El principal partit de l'oposició i dreta valenciana, el PP, ha decidit iniciar el nou curs polític amb un tema recurrent des de la campanya de les anteriors eleccions; la suposada "imposició del valencià" orquestrada pel Botànic a les escoles valencianes. Un suposat pla per a eliminar el castellà de l'educació, "obligar" les escoles a contradir sentències i "catalanitzar" la Comunitat.
El diumenge, primer dia de setembre, el PPCV difonia un comunicat en el qual anunciaven sol·licitar documentació "per a demostrar que Marzà obliga els col·legis a aplicar un Projecte de Normalització Lingüística tombat pel TSJCV". Segons la portaveu popular en les Corts, Beatriz Gascó, la conselleria "obliga" a aplicar un projecte "tombat"; alguna cosa que sosté per uns qüestionaris sobre l'ús del valencià en els centres -que ja es feien amb el govern del PP-.
Preguntats per aquest mitjà, el PP no ha resolt com d'uns qüestionaris sobre l'ús de la llengua pròpia a les escoles valencianes es tradueix a "instar" a aquestes a "incomplir sentències". Es tracta d'una sentència, d'altra banda, que va suspendre el Decret de Plurilingüisme per "premiar" l'elecció de llengua valenciana amb més hores d'anglés; un decret que ja es va derogar i va aplicar una nova norma que contemplava les reticències apuntades pel Tribunal.
Aquestes enquestes, per al PP i alguns mitjans de comunicació, es tradueixen a "vigilar" i "espiar" que es parle valencià en l'esbarjo o el menjador; però no quan eren els mateixos populars els que les realitzaven: les enquestes i estudis per a conéixer l'estat de la llengua pròpia en els centres escolars és una cosa ja realitzada des dels governs de Francisco Camps.
"Imita a Torra"
Aquesta acció entra dins de la campanya del PP valencià, que assegura que el Botànic vol "catalanitzar" la Comunitat Valenciana i portar avant un procés independentista. Pablo Casado, el líder nacional dels populars, va afirmar sobre les enquestes que Ximo Puig "imita a Torra" per a "adoctrinar" i relegar el castellà. No obstant això Casat sí que va proposar una Ley de Lenguas per a fer "vehicular el castellà en tota l'educació" i la llengua única en l'Administració, és a dir, relegar el valencià.Tant des del PSPV com des de Compromís, després de la primera notícia sobre l'assumpte, es van difondre comunicats que assenyalaven les "mentides" del PP: "És una pràctica totalment normal en llocs on conviuen dues o més llengües", assenyalava Manolo Mata després d'assenyalar, de nou, que el PP ja ho feia. El síndic de Compromís, Fran Ferri, va assenyalar les declaracions dels populars com una "còpia de l'estratègia" duta a terme en altres territoris per a "dividir al poble valencià".