2021 de València manté les inversions en obra pública per a estimular l'economia i activar l'ocupació
16/11/2020 -

Un muntant de 34,5 milions d’euros, una mica més d’un terç de les inversions totals previstes per l’Ajuntament per a 2021 a la ciutat, es dedicaran a obra pública i projectes de l’àrea d’Urbanisme. L’objectiu, tal com ha explicat la viceacaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, és estimular la recuperació econòmica després de la crisi per la pandèmia de covid-19. «En un context de crisi econòmica un dels principals motors de la ciutat és l’Ajuntament, i és la nostra responsabilitat continuar invertint i generant economia i ocupació», ha assegurat.

«Això és una cosa molt diferent del que va passar en la crisi de 2008, en la qual pràcticament es van reduir al mínim a les inversions», ha denunciat Gómez, «mentre que nosaltres hem apostat per mantindre una xifra d’inversions alta que arriba a tota la ciutat, amb una quantitat global de 96,2 milions d’euros, dels quals una mica més d’una tercera part, 34,5 milions, es destinen a l’àrea d’Urbanisme, que és la que porta les obres a la ciutat, la qual cosa significa una aposta molt important per la recuperació en tots els àmbits».

La vicealcaldessa ha explicat que l’aposta inversora de l’àrea de Desenvolupament Urbà per a 2021 s’assenta en quatre claus: la recuperació i dignificació de l’espai públic i els entorns urbans, l’impuls a l’Anell Verd de la ciutat, l’aposta per la recuperació i rehabilitació del patrimoni històric que serveix alhora per a millorar els serveis als barris, i el desenvolupament i consolidació del projecte «la València dels 15 minuts», amb dotacions en tots els barris.

PROJECTES URBANS: LA CERAMO I EL CENTRE SOCIAL DE MALILLA.

El servici de Projectes Urbans gestionarà un pressupost de 14,9 milions d’euros, que es destinaran a projectes de dotacions en barris, com l’habilitació del nou centre sociocultural de Malilla, l’execució del qual és a càrrec de la promotora del PAI, i que acollirà activitats del veïnat, a més d’una seu de la Universitat Popular i un espai per a la banda de música del barri. També s’inclou en aquest apartat la redacció del projecte de rehabilitació d’antiga fàbrica de ceràmica La Ceramo, «després de dècades d’abandó del patrimoni industrial», en paraules de Sandra Gómez. I així mateix, es contempla la rehabilitació de l’immoble situat al carrer Amparo Guillén, 4, del Cabanya-Canyamelar, que es destinarà a seu de l’oficina Pla Cabanyal, «la qual cosa permetrà la seua consolidació com a espai d’atenció a la ciutadania i impuls del barri», ha explicat Gómez. També s’inclou en els Pressupostos Municipals per a 2021 una partida d’inversions que es destinarà a la dignificació i adequació de l’entorn del monestir de Sant Vicent de la Roqueta, després de les actuacions de recuperació patrimonial de l’immoble que s’han efectuat en els exercicis de 2019 i 2020.

EL CONCURS D’IDEES PER A LA PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

S’ha dotat de pressupost en 2021 la realització del concurs d’idees i redacció del projecte de recuperació de la plaça de l’Ajuntament. Tal com ha recordat Sandra Gómez, «després de la conversió en zona de vianants blana escomesa que ens ha permés recuperar este espai per a ús i gaudi de la ciutadania, toca escometre la urbanització definitiva«. «Cada generació ha deixat la seua forma i el seu caràcter en el disseny de la plaça, i nosaltres vam alliberar l’espai i vam eliminar el trànsit per a adaptar-la a la nova realitat que vivim», ha subratllat.

Un altre dels projectes pressupostats és l’execució de la Fase 1 del Parc Noves Carolines en Benimàmet, que connectarà amb el Parc Lineal i funcionarà com un anell verd al nord de la ciutat. La idea global és envoltar la ciutat d’un cinturó verd juntament amb el Parqe de Benicalap i el Parc de Desembocadura. Per a això, s’ha previst també una partida per a la fase 1 de l’ampliació del Parc de Benicalap. I es contempla també, ha continuat la vicealcaldessa, el projecte de rehabilitació de l’antiga Almàssera de Marxalenes, que albergarà un centre d’activitats per a persones majors.

