25n
25N
25N

El PP troba en les denominacions històriques de València i Castelló una batalla política

Els canvis de denominació se sustenten en informes i estudis de l’AVL i la legislació actual de normalització del valencià

PPCV

El PP troba en les denominacions històriques de València i Castelló una batalla política
14/05/2019 -

Des del 10 de febrer de 2017 el nom oficial de la ciutat és València, no Valencia. Des del 16 d’abril d’aquest mateix any la tercera capital de la Comunitat superava un tràmit semblant: el seu nom oficial passava a ser, únicament, Castelló de la Plana. Dos canvis oficials de la denominació que, a proposta de les corporacions municipals i amb l’informe favorable de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), responen a les seues formes “històriques i tradicionals“. Un front de batalla més, no obstant això, per a la dreta valenciana.

Encara que el canvi de denominació de la capital valenciana va ressonar en el seu moment, prompte es va oblidar fins a la proximitat de les diferents campanyes polítiques. La candidata del PP a l’alcaldia de València, María José Catalá, ja va anunciar la seua intenció de canviar la denominació perquè “respecta” el bilingüisme. No obstant això, va afegir que l’accentuació havia de ser tancada, ‘Valéncia’, tal com dictaminen associacions com Lo Rat Penat o la RACV, que neguen li fet de la unitat lingüística. Una reivindicació que té personificació en les seues llistes: el seu número cinc és li president de Lo Rat Penat.

Va ser un canvi de denominació, no obstant això, que compleix amb el Reglament sobre l’Ús i Normalització del Valencià que van aprovar tots els grups parlamentaris, inclòs el PP. Una norma que ja recollia que no solament la ciutat, sinó totes els topònims del seu terme municipal tindrien la forma valenciana com a oficial, com a element de normalització del valencià i, a més, concorde a la història i tradicions.

Castellione

La candidata popular a l’alcaldia de Castelló, Begoña Carrasco, també comparteix l’opinió de Català aplicada a la seua ciutat: tornar a la doble denominació oficial. Alguna cosa que, assenyala, és una “mesura simbòlica” com a mostra del seu compromís “de la defensa de la llibertat”. És un exemple, detalla en un comunicat, de la “ingerència política municipal en la vida de la social actual”. Una mesura que no impedeix als ciutadans cridar a la ciutat com desitgen i que compta amb el suport del comité d’experts de l’AVL.

Va ser el passat un de febrer quan l’Acadèmia va votar, per unanimitat, el topònim de Castelló de la Plana com a forma oficial. L’ens, que és en el qual resideix la competència quant a la “toponímia i onomàstica de la Comunitat Valenciana”, detalla que la decisió s’ha pres perquè “Castelló no és una evolució històrica castellana, sinó l’adaptació morfològica posterior a partir del terme original Castelló”.

Segons van detallar en un estudi, la denominació de Castelló prové de la forma llatina ‘castrum’ amb el sufix diminutiu ‘ellum’ i ‘ione’: Castellione. Una estructura que en castellà va derivar en castejón, no a Castellón.

La legislació actual contempla, com va afegir l’AVL, els processos de canvis dels topònims oficials per a “adaptar-los a les formes històriques i tradicionals” i, amb un llarg procés, estudis i informes que el justifiquen, pot aprovar-se.

La castellanització oficial del nom es produeix després de la Batalla d’Almansa de 1707, després de la qual es promulga el Decret de Nova Planta. Un nou conjunt de decrets que abolien les lleis i institucions del *Regne de València i imposava, entre altres coses, aquesta castellanització.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

tres + huit =