La Secció Quarta de l'Audiència de València ha acordat el sobreseïment provisional de la causa oberta per blanqueig contra 13 exregidors i assessors de l'època de Rita Barberá al capdavant de l'Ajuntament de València davant la "notòria absència d'indicis que justifiquen degudament la perpetració dels elements objectius del delicte" que va donar lloc a la formació d'aquest procediment.
D'aquesta manera, la sala estima el recurs d'apel·lació interposat per aquestes 13 persones contra l'acte del passat mes d'octubre pel qual el jutge del Jutjat d'Instrucció número 18 de València, que instrueix el cas Taula, va processar a mig centenar de persones (49) entre regidors i assessors del grup municipal 'popular' a l'Ajuntament per un delicte de blanqueig, en el conegut com a 'pitufeo' o peça A, en les eleccions municipals de 2015.
Amb aquesta decisió, contra la qual no cap recurs, el tribunal sobreseu provisionalment la causa per als exediles María Jesús Puchalt; Francisco Lledó; Vicente Igual; Lourdes Bernal; Félix Crespo i Beatriz Simón, i els assessors María Dolores Cubells; Juan Pedro Gómez Cerón; Ignacio Pou Santonja; José Navarro; Andrés Rodríguez Guisado i Manuel Mas.
Per als magistrats, segons l'acte consultat per Europa Press, "posat en relleu l'encreuament d'indicis de diferent signe en relació amb la constatació provisional dels elements objectius del tipus penal, de cap manera pot sostenir-se més enllà de l'espai de la mera sospita, que els apel·lants van rebre els diners bruts proposats i van consumar amb aquesta acció l'injust típic característic del delicte imputat".
L'operativa de blanqueig atribuïda per l'instructor consistia a ingressar per part dels processaments en la causa 1.000 euros com a donatiu en el compte que gestionava la que era secretària del grup municipal, Mari Carmen García Fuster, que presumptament els eren retornats amb dos bitllets de 500 euros, procedents de diner negre suposadament "recaptat" pel qual fora vicealcalde i mà dreta de Barberá, Alfonso Grau, que d'aquesta manera quedava blanquejat.
Els recurrents havien al·legat que els fets que se'ls atribueixen havien sigut "confeccionats sense comptar amb el suport indiciari suficient".
CONTRADICCIONS
Sobre aquest tema, la sala assenyala que l'article 301 del Codi Penal, que regula aquest tipus de blanqueig, requereix una sèrie de requisits que no es compleixen en aquest cas. Així, veu "contradictori", en primer lloc, que els diners per a blanquejar procedira d'actes delictius comesos per Grau, com sosté el jutge, cosa que "significa quasi literalment manifestar que aquest hauria d'haver fet lliurament dels diners a continuació" a García Fuster, que seria la que va distribuir aqueixos diners entre les 50 persones per al posterior blanqueig.
És contradictori perquè el mateix jutge apunta que Grau no va intervenir aquest procés atés que havia dimitit per la seua investigació en el cas Nóos. I de fet, recalca la sala, el vicealcalde no figura com a autor directe o cooperador necessari del blanqueig.
A més, considera "impensable" que Grau conservara en el seu poder els 50.000 euros durant huit anys --procedents de la malversació atribuïda i emmarcada en 2007-- "sense recol·locar-los en cap altre destí particular o de partit".
Ni tampoc per als comicis de 2011 quan, a més, el mateix instructor admet que el suposat delicte de suborn passiu imputat a Grau, d'on procediria els diners, "presenta uns contorns difusos al no conéixer-se el detall acreditatiu dels correlatius donants".
Així mateix, sosté que es "compadeix malament" el lliurament al grup municipal "d'uns diners guardats fidelment durant quatre anys, després d'haver trencat relacions ostensiblement" amb Grau pel cas Nóos i atés que García Fuster, segons reflecteix l'acte recorregut, "també disposava de diners amb anterioritat", d'acord amb les dades anotades per ella mateixa en la seua llibreta, "de la connexió de la qual res es diu en la resolució judicial i, per tant, no pot ser afegida ara en la segona instància".
En definitiva, conclou que "el requisit típic de l'origen delictiu dels diners presumptament blanquejats no consta descrit en el fet punible ni es dedueix (...) de les explicacions oferides pel jutge en els fonaments jurídics de la resolució".