CEIP SANT ÁNGEL DE LA GUARDA I IES PESET ALEIXANDRE

L’actuació sobre els centres educatius de la ciutat també té el seu espai en el volum d’inversions previstes. En este cas, la vicealcaldessa ha destacat els projectes del CEIP Sant Ángel de la Guarda i l’IES Peset Aleixandre, tots dos en el marc del Pla Edificant de la Conselleria.

A més, Sandra Gómez ha destacat també l’inici previst de les obres de rehabilitació de l’anomenada Casa del Rellotger, a Ciutat Vella, «un deute que volem saldar amb el patrimoni històric de la ciutat, des de la responsabilitat i obligació del municipi de recuperar la trama històrica urbana, que és Bé d’Interés Cultural, BIC», ha explicat. El projecte ja està elaborat, i l’actuació començarà l’any que ve.

En este context de respecte i cura del patrimoni, la vicealcaldessa s’ha referit a les naus de l’edifici de Tabaquera, «derrocades per l’anterior govern municipal, en una operació que va ser qualificada d’especulativa pels tribunals», i que ara el Consistori està obligat a recuperar per sentència judicial. Per això, s’ha inclòs una partida pressupostària per a esta finalitat, que permetrà reconstruir unes naus que serviran per a ampliar els servicis al veïnat així com a les dependències municipals de l’antiga fàbrica de Tabacs.

Un altre projecte important de recuperació patrimonial serà la rehabilitació de l’antiga Farinera, que disposa d’un pressupost de 2,6 milions d’euros, i que té un termini d’execució previst de 18 mesos, per la qual cosa es preveu que puga estar conclosa a mitjan 2022. L’immoble s’adequarà per al seu ús com a nou centre d’innovació i desenvolupament de projectes d’emprenedoria, vinculat a accions de digitalització.

L’ENTORN DE LA PLAÇA CIUTAT DE BRUGES

El major volum de les inversions d’Urbanisme correspon al servei de Gestió del Centre Històric, amb unes partides de 64.4 milions d’euros, i en les quals s’inclouen projectes com les obres de recuperació urbana i conversió en zona de vianants de l’entorn de la plaça Ciutat de Bruges (9 milions €), les obres dels quals començaran a l’inici de l’any. O el concurs d’idees per a l’actuació en l’avinguda de Pérez Galdós, que ja va ser sotmesa a un procés de conversió en zona de vianants blana provisional.

Així mateix, s’impulsaran altres concursos d’idees, com el corresponent a l’avinguda de l’Oest-plaça de Sant Agustí. I també ha citat la regidora els projectes de desenvolupament de les “superilles” del carrer Palleter i la prevista al barri d’Orriols.

A més de tot això, les inversions urbanístiques reserven una partida important, al voltant de 4,5 milions d’euros, per a programes de gestió, especialment expropiacions necessàries per a escometre recuperacions o rehabilitacions d’espais i immobles segons les directrius del Pla General d’Ordenació Urbana, PGOU. I a això cal sumar, a més, la continuïtat a les inversions corrents, com la millora d’accessibilitat als carrers (que es concreta en aproximadament un milió per any), el contracte de manteniment de tota la xarxa viària urbana, les obres públiques de manteniment i millora d’entorns (2,4 milions), per exemple, els entorns escolars, per a les quals s’han rebut més de 25 sol·licituds. I unes altres com a instal·lació de bancs en la via pública, així com una partida pròpia que existeix des de 2019 (abans no es contemplava), destinada específicament a la reparació de ponts i túnels de la ciutat.

«En definitiva –ha conclòs Sandra Gómez- des de l’Ajuntament apostem per la rehabilitació i recuperació dels nostres entorns públics i del nostre patrimoni històric, i per la millora de les dotacions públiques dels nostres barris. Creiem que era important mantindre una xifra alta d’inversions públiques, no sols per l’impacte directe que això té en la millora de les condicions dels diferents barris, sinó perquè en un context de crisi econòmica un dels principals motors de recuperació de la ciutat és l’Ajuntament, i és necessari continuar invertint i generar economia i ocupació».

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

15 − 8 =