25n
25N
25N

El PP demana la paralització de la llei Celaá per inconstitucional i antidemocràtica

Els portaveus d’Educació en Les Corts i al Senat anuncien que el PP “farà de dic de contenció de la llei”

El PP demana la paralització de la llei Celaá per inconstitucional i antidemocràtica
16/11/2020 -

El PP ha demanat la paralització de la llei Celaá “per inconstitucional i antidemocràtica”. Així ho han assenyalat els portaveus d’Educació al Senat, Pablo Ruz, i en Les Corts, els qui han analitzat en roda de premsa les conseqüències de l’aprovació de la futura llei Celaá, “una de les lleis més radicals de tota Europa en matèria educativa”.

Beatriz Gascó ha explicat que “fins ara el PP ha fet de mur de contenció de la radicalitat lingüística en la Comunitat Valenciana. Treballarem de manera conjunta per a evitar una llei que promou una educació mediocre i radical, imposada sense cap diàleg, amb falta de transparència, on les famílies no tenen res a decidir i on qui decideix són Podemos i els independentistes. No ho consentirem”.

La portaveu ha explicat algunes conseqüències: “ens fa retrocedir a la llei de 2006, suposa reculada, mediocritat, i llevar competències als professors i a les famílies. Genera un sistema mediocre on s’elimina li talent, l’esforç, el sacrifici, i la transparència eliminant poder mesurar la qualitat en el sistema educatiu. També elimina la demanda social”.

Gascó ha afirmat que “no estem davant el dilema de triar un tipus d’educació o una altra. Aquesta llei afecta a tota l’educació. Decidirà en quin idioma han de parlar, què han de pensar o a quin col·legi han d’anar. Imposen la seua manera d’entendre la llengua i una manera d’entendre la democràcia. Si deixem que la comunitat autònoma regule el currículum, amb Compromís en la cartera d’educació, es dispararà la radicalitat en els continguts i amb l’eliminació del castellà com a llengua vehicular. És una llei que ataca la llibertat, l’elecció de les famílies i la pluralitat”.

Beatriz Gascó ha anunciat que “el PP presentarà una iniciativa en Les Corts, en les Diputacions i en tots els ajuntaments davant aquesta retallada de drets d’una llei sectària i radical. El text recull set punts. En primer lloc, la paralització de la Lomloe i que se li done veu a la comunitat educativa i als experts. En segon lloc, garantir l’existència dels diferents models educatius perquè els pares puguen triar. En tercer lloc, mantindre el concepte de demanda social: no té sentit que per a omplir una aula es vulga buidar una altra. En quart lloc, que s’elimine la disposició addicional quarta que parla del transvasament d’alumnes de centres d’educació especial perquè sembra incertesa. No caldria tocar l’educació especial perquè funciona. En cinqué lloc, no eliminar l’examen d’oposició per a accedir al cos d’inspectors i mantindre la seua independència. En sisé lloc, vetlar per la igualtat i atendre els seus drets lingüístics de rebre ensenyament en castellà com a llengua vehicular. A més, se sol·licita que la llei done resposta als desafiaments actuals quant a l’aprenentatge d’idiomes, digitalització o -entre altres- la reducció del fracàs i abandó escolar”.

Per a Gascó, “és necessari consens i diàleg, pluralitat, neutralitat i un sistema educatiu que done resposta als grans desafiaments de l’educació del segle XXI”.

Ruz: “El PP actuarà com a dic de contenció en els tribunals”

Per part seua, el portaveu del PP al Senat, Pablo Ruz, ha assenyalat que “la llei parteix d’una base errònia perquè no té consens, acord ni participació dels tècnics, ni de la patronal ni de la comunitat educativa que són els que coneixen la realitat del sistema educatiu espanyol. Si una llei no aconsegueix concitar l’acord de qui protagonitza l’educació és una llei condemnada al fracàs”.

El senador ha assenyalat que “estem davant una llei que naix amb voluntat de confrontació. És indiscutiblement un afront a la perdurabilitat. Juga amb el més sagrat que té una nació que és l’educació. Ha rebut més de 1.300 esmenes. Contempla aspectes fins i tot antidemocràtics i anticonstitucionals. Per exemple, que decidisquen de manera assembleària no anar a classe a partir dels 14 anys. També elimina el concepte demanda social, ja que serà l’Estat qui decidirà a quin col·legi portar al teu fill. Es carrega de fet el concepte “pàtria potestat” per a substituir-lo per drets de la infància. En deu anys, els centres ordinaris hauran d’albergar als 35.000 xiquets en centres d’educació especial. A més, serà l’únic país en el qual la seua llengua pròpia no serà considerada vehicular a l’educació”.

Pablo Ruz ha indicat que “la llei és una arma llancívola entre espanyols que també consagra la desigualtat i la falta d’equitat i justícia. No necessitem lleis ideologitzants que polititzen, Necessitem lleis que responguen als continguts”.

Està previst que aquest dijous s’aprove la llei en el Congrés. “Demanarem al Senat la compareixença de tècnics de la comunitat educativa per a intentar que la llei s’enriquisca. És molt preocupant, una llei que es plantejat de manera expressa per a diluir el debat. Nosaltres no defensem cap model, sinó els dos models, el dual, i l’educació especial inclusiva que és la que funciona”.

“El PP actuarà com a dic de contenció de les intencions lliberticides. Presentarem recursos al TC, tant a l’articulat com a la totalitat de la llei, ja que és evident que, almenys hi ha sis articles que conté nombrosos aspectes antidemocràtics o flagrantment anticonstitucionals com l’article 109 sobre llibertat d’elecció dels pares o la desaparició de la demanda social”, ha resolt.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

2 + tres =