La ponència d'Estatuts i Política del XV Congrés provincial del PP de València que es debatrà el pròxim dia 25 i que portarà per títol 'Junt@s + PP + Província' té com a objectiu actualitzar el projecte del partit partint de tres pilars: municipalisme, transversalitat i defensa de la província.
Aquest document blinda els senyals d'identitat amb el valencià "com a mèrit del qual sentir-se orgullós" i no com a requisit excloent, manté les estructures comarcals i crea la figura del diputat de proximitat que farà d'enllaç entre les institucions i la societat i destaca la figura de la Diputació provincial.
Segons ha informat el partit en un comunicat, la ponència té com a repte "articular un projecte guanyador, valencianista, obert i capaç d'aglutinar majories" i suposa actualitzar i renovar en profunditat el reglament anterior que data de l'any 2012.
En el preàmbul es recull l'objectiu de recuperar el govern en la Diputació i també treballar per a tindre el dels 266 municipis. Precisament la corporació s'assenyala en aquest reglament com a fonamental per a la vertebració de la província "perquè homogeneïtza la qualitat de vida de tots els veïns, garanteix el desenvolupament i l'equitat, així com l'atenció als xicotets municipis per la qual cosa és clau assegurar la seua existència".
La ponència, que ha d'aprovar-se després del XV Congrés, està composta per 63 articles estructurats entorn de 7 títols i un títol preliminar, 6 disposicions addicionals, una derogatòria i una final.
La pretensió del PP a la província de València és "convertir-se en un partit que siga un fidel reflex de la província" i per això les estructures organitzatives seran clares i dinàmiques per a poder respondre "amb agilitat a un entorn cada vegada més canviant i heterogeni" a escala municipal i provincial.
Amb la unitat des de la pluralitat com a bandera per a aquest XV Congrés, el PP de la província de València recorda que s'assentisca sobre tres tradicions: la liberal clàssica espanyola, el conservadorisme valencià i el pensament democratacristià europeu. D'aqueixes fusions naixen els valors "del centre reformista liberal del qual el PP de la província de València és el seu màxim exponent".
La llibertat individual, la propietat privada, la família, l'Estat de dret, la igualtat davant la llei, la democràcia representativa i la unitat d'Espanya sintetitzen aquests valors i principis per a un PP "integrador, obert i moderat que la societat valenciana necessita".
El blindatge dels senyals d'identitat valencians és una altra de les qüestions "irrenunciables" per al PP de la província amb el valencià "com a mèrit del qual sentir-se orgullós i no com a requisit excloent". "La cooficialitat del castellà i el valencià està per damunt de la divisió que es vol crear entorn d'ells des d'altres opcions polítiques", apunta.
Les reformes en els estatuts giren entorn de tres eixos estratègics: la simplificació i flexibilització de les estructures de govern intern del partit; reformar els mecanismes de finançament i els serveis que el partit ofereix als seus afiliats i canvis en els procediments de gestió del partit per a obrir les seues estructures de govern a la participació dels seus membres i a les aportacions de la societat civil valenciana.
El PP manté les estructures comarcals perquè traslladen la realitat de cada comarca a la direcció provincial, mentre que la figura dels coordinadors passa a dependre del president. Una de les novetats se centra en la creació dels diputats de proximitat que exerciran d'enllaç entre el treball en les institucions i la societat.
Tots ells constituiran l'Oficina del Parlamentari en la seu provincial per a impulsar polítiques comunes per a la defensa dels interessos de la província de València en els diferents òrgans parlamentaris.
També s'instaurarà una profunda cultura de la rendició de comptes dels càrrecs públics amb la creació d'una Oficina de control normatiu que rebrà la memòria anual d'actuacions i promourà l'organització de convencions i fòrums informals de bones pràctiques normatives.
L'aposta per la participació de la societat es vehicularà a través de fòrums on tots els ciutadans tindran cabuda i participació.
D'igual manera, es farà un esforç a millorar la comunicació interna i externa amb la creació de la Comissió d'Innovació i Xarxes Socials que serà l'encarregada d'introduir de manera permanent i progressiva els canals, mecanismes i aplicacions tecnològiques que faciliten la comunicació i la participació.
Una altra novetat és la creació de l'Observatori de la Formació que suposarà així atendre una de les principals demandes històriques dels regidors en els municipis com la millora de la formació dels càrrecs públics en diferents matèries.
Finalment, es procedirà a crear l'Oficina del Càrrec Popular per a dotar a l'organització de les eines necessàries per a realitzar un efectiu control intern a través de diferents mecanismes.