NO CONSTA LA RECEPCIÓ
Sobre l'acte concret del 'pitufeo', la sala assenyala que l'acte recorregut sol inclou nominalment als apel·lants i a la majoria dels investigats en l'execució parcial del lliurament dels "diners blancs" però "ignora absolutament" citar-los en relació amb la recepció d'aqueixa quantitat.
Per al tribunal, això "emmalalteix de fonament lògic" i tanca una "evident contradicció", reconeguda pel mateix jutge en declarar que "entén com a possible que algunes de les persones investigades, per diferents motius o circumstàncies, no foren finalment al despatx de María del Carmen García Fuster per a recollir els bitllets, o fins i tot que no estigueren al corrent".
I en concret, dels 13 apel·lants, apunta la sala que l'únic coneixement que es té és el del lliurament que van fer dels diners, que es converteix en l'"únic indici catalitzador de la suposada recepció posterior del diner negre", ja que cap dels indicis restants "serveix per a aconseguir la conclusió immediata de la recepció personal i individualitzada dels diners, sinó que hi ha acudir a altres deduccions o cadenes de sil·logismes", que són aliens al concepte jurisprudencial de prova indiciària.
En aquesta línia, sosté que, a més, existeixen contraindicis, com que la gran majoria de processaments no va participar en el consens adoptat per a aqueix blanqueig i que hi havia veus reticents al lliurament dels diners.
Com a exemple, apunta dues converses del grup de whatsapp, amb generalitats respecte al cobrament de diner negre, però que no aporten "un sol nom o l'acció concreta de rebre la suma dels mil euros en bitllets de 500", o la declaració de determinats assessors del PP que, en qualitat de testimonis, "informen únicament del suggeriment, oferta o requeriment rebut personalment i no acceptat per ells, però sense conéixer la situació dels altres donants, més enllà de la suposició que tots van ser informats".
Així mateix, fa referència a l'enregistrament de la conversa de l'edil María José Alcón amb el seu fill, però sosté que "no és més que la confessió d'una suposició, no del coneixement d'un fet", sense esment a ningú, mentre que la denúncia anònima en Fiscalia "manca de cap valor, segons reiterada jurisprudència".
Sobre la confessió de l'assessora que va rebre els diners i el va retornar --exclosa de tota responsabilitat penal per la seua devolució immediata--, afig que no contempla la més mínima indicació sobre la conducta dels apel·lants.
Per a la sala, és "completament lògic que, davant aquest panorama de desconfiança i sospita d'il·legalitat, la gran majoria de requerits acceptara entregar els diners blancs i es negara a rebre el negre o simplement no passara pel despatx de María del Carmen García Fuster a recollir-lo". A més, sosté que la declaració de l'esforç i activitat desplegada per alguns pocs per a convéncer als altres que l'agafaren "reforça el criteri de la passivitat deduïble en aquesta majoria".
També creu "lògic" pensar que, davant el clima generat, els edils i assessors optaren per la donació sense ulterior contraprestació com a "remei simultani alliberador de qualsevol imputació delictiva o de falta d'adhesió a l'auxili sol·licitat", ja que es tracta d'"una suma poc rellevant en relació amb els interessos polítics i professionals en joc dels pagadors".
SATISFACCIÓ EN EL PARTIT POPULAR
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana ha traslladat la seua satisfacció pel sobreseïment de la causa que afectava a exregidors i assessors del govern de Rita Barberá.
"Estem molt satisfets. Hui s'ha fet Justícia. Sempre hem mostrat el nostre màxim respecte i prudència als temps dels processos judicials. I ho continuarem fent. El temps posa les coses i a les persones en el seu lloc. Cal evitar judicis paral·lels que vulneren la presumpció d'innocència, com els que s'han produït en aquest cas" ha afirmat la secretària general del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, María José Catalá.
La secretària general del PPCV i presidenta del PP de la ciutat de València ha "lamentat el sofriment pel qual han hagut de passar els nostres companys durant aquests sis anys i les vegades que s'ha posat en dubte el treball i el llegat de Rita Barberá i del seu equip. En política no val tot. Qui repararà ara tant de mal ocasionat? Hui per dignitat l'esquerra hauria de demanar perdó."