Passarà la Setmana Santa i de colp estarem en maig. I serà en aquest mes on, enguany sí, per favor, d’una vegada, s’haurà d’establir un diàleg entre totes les forces parlamentàries presents a Les Corts per dotar-nos d’uns pressupostos de la Generalitat de 2018. Conscients de quina posició ocupa cadascú, però amb la participació de totes si es vol reaccionar i enviar un clam unànime davant el menyspreu absolut per part de l’Estat des de fa dècades, però amb un repunt enguany en quant s’han fet públics els capítols d’inversions de l’Estat a la Comunitat Valenciana.
Conscients de que al Partido Popular de la Comunitat Valenciana li ha durat 24 hores el suflé del posicionament contra els PGE 2017, passant a lloar-los només Rajoy ha tocat la corneta. Conscients que no podem confiar en un PSOE a l’Estat – encara amb Gestora -que pose massa entrebancs per l’aprovació dels comptes estatals. Conscients que Compromís conviu a un Govern valencià on qualsevol veu més alta del normal s’interpreta com gest que tensiona el Consell. Conscients que Ciudadanos confon molt sovint qualsevol reivindicació davant les injustícies que patim valencianes i valencians, també les seues votants. Uns demanaran reunions urgents amb Rajoy. Altres diran que tractaran de millorar els pressupostos amb esmenes. Em sé d’uns pocs que miraran a Barcelona per fixar la seua posició.Els últims aniran amb compte de no molestar.
I de nou totes les mirades es posaran en Podem, que haurem de ser la clau per elaborar uns pressupostos ambiciosos i de rebel·lia front a les retallades de l’Estat. Perquè no vam vindre ala política a ajupir el cap i acceptar enguany uns pressupostos pràcticament tancats i amb poc marge de maniobra. No hauríem de permetre que tornara a passar enguany.
Si som eixe soci necessari, si de veritat ho creu així el Consell. volem un diàleg que comence quan abans millor. Volem conèixer en un primer moment els trets fonamentals que caracteritzaran els pressupostos: si ens rebel·larem contra els sostres de despesa, quina serà la distribució per Conselleries, si assumirem infraestructures davant l’abandonament de l’Estat, si arribarà eixe canvi de model econòmic que ens havia de fer més independents de la voluntat dels que tenen avui la paella pel mànec, si ens posarem de valent amb el compliment de l’Acord del Botànic...
Volem treballar també este estiu, i tornar-nos a vore al setembre per continuar dialogant. S’ha de fer una feina acurada si volem treure este país endavant i nosaltres volem dir la nostra des de l’inici del procés de configuració dels pressupostos. D’altra manera, qui sap, tal vegada no puguem assumir uns comptes en els que no se’ns ha convidat a treballar. comencem a parlar-ne en maig.