La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha avalat de forma unànime i per raons d'"interés general", segons han assenyalat a Europa Press fonts jurídiques, la decisió del Govern de Pedro Sánchez de traure les restes del dictador Francisco Franco de la Vall dels Caiguts per a la seua posterior inhumació en el cementeri del Marró-Mingorrubio. El recurs de la família contrari als plans de l'Executiu ha sigut rebutjat íntegrament.
L'alt tribunal ha donat a conéixer aquest dimarts solament la fallada sobre aquest assumpte, que a penes li ha suposat una hora de deliberació als sis magistrats que componien la Sala. La resolució tardarà uns dies a donar-se a conéixer, segons les mateixes fonts.
En el seu recurs davant el Suprem, els Franc argumentaven contra la decisió del Consell de Ministres sobre les restes i reclamaven que, en tot cas, la reinhumació es produïra en la cripta de la Catedral de l'Almudena on posseeixen un panteó que ja guarda les restes d'altres membres de la família. El Govern rebutja aquesta alternativa per motius de seguretat, i per a evitar que la nova destinació de Franco siga un lloc d'exaltació a la seua figura.
Coincidint amb la deliberació, i a les mateixes portes de l'alt tribunal, més de cent organitzacions de memòria històrica havien convocat una concentració sota el lema #NiValleNiAlmudena. Una d'elles, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), ha emés un comunicat en el qual adverteix que procedirà contra l'Estat si les restes del dictador continuen en sòl públic, ja siga aquest la Vall dels Caiguts o en Mingorrubio.
A més de l'exhumació, que l'Executiu va fonamentar en la Llei de Memòria Històrica, l'aspecte de la demanda que concentrava major complexitat jurídica era el relatiu al lloc de repòs definitiu de les restes una vegada aquests isquen de la Vall dels Caiguts, situat en el municipi madrileny de l'Escorial.
La seua resolució venia dividint al tribunal durant les deliberacions que s'han produït en els últims dies en afectar el dret dels familiars a triar el lloc per a donar sepultura a les restes del seu familiar.
El tribunal que finalment ha aconseguit un acord unànime està presidit per Jorge Rodríguez Zapata i l'integren també els magistrats Celsa Pic, José Luis Requero, Pilar Teso, Segon Sanz i Pablo Lucas. El ponent de la resolució que es coneixerà en els pròxims dies és aquest últim, l'esborrany del qual de sentència ha sigut assumit per tots els integrants de la Sala.
PARALITZACIÓ AL JUNY
El Suprem va paralitzar l'exhumació acordada pel Govern per al passat 10 de juny i ho va justificar en la necessitat d'evitar el perjudici que, d'una altra manera, es causaria als recurrents -la família Franco i altres tres col·lectius- i, especialment, als interessos públics encarnats en l'Estat i en les seues institucions constitucionals, "els quals es veurien greument afectats si, exhumats aqueixes restes, s'estimara el recurs i calguera retornar-los al lloc en què es troben".
En aquest assumpte estan personats, a més de la família Franco, La Fundació Francisco Franco, la comunitat Benedictina en Cuelgamuros i l'Associació de Defensa de la Vall dels Caiguts. Els seus recursos es resoldran més endavant en el mateix sentit que el dictaminat aquest dimarts.
Davant la negativa de la família de renunciar de moment a enterrar a Franco en la sepultura que posseeixen a perpetuïtat en la cripta de l'Almudena, un lloc que el Govern considera inadequat per la seua situació tan cèntrica i el seu interés turístic, l'Executiu va aprovar posteriorment, el 15 de març, un altre acord pel qual decidia reinhumar les restes del dictador en el cementeri del Marró-Mingorrubio i fixava per al 10 de juny la data dels treballs d'inhumació.
En les seues al·legacions sobre el fons, la família Franco qualificava de "precipitada" la decisió del Govern de Pedro Sánchez i denunciava que encaixava en una voluntat "electoralista" sense justificació.
Per part seua, l'Advocacia de l'Estat, la postura del qual ha sigut l'avalada, assenyalava que totes les decisions de l'Executiu encaixen en la legalitat i no vulneren drets de la família del dictador, per la qual cosa han de complir-se de ple de la Llei de Memòria Històrica.