El vicepresident segon i conseller d'Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha presentat un pressupost "rècord" de 357,6 milions d'euros (+72,5%) per a 2022, els seus primers comptes des de l'eixida fa uns mesos de Rubén Martínez Dalmau, amb l'objectiu d'ampliar el parc públic, mobilitzar habitatges buits i reforçar les ajudes al lloguer amb la nova Llei Estatal d'Habitatge.
"El nostre compromís amb les persones més afectades per l'emergència residencial és ple", ha garantit en la comissió de Pressupostos de les Corts, destacant que els seus números pretenen "consolidar" la recuperació i que és el seté any d'augment dels diners per a la seua Conselleria des de l'inici del Botànic en 2015.
Els comptes contemplen la posada en marxa del decret per a mobilitzar habitatges buits que es va aprovar fa unes setmanes i en què el que la Generalitat treballa "intensament". Hi haurà mesurades de foment com el lloguer solidari per a mobilitzar habitatges desocupats molt de temps i altres per a frenar l'especulació d'entitats financeres, a més de garantir la seua posada a la venda a preus assequibles.
En general, el projecte recull que les inversions en habitatge creixeran anualment més d'un cent per cent i inclou els fons europeus Next Generation, contemplant 112,8 milions d'euros alineats amb els objectius de recuperació de la UE.
Per a Illueca, aquests eixos avancen en el compliment del Pla Hàbitat 2030 amb el qual el Consell pretén garantir en dret a l'habitatge en un context d'augment de la desigualtat i de defensors del "salve's qui puga"
En concret, el capítol d'Emergència Residencial augmenta un 24% respecte a 2021 i el de Regeneració Urbana un 17,4%. Del primer ha ressaltat les ajudes al lloguer, assegurant que estan consolidades i que són necessàries per als joves "atrapats en el cep de triar entre compartir pis, tornar a casa o deixar-se mig sou".
El conseller ha garantit així que tant en les anteriors convocatòries com en les actuals s'ha treballat perquè "cap sol·licitud es quede sense atendre", ampliant la dotació en cas de necessitat. A això ha sumat que el caràcter redistributiu d'aquestes ajudes es veurà reforçat per la futura Llei d'Habitatge.
Gràcies a les mesures contemplades en aquesta norma, l'avantprojecte de la qual va aprovar fa dues setmanes el Consell de Ministres, ha promés que s'evitarà que les ajudes es traduïsquen en una subvenció indirecta per als grans propietaris.
1.250 DESNONAMENTS ATESOS I 500 HABITATGES COMPRATS PER TANTEIG
Paral·lelament, el titular d'Habitatge ha posat en valor la nova unitat d'ajuda enfront dels desnonaments, creada pel seu departament a principis d'enguany amb ja més de 1.250 casos atesos i una mitjana de tres al dia. També ha apuntat a l'ampliació del parc públic d'habitatge com a línia estratègica amb 31 milions d'euros previstos en 2022, mitjançant els mecanismes d'adquisició ja articulats.
Un d'ells és el dret de tanteig i retracte, una fórmula que ha defensat que "amb el temps s'ha demostrat com a encertada" en permetre la compra de 506 habitatges en 67 municipis per més de 25 milions. S'ha compromés a més a reforçar el pla Recuperem Llars amb fins a 3,46 milions, una quantia sis vegades superior.
Una altra de les línies és una aportació de 48 milions de fons europeus per a iniciar les primeres actuacions del Pla 2.400, amb el qual la Generalitat vol edificar 2.400 habitatges públics protegits i reiniciar una dècada després la promoció pública en col·laboració amb agents privats i cooperativistes, alguna cosa que ha destacat com una fita.
63 MILIONS PER A REHABILITACIÓ D'EDIFICIS
Illueca també ha advocat per situar la sostenibilitat en el centre de l'edificació, davant la rellevància del sector en la Comunitat i la necessitat de combatre el canvi climàtic. Ha posat com a exemple l'adaptació de les cases a les necessitats sorgides durant la pandèmia i els efectes de la DANA de 2019 i el temporal Gloria.
Els pressupostos contemplen així actuacions de rehabilitació urbana que "aposten per la convivència en una trucada a compartir la ciutat", amb fins a 36,3 milions d'euros dividits en tres línies: ajudes de conservació i accessibilitat (15,8 milions), actuacions urbanes (13,7) i Pla Conviure (6,8).
Finalment, hi ha 73 milions d'euros per a la modernització de l'edificació, dividits en 63 milions per a rehabilitacions en edificis --se subvenciona fins al 80% de cada actuació, amb una millora de l'eficiència energètica de com a mínim un 60%--, sis milions per al programa d'innovació ecològica (+6%) i 4,3 milions per al Pla Renhata de foment de la qualitat d'habitatge.
El conseller, qui ha destacat el suport a l'habitatge com una victòria dels moviments socials, ha assegurat que totes aquestes polítiques s'estendran per la Comunitat gràcies a la xarxa d'oficines XALOC, mitjançant una tramitació descentralitzada de les ajudes europees com recomana la UE.
L'OPOSICIÓ NO ES FIA DEL PRESSUPOST
Després de la presentació, l'oposició ha desconfiat del pressupost d'Habitatge. Mentre el PP ha advertit que "tot és mentida" i s'ha preguntat quants diners s'executarà realment, Cs ha demanat a Illueca que "aterre en aquesta direcció general vinguda a més" i Vox ha trobat a faltar "humilitat" i que demane disculpes per les discrepàncies del tripartit per a tancar els pressupostos.
Héctor Illueca (Podem), en la seua rèplica, s'ha compromés a millorar l'execució del pressupost i ha garantit que "en data de hui" la despesa compromesa ja supera la meitat dels comptes de 2021. També ha rebatut que l'acord del Botànic és "excel·lent" i ha justificat la inclusió de partides "suposadament fictícies" en el gruix del pressupost perquè ha recordat que és diners que hauria de destinar el Govern central.
"Estaré al costat del meu poble defensant un finançament just", ha afegit sobre la manifestació convocada el 20 de novembre contra l'infrafinançament autonòmic. I ha rebutjat les crítiques pels alts càrrecs o per la reforma del "palauet" on es va instal·lar la Conselleria en 2019, el Palau de Pineda de València.