L'any passat la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació encetà una nova col·lecció literària dirigida per Xavier Serra, Moment. Memorialística, i destinada a divulgar la literatura memorialística (dietaris, autobiografies, memòries, epistolaris), que ara dóna novament els seus fruits en forma de dos nous llibres. Va obrir la col·lecció el Diari de Sotaia, de Joan Pellicer, que tingué una acollida excel·lent i del qual, molt prompte, eixirà la tercera edició. Ara veuen la llum dos nous títols: les Memòries de les meues vicissituds polítiques des del 1820 fins al 1836, del famós editor liberal Marià Cabrerizo, traduïdes per Rubén Luzón, i Camil Albert. Memòries de la viuda d'un anarquista, una obra escrita per Matilde Gras i traduïda ara per Salvador Vendrell, que és també l'autor de la introducció. I, molt prompte, podrem gaudir del quart número de la col·lecció, El temps guanyat. Memòries d'un mestre valencià, del professor i sindicalista Vicent Esteve Montalvà, que va morir el passat 30 de març.
Aquests dos llibres es presentaran a València, el dijous 12 d'abril, a les 19'00 hores, a la Biblioteca Pública Pilar Faus (Hospital, 13); i a Sueca, el divendres 13 d'abril, a les 20'00 hores, a la Sala Els Porxets (Sequial, 1). Les dues presentacions comptaran amb la participació de Graciela Candela Albert, néta de Matilde Gras i Camil Albert; Salvador Vendrell, traductor del llibre de Gras; Rubén Luzón, traductor del de Cabrerizo; i Vicent Ferri, cap de publicacions del Magnànim.
La lluita contra el poder a través dels testimonis de Cabrerizo i Gras
Marià Cabrerizo va ser un dels editors més importants del país en el segle XIX. Durant el Trienni Liberal va ser oficial de la milícia nacional i regidor de l'Ajuntament de València. Per aquest motiu, va ser perseguit i empresonat pels absolutistes i jutjat per tribunals civils i eclesiàstics. En les seues memòries, que semblen una novel·la d'aventures, relata la seua captura per part de les tropes absolutistes i el seu posterior empresonament al castell de Sagunt i les torres de Quart. Convertí el que havia de ser un al·legat en defensa pròpia, en una narració cenyida als esdeveniments històrics i rica en detalls minuciosos de la vida d'un presoner.Matilde Gras (1901-1975), per la seua banda, tenia 19 anys quan va conéixer en un míting l'anarquista Camil Albert. Després d'una vida agitada amb el seu company i de patir al seu costat tota classe de persecucions jurídiques i policials, al final de la Guerra Civil hagué de viure la seua tortura i mort. Privada de tot, resistí els temps de la repressió franquista i, als 68 anys, començà una empresa que la fa admirable als nostres ulls. Sense cap rancor i malgrat que no havia disposat dels beneficis d'una formació acadèmica, va decidir escriure les seues memòries i va saber mostrar-nos en una narració àgil i emotiva la seua mentalitat i la de molts homes i dones que van viure aquells esdeveniments històrics.
Les versions que han fet Rubén Luzón i Salvador Vendrell sens dubte han contribuït a fer més accessibles al públic actual aquests escrits memorialístics valencians que, tot i el seu considerable interés, fins ara havien tingut una escassa divulgació.