El regidor del Grup Municipal Popular, Carlos Mundina, ha denunciat hui "les deficiències en l'estat de conservació de les tanques, xiprers i de les prades dels Jardins històrics de la Glorieta" després de realitzar una recent visita als mateixos amb una font barrada i fora de servei des de fa més d'un any, deficient conservació de les zones enjardinades i pintades en les peces escultòriques.
Els jardins de la Glorieta, projectats amb la Guerra de la Independència i la invasió francesa de la ciutat (1808-1814) com a teló de fons, amb el pas dels anys aquests s'han convertit desgraciadament en un mer distribuïdor de l'intens trànsit rodat de la zona, perdent en gran manera la seua frondositat i el seu sentit lúdic original després de la desaparició de la majoria de les seues construccions i la tala de molts dels seus arbres de major part durant el primer terç del segle XX, quan el passeig va quedar dramàticament dividit en dues meitats per imperatiu de la circulació de vehicles, a fi de connectar el Carrer de la Pau amb la Plaça de Porta de la Mar.
"Quasi cent anys després, encara perdura la cicatriu de la reforma realitzada en 1927 als Jardins de la Glorieta, reconstruïts després de la Riuada del 57 després de quedar completament arrasats per les aigües; les palmeres washingtonianes estan per podar; les tanques que delimiten el jardí es troben en unes condicions deplorables; i les prades de gespa dels parterres presenten clars en bona part de la seua superfície", ha assenyalat Carlos Mundina.
En un altre ordre de coses, "més d'un any després de la restauració de la Font del Tritó, aquesta continua estant barrada i fora de servei, igual que l'estany del bosquet confrontant, i algunes de les peces escultòriques, com la dedicada al pintor Antonio Muñoz Degrain, estan cobertes en aquests moments pels grafitis i les pintades", ha prosseguit l'edil popular.
"A la vista d'aquestes i moltes altres deficiències", argumenten, el Partit Popular ha presentat una moció a la pròxima Comissió d'Ecologia Urbana instant l'Ajuntament de València a millorar, a través de les Regidories de Jardineria Sostenible i Patrimoni Històric, el manteniment i conservació dels Jardins de la Glorieta i, en concret, de l'arbratge, els parterres, les escultures i de les fonts ornamentals existents en aquest àmbit, a fi de recuperar l'esplendor d'aquest singular espai verd de la ciutat. Amb caràcter paral·lel, els populars reclamen la convocatòria al llarg del present mandat d'un concurs de projectes, amb intervenció de jurat, per a la rehabilitació integral dels citats jardins, a fi de recuperar, en la mesura que siga possible, les característiques i elements que formaven part del seu disseny original, eliminar els elements impropis i de potenciar les connexions per als vianants amb el seu entorn urbà més immediat.
Entre altres actuacions, els populars defensen la replantació de la zona de sotabosc i dels parterres amb plantes vivaces de fullatge i flor, amb el propòsit d'aportar un major colorit a la Glorieta; l'ampliació del perímetre de les illetes enjardinades; la reubicació de l'àrea de jocs infantils en un altre punt menys preponderant dels jardins, substituint-los per un altre model més integrat paisatgísticament; o la finalització dels treballs pendents en la base de la Font del Tritó, actualment inutilitzada a conseqüència d'aquestes tasques, a fi que tornen a entrar en funcionament com més prompte millor els assortidors d'aigua d'aquesta.
Així mateix, els populars plantegen en la seua iniciativa la possibilitat de recuperar el templet de música que es trobava originàriament en el centre dels Jardins de la Glorieta, com a mesura per a fomentar l'ús i gaudi d'aquest enclavament per part de la ciutadania i de conformitat amb les determinacions contingudes en la fitxa del PEP-EBIC 08 corresponent als jardins històrics de la Glorieta.
Com recorda Carlos Mundina, els Jardins de la Glorieta es troben inclosos en el Catàleg Estructural de Béns i Espais Protegits de la ciutat com a Bé de Rellevància Local (BRL), amb la categoria de Jardí Històric d'Interés Local, així com en el BIC Conjunt Històric de València i al voltant de protecció dels BIC Palacio de Justícia i de l'Església i Convent de Santo Domingo, per l'antiguitat, importància i varietat de les seues plantacions, comptant amb fins a ochoejemplares d'arbres i palmeres protegits.
Entre ells, destaquen el conjunt de ficus i palmeres o la grandiosa alzina (Quercus ilex) existent en la xicoteta muntanya amb bosquet, formant un espai únic a nivell botànic dins de la ciutat de València. Entre les obres escultòriques, sobreïxen l'avantdita Font del Tritó, obra del prestigiós escultor tardobarroc Giacomo Antonio Ponzanelli; el grup escultòric dedicat al Doctor Ramón Gómez Ferrer; o els busts dels pintors Joaquim Agrassot, Francisco Domingo Marqués i Antonio Muñoz Degrain.