El Consell ha aprovat el conveni de col·laboració entre la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i l'Ajuntament de Paterna per a l'execució i manteniment de la primera fase de l'obra del 'Memorial de les Víctimes' de la repressió franquista del cementeri d'aquesta localitat.
El memorial consistirà en la creació d'un espai que incloga un recinte d'accés públic i una estructura d'obra que simbolitze i servisca per a homenatge i record a les víctimes de la dictadura franquista que van morir en defensa de la democràcia i el règim constitucional de la II República, les quals hagen sigut exhumades de les fosses comunes del cementeri de Paterna. En el memorial s'allotjaran les restes exhumades no identificades del cementeri de Paterna, així com tots aquells que, havent sigut exhumats i identificats, els seus familiars decidisquen la seua reinhumació en aquesta ubicació. D'aquesta manera, es convertirà en un espai públic en el qual es conjugue adequadament el respecte cap a les víctimes i la tranquil·litat i comoditat per a les persones visitants.
L'espai serà declarat Lloc de la Memòria de la Comunitat Valenciana, d'acord amb els articles 20 i següents de la Llei 14/2017 de Memòria democràtica i per a la convivència. Per a això, serà senyalitzat convenientment per a la difusió i divulgació dels valors democràtics que representa, en concret, els drets de les víctimes i els seus familiars a la veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició.
La Generalitat realitzarà una inversió total d'un milió d'euros per a la realització del projecte de l'estructura d'obra i del recinte, cost que es finançarà a través de la Conselleria de Qualitat Democràtica.
El conveni estarà en vigor fins a la finalització de les obres del projecte i, en qualsevol cas, el termini màxim de vigència serà de quatre anys, prorrogables per quatre anys més mitjançant acord de les parts.
Per part seua, l'Ajuntament de Paterna autoritzarà l'ús especial temporal de la parcel·la del cementeri situada en el primer tram del quadre 3 del mateix perquè es duga a terme l'execució de les obres. S'encarregarà també de la gestió, manteniment i conservació assumint les despeses corresponents de l'estructura d'obra i del recinte, una vegada finalitzat i rebut.
Al seu torn, posarà a la disposició de la Conselleria de Qualitat Democràtica els mitjans tècnics municipals per a assessorar en la fase de preparació de la documentació tècnica i participar en el seguiment i supervisió de l'obra i en l'aprovació de la seua recepció.
Víctimes de la repressió franquista
En el Cementeri Municipal de Paterna existeixen al voltant de 135 fosses comunes on van ser depositades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades en 'La Paredassa' o 'El Terrer', situat a uns 500 metres del cementeri i en altres llocs del municipi.
En total van ser assassinades 2.238 persones provinents de diferents municipis de la Comunitat Valenciana, així com d'altres localitats del territori nacional. Eren homes i dones compromesos amb la defensa dels valors que representava la II República; valors de llibertat, igualtat, progrés, solidaritat i ciutadania.
El cementeri de Paterna és el lloc de la Comunitat Valenciana on es constata l'execució del major nombre de crims contra la humanitat una vegada acabada la guerra i el segon de l'Estat després del mur del cementeri de l'Est de Madrid. L'inici d'aquest genocidi va començar el mateix dia 3 d'abril de 1939, l'endemà passat de la declaració de la fi de la Guerra Civil, fins a l'any 1956, moment en el qual es va produir l'últim assassinat d'un guerriller antifranquista en el Terrer.
Lloc digne per a les víctimes
Els familiars d'aquestes víctimes, constituïts en associacions, van començar l'any 2010 a portar avant processos d'exhumacions en el cementeri de Paterna i fins al dia hui, amb la participació de la Generalitat des de 2019, segueixen lluitant per a aconseguir exhumar aquestes fosses i traure les víctimes a la llum.
La gran majoria de les associacions de familiars no desitgen que les restes identificades, siguen de nou enterrats en les fosses que durant tants anys han amagat el terror dels seus assassinats i l'angoixa i el dolor de les seues famílies. A més, en l'actualitat són prop de mil les restes no identificades que esperen, emmagatzemats de manera provisional baixa custòdia de l'ajuntament de Paterna, trobar un lloc digne per a la seua reinhumació.
Aquesta xifra és previsible que vaja en augment a mesura que avancen les exhumacions, atés que fins al moment el percentatge d'identificacions ha sigut baix, principalment per incompatibilitat dels familiars o per l'estat de degradació de l'ADN de les restes òssies, així com per les tècniques d'extracció emprades.