Amb l'arribada del 9 d'octubre, valencians i valencianes surten al carrer per a celebrar la conquesta de Jaume I al territori. Una jornada d'estima per la terra, de compartir la mocadorà de Sant Dionís i de participar en la tradicional processó cívica, però on també hi ha lloc per a honorar a les persones que han posat el seu granet d'arena per a fer créixer la Comunitat Valenciana. En total, 32 persones i entitats reben hui un distintiu de la Generalitat Valenciana.
Enguany l'Alt Distintiu de la Generalitat Valenciana és per al dispositiu Aquarius, que dins de l'operació "Esperanza del Mediterráneo" va rescatar 629 persones refugiades que havien sigut rescatades de les aigües del Mediterrani. 2.320 actius (voluntaris de Cruz Roja, traductors d'acompanyament i traductors jurats, policies nacionals, membres del personal de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i de sanitat exterior, policies de la Generalitat i guàrdies civils) van participar en aquest operatiu i hui, reben aquesta distinció. "L'aspecte més important va ser la solidaritat valenciana", ha dit la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, en el discurs per a atorgar aquest premi.
L'altra Alta Distinció és per a Carmen Alborch (Castelló de Rugat, 1947), la primera dona degana de la Facultat de Dret. Alborch va estudiar Dret en la Universitat de València i es va llicenciar en 1970 i es va doctorar 'cum laude' en 1973. En el mateix centre, va exercir com a mestra titular de Dret Mercantil i també va ser directora del Departament de Dret Mercantil i primera degana de la seua facultat. D'altra banda, va aconseguir ser Directora general de Cultura de la Generalitat Valenciana i directora de l'Institut Valencià d'Art Modern, així com Ministra de Cultura entre 1993 i 1996. "El seu activisme per a reivindicar el paper de les dones li ha conduït a ser presidenta de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i de la Igualtat d'Oportunitats en el Parlament espanyol i ha publicat nombrosos articles i llibres sobre cultura, política i feminisme", ha destacat Oltra. També va ser elegida senadora per València en 2008 i 2011.
Quant a la resta de distincions, un d'ells és per a David Ferrer i Anabel Medina. En concret, Ferrer (Xàbia, 1982) és un dels quatre tenistes en actiu amb més de 700 victòries des de que va encetar la seua carrera professional als 18 anys. Als 20 anys va guanyar el seu primer títol ATP (Associació de Tenistes Professionals) en Bucarest (Romania) i fins ara ha acabat set temporades dins del Top 10 ATP en 2007, 2010 i 2015. En la passada edició de l'US Open en agost, Ferrer va fer l'última participació de la seua carrera en un Grand Slam abans de dir adéu definitivament el pròxim curs en una xicoteta gira per distints tornejos ARTP World Tour.
D'altra banda, Anabel Medina (Torrent, 1982) és també tenista i actualment entrenadora. Aquesta competeix en el circuit professional des de 1998 i s'ha situat en el número 16 del món en la WTA en individuals en 2009 i la número 3 en dobles en 2008. A més, ha guanyat diversos títols del circuit Challenger i del circuit professional WTA, tant en individuals i en dobles i va representar a Espanya en els Jocs Olímpics de Pekín de 2008, on va guanyar la medalla de plata en el torneig de dobles femenins.
Una de les institucions que ha rebut aquest guardó ha sigut el Jutjat Privatiu Aigües d'Oriola, una entitat jurisdiccional i de govern en matèria d'aigua i reg des de fa més de 740 anys. En concret, dirigeix el repartiment d'aigües del Segura.
Les dones han tingut un paper molt marcat en aquest 9 d'Octubre, sobretot en l'educació. És el cas de la primera dona rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre (Oliva, 1956), qui també ha sigut degana de la Facultat de Psicologia, vicerectora d'Estudis i vicerectora d'Ordenació Acadèmica, Professorat i sostenibilitat al mateix centre. En el mateix camp, Eva Alcón (Castelló de la Plana, 1963) ha rebut la Distinció per convertir-se en la primera degana de la Universitat Jaume I, que també destaca per haver sigut directora de Filologia Anglesa (de la que és catedràtica), vicerectora d'Ordenació Acadèmica i Estudiants i vicerectora de Relacions Internacionals.
El València Club de Futbol és altre dels premiats. Amb més de 45.000 socis i més de 500 colles d'aficionats, aquest és el quint club d'Espanya amb més títols nacionals (15 campionats), per darrere del Real Madrid, el FC Barcelona, l'Athletic Club i el Atlético de Madrid. També suma sis títols de la Lliga, 7 Copes del Rey i una Supercopa d'Espanya.
Quant al mèrit cultural, el Cor Sant Yago celebra els seus cinquanta anys i ho fa amb aquest reconeixement de l'administració valenciana. Un conjunt que està format per estudiants i llicenciats en universitats valencianes i que ha participat en festivals europeus, sud-africans, australians, xinesos, argentins, brasilers o canadencs, prestant especial atenció als compositors contemporanis valencians.
El cantant i escriptor Paco Muñoz (València, 19399 tampoc podia faltar en aquesta categoria. Va començar a cantar en 1975 animat per Ovidi Montllor i va actuar en associacions de veïns de València amb cançons d'Aute, Lluís Llach o Joan Manel Serrat. Des d'aleshores ha viscut una llarga carrera musical amb 23 discos gravats i enguany va anunciar la seua retirada. D'altra banda, la Generalitat també ha premiat Merxe Banyuls, l'activista cultural que va protagonitzar la renaixença de la cançó valenciana dels 60 i que va recórrer diversos festivals amb el grup Els Pavesos. També va col·laborar en Canal 9 amb una sèrie sobre bandes de música i va formar part de la Conselleria de Cultura i del Consell Valencià de Cultura. Finalment, Lluís Miquel Campos (València, 1944), cantant, productor musical i actor de doblatge, va destacar per fundar el grup musical Els 4Z, pioner de la "Nova Cançó".
D'altra banda, la poeta, narradora i filla del pintor Lorenzo Aguirre, Francisca Aguirre (1930) ha sigut altra de les protagonistes del dia. En concret, ha rebut premis com el María Isabel Fernández Simal per "Pavana del desasosiego" (1998), el Premi València de la Institució Alfons el Magnànim amb "Nanas para dormir desperdicios" i el Premi Nacional de Poesia 2011 pel seu poemari "Historia de una anatomía".
En el camp de la pintura, Paula Bonet (Vila-real, 1980) ha rebut també la Distinció. Va llicenciar-se en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i ha completat els seus estudis en Santiago de Xile i Nova York. En concret, és una artista que es centra en l'oli i el gravat, però també en la il·lustració i ha exposat en ciutats com Barcelona, Oporto, París, Londres, Bèlgica, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Mèxic.
La catedràtica emèrita de la Universitat de València, historiadora, feminista i escriptora Isabel Morant (Almoines, 1947) és altra de les guardonades. Destaca especialment per haver sigut vicerectora d'Extensió Universitària i per haver escrit "Amor, matrimonio y familia: la construcción histórica de la familia moderna" (1998) i "Discursos de la vida buena: matrimonio, mujer y sexualidad en la literatura humanista". També va ser membre del Consell Valencià de Cultura i va rebre el Primer premi Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología per la Promoció de la Igualtat en el Coneixement.
Fundada fa 250 anys, la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles és valedora d'aquest premi. La seua activitat se centra en la investigació, la docència i la divulgació de la pintura, l'escultura i l'arquitectura, principalment. Hui compta amb més de 15.400 obres de diversos tipus depositats en el Museu de Belles Arts de València, en l'IVAM i en la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica. Seguint amb l'art, ha resultat premiat Salvador Montesa (Paiporta, 1932), un pintor amb un destacat estil impressionista i expressionista que evoluciona fins a l'intimisme i que, curiosament, va formar part de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles.
Quant al mèrit científic, la protagonista és Guillermina López (República Dominicana, 1975), investigadora científica i actual líder del Grup CSIC. També dirigeix el grup "Desenvolupament, Plasticitat i Regeneració dels Circuits Talamcorticals" de l'Institut de Neurociències i ha sigut guardonada amb el Premi internacional Ibro-Kemali per les seues contribucions a l'estudi del desenvolupament i plasticitat de les connexions entre el talam i la corfa cerebral.
Per altre lloc, Ana Juan (València, 1961) és una de les il·lustradores espanyoles amb més reconeixement internacional i ha treballat en diversos països il·lustrant llibres, cartells, campanyes publicitàries i portades de revistes com The New Yorker, on va treballar. En 2010 va rebre el Premi Nacional d'Il·lustració per reconèixer la seua tasca en el llibre i la literatura de la mà del Ministeri de Cultura i hui és ambaixadora de la Comunitat Valenciana.
Pel mèrit empresarial i social, diverses entitats reben la Distinció de la Generalitat. Ho fan la Fundació Cañada Blanch, que impulsa la cultura, l'educació i l'economia per a promoure el progrés cultural dels joves valencians; l'Associació d'Empresaris i Professionals de València (EVAP/BPW València), que es va constituir per a ser un "lobby" de pressió femení per a visibilitzar i defensar els drets de les dones empresàries valencianes; Francisco Pons (Beniparrell, 1942), destacat empresari valencià que va presidir Importaco, Consum, va participar en la fundació de Caixa Popular, va impulsar els projectes d'Escola La Comarcal, Florida Universitària i va ser vicepresident de Bankia. En la mateixa categoria, rep premi la Cooperativa Elèctrica de Vinalesa, gràcies a la qual Vinalesa va ser un dels primers pobles en tindre vivendes electrificades.
Respecte al mèrit per accions a favor de la igualtat i una societat inclusiva, les guardonades són la Marxa per l'Inclusió Social EAPN (Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social), independent a les ONG i que en el cas valencià està formada per 28 entitats socials; la Delegació Territorial de l'ONCE de la Comunitat Valenciana, que enguany celebra el 80 aniversari i continua amb la seua tasca de millorar la qualitat de vida de les persones cegues, deficients visuals i persones amb diversitat funcional; i Alexandrina da Fonseca Maia (Lisboa, 1954), un referent històric de la lluita feminista gitana i dels drets del Poble Gità.
El mèrit esportiu, per la seua banda, també té diverses Distincions de la Generalitat Valenciana. En concret, en 2018 és, per una banda, per al Trinquet El Zurdo de Gandia, tot un referent en la comarca de La Safor i de la Pilota Valenciana. En segon lloc, per a Lorenzo Carrió (Alzira, 1973, actual president de la Federació d'Halterofília de la Comunitat Valenciana i primer esportista espanyol d'halterofília que va guanyar una medalla al Campionat del Món Absolut amb el bronze en Chiang Mai (Tailàndia) en el 97, que en l'actualitat és el que més títols de campió d'Espanya alberga en aquesta discipina. En tercer lloc està Lola Riera (València, 1991), esportista de hockey herba que forma part de l'equip nacional i va participar en els Jocs Olímpics de Río en 2016.
Emilia Gómez (Casinos, 1929) és altra de les guardonades en aquesta categoria. Pionera en la pilota valenciana femenina, era una de les esportistes destacades dins de les "raquetistes", que eren dones que jugaren de forma professional entre 1917 i 1980. També Josep Sanvenancio (1942) era destacat en el món de la pilota i campió d'escala i corda en 1968 i 1982 i subcampió en 1969, 1971, 1978, 1979 i 1981. Finalment, rep la Distinció Jose Ignacio Rodilla (Llíria, 1974), esportista de bàsquet i figura destacada del Pamesa Basket Valencia i de la selecció absoluta de Bàsquet